Resultats de la cerca
Es mostren 1711 resultats
els Alps

Vista general dels Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…
Marçà

Marçà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca, limitant amb Capçanes S, els Guiamets SW, el Masroig W, Falset N, Pradell de la Teixeta i Colldejou E, aquest últim terme pertanyent a la comarca del Baix Camp És en un territori accidentat pels contraforts nord-occidentals tossa del Mal Pas, 502 m de la serra de Llaberia i de la mola de Colldejou que depassen els 700 m a l’extrem SE i drenat per la riera de Marçà o de Fontaubella i els barrancs de les Taules, afluent a la riera de Marçà, i dels Ribassos i de les Pedrenyeres, tots de la conca del riu…
Granera

Barri de l’Església de Granera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Moianès, al S de la comarca, on una cinglera en retrocés, la serra de Granera, ataca un sector de l'altiplà.
Situació i presentació Limita amb el terme de Castellterçol NE, amb els del Vallès Occidental de Gallifa SE i Sant Llorenç Savall S, amb el terme bagenc de Mura SW i amb el de Monistrol de Calders NW A l’indret anomenat Collet dels Tres Senyors, situat a l’extrem SW del terme, coincideixen tres municipis de tres comarques diferents Moianès, Bages i Vallès Occidental La seva demarcació voreja pel S una petita cinglera, més acusada a la part que termeneja amb Gallifa, que avança i esdevé menys feréstega vers la plataforma estructural del Moianès L’altitud mitjana del terme és de 600 a 800 m Els…
Sant Martí de Corsavell (Bassegoda)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-est Hom hi pot veure l’important sobreaixecament de la capçalera, el qual desfigurà notablement l’aspecte original de l’edifici J M Melció Sant Martí de Corsavell o Sant Martí de Cursavell és l’església del poble de Corsavell, actualment agregat al municipi d’Albanyà, de l’Alt Empordà Es troba entre Bossols i Bassegoda, al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la vall de Corsavell, afluent per la dreta de la Muga Mapa 257M781 Situació 31TDG725847 Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que indiquen per anar a…
Sant Joan de Pladecorts
L’església de Sant Joan de Pladecorts
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, a la vall mitjana del Tec, entre Ceret i el Voló, estès a banda i banda del riu, des del puig Sanglí (209 m alt) a la zona de contacte amb els Aspres rossellonesos (el torrent de Vallmanya, afluent, per l’esquerra, del Tec és el límit septentrional), fins a la plana al·luvial a l’esquerra del riu, que centra el poble de Vilargell.
El terme és drenat, encara, per la riera de Vivers L’esmentat sector septentrional és boscat La superfície agrícola és de 797 ha, dedicades al conreu d’arbres fruiters 127 ha, 68 de cirerers, 52 de presseguers i 6 d’albercoquers, hortalisses 9 ha, enciams i vinya 413 ha, de les quals 296 produeixen vi amb denominació d’origen controlat La ramaderia és important hi ha 1 137 caps de bestiar oví i 19 de cabrum L’activitat industrial se centra en la fabricació d’embalatges i de teules El poble 892 h agl 1982 100 m alt és situat a l’esquerra del Tec, vora la confluència amb la riera de Vivers, al…
Tresserra
Poble
Poble (1.064 m alt) del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), fins el 1965 del de Cornudella de Valira, als contraforts meridionals de la serra del Cis, a l’esquerra de la capçalera del barranc de Tresserra o de Colls, afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana (i límit, en el seu curs baix, entre els termes d’Areny de Noguera i del Pont de Montanyana).
vall de la Canal
Vall
Vall situada entre les foies d’Alcoi i de Xixona, formada per les altes valls del barranc del Molinar (o de la Batalla), afluent del riu d’Alcoi, i de la rambla de la Gavarrera (que obre la vall vers el SW al N de la foia de Castalla, sector que rep també el nom de vall d’Ibi), unides al coll de la Carrasqueta.
Limiten aquesta depressió, al N, les serres del Carrascar, d’Alcoi, de la Serreta i de l’Ull de Moro alineació que talla el barranc del Molinar i, al sud, les serres del Guanter, de Carbó o de la Carrasqueta, del Rentonar i dels Plans És compresa als termes d’Ibi rambla de la Gavarrera, Xixona districte rural de la Sarga i Alcoi partides dels Plans, de la Canal Alta 67 h diss el 1960 i de la Canal Baixa 56 h diss
la Cabanassa
la Cabanassa (Alta Cerdanya)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al pla de la Perxa, a la dreta de la Tet, que envolta, en gran part, el terme de Montlluís; el riu de Jardó, afluent de la Tet, separa el terme, al sud, del de Sant Pere dels Forcats; a l’oest del coll de la Perxa enclou, encara, un petit sector de la vall de Bolquera, dins la conca del Segre.
La part baixa del terme és regada per la séquia dels Molins La ramaderia bestiar boví i l’agricultura, d’alta muntanya cereals i hortalisses, formen la base econòmica del municipi l’Estat francès hi establí, a la fi del s XIX, un important assecador de llavor de pi per al repoblament La indústria làctia mantega, formatge ha adquirit importància el 1948 la cooperativa de la Cabanassa, a la qual es vincularen els municipis del Capcir i de l’alt Conflent, s’uní amb les d’Er Alta Cerdanya i Prada Conflent El poble 1 520 m alt, a l’esquerra del riu de Jardó les cases de la dreta del…
la Roca d’Albera
la Roca d’Albera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, estès des del cim de la serra de l’Albera (roc dels Tres Termes, 1 128 m alt, al límit amb el municipi de la Jonquera, a l’Alt Empordà) i la plana regada a la dreta del Tec (fins a la confluència de la riera de Vilallonga i la riera de la Roca, que formen el Tanyarí, afluent, per la dreta, del Tec).
La part muntanyosa del terme és boscada alzines sureres el bosc de la Roca , el bosc Negre Hi ha serradores de fusta El sector de la vall és ocupat gairebé del tot per la vinya 383 ha, 319 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior i, en menor proporció, per arbres fruiters 63 ha, 14 d’albercoquers, 19 de cirerers i 29 de presseguers La part més septentrional és regada pel canal de l’Albera hi ha 2 ha d’hortalisses No hi ha ramaderia El poble 991 h agl 1982 142 m alt es formà al voltant de l’antic castell de la Roca , situat al peu de l’Albera…
el Rissec
El Rissec al seu pas per Monells
© Fototeca.cat
Riu
Afluent per l’esquerra del Daró que neix als vessants sud-orientals del cim de la Mare de Déu dels Àngels (485 m alt.); és termenal de Quart i Sant Martí Vell, travessa el terme de Madremanya (tots ells al Gironès), el de Cruïlles, Monells, Sant Sadurní de l’Heura i Corçà (tots al Baix Empordà), en el darrer dels quals desemboca al seu col·lector.