Resultats de la cerca
Es mostren 10007 resultats
Lola Badia i Pàmies

Lola Badia i Pàmies
© Narpan
Història
Lingüística i sociolingüística
Filòloga medievalista.
És filla de l’escriptor Alfred Badia Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, hi obtingué el doctorat en filologia romànica el 1977 sota la direcció de Martí de Riquer El 1983 guanyà la càtedra de literatura catalana a la Universitat de Barcelona Ha exercit també la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la de Girona, i ha fet estades al Warburg Institute de la Universitat de Londres, al Raimundus Lullus Institut de la Universitat de Friburg de Brisgòvia i al Pontifical Institute of Mediaeval Studies de la Universitat de Toronto Des del…
,
comtat de Roergue
Història
Regió històrica occitana situada entre el Tarn i l’Olt.
Habitada pels rutens, fou incorporada a la província d’Aquitània per l’emperador romà Valent I Després d’una breu ocupació dels visigots, se n’empararen 523 els reis francs d’Austràsia Quan el rei Carles I creà 781 el regne d’Aquitània per al seu fill Lluís I l’investí també de la Roergue, que fou infeudada com a comtat —amb capital Rodés— a Gilabert o Gilbert I possiblement oncle del comte Guillem I de Tolosa Fou succeït per Fugald o Fulcoald I —probable fill seu—, mort vers el 849, que fou missus a Septimània El succeïren els seus fills Frèdol I mort el 852 i Ramon I mort el 863, aquest…
Boemond IV d’Antioquia
Història
Príncep d’Antioquia (1201-33).
Primer comte de Trípoli 1187-1233 Fill de Boemond III, fou comte de Trípoli en recollir l’herència de Ramon III mort el 1187 Mort el seu pare 1201, aconseguí d’ésser reconegut definitivament com a príncep d’Antioquia contra el seu nebot Ramon Rupen
Marquet

Armes dels Marquet
Llinatge barceloní de mercaders i de mariners que donà tres vicealmiralls a Catalunya i un a Sardenya, als segles XIII-XIV, i nombrosos consellers i alts càrrecs a la ciutat, fins al segle XVI.
Dues de les seves línies entraren en els rengles de la petita noblesa, mentre que la major part dels altres membres abandonaren també el comerç marítim, principalment amb l’Orient, que havia contribuït a fer llur fortuna, i figuraren entre els ciutadans honrats de Barcelona Un dels primers membres que destacaren fou Bernat , o Bertran , Marquet , que morí el 1257 en una revolta popular contra ell, per motius desconeguts, i que potser fou pare de Jaume Marquet i del vicealmirall Ramon Marquet Fills d’aquest foren Agnès Marquet , que, seduïda per Berenguer de Lacera, provocà tals discòrdies…
Eudòxia Comnè
Història
Princesa bizantina, besneboda de l’emperador Manuel I Comnè, i senyora de Montpeller.
Ramon de Montcada, senyor de Tortosa i senescal de Catalunya, en negocià, vers la fi del 1173, el matrimoni amb el comte Ramon Berenguer IV de Provença, germà del rei Alfons I de Catalunya-Aragó com a coronament d’una gran maniobra diplomàtica per a desplaçar de l’imperi d’Orient la influència genovesa i substituir-la per la pisanocatalana Tanmateix, quan Eudòxia arribà a Montpeller el 1174, el comte Ramon Berenguer ja s’havia casat Després d’uns quants anys d’espera a Montpeller, acceptà de casar-se amb Guillem VIII de Montpeller 1179 Fou repudiada, però, per la seva infidelitat era…
Adam Gottron
Història
Lul·lista i musicòleg alemany.
Sacerdot, fou professor honorari de la Universitat de Magúncia es doctorà a Friburg, amb Heinrich Finke, amb un estudi sobre les idees de croada de Ramon Llull Ramon Llulls Kreuzzugsideen , 1912 En relació amb l’Institut d’Estudis Catalans, inicià la sèrie d’"Estudis de Bibliografia Lulliana” amb el volum L’Edició Maguntina de Ramon Llull 1915, que conté l’epistolari Sollier-Costurer sobre la magna edició de RLlull protegida per l’elector maguntí Com a musicòleg, descobrí una missa del mestre Breunich, deixeble del lullista Salzinger Was versteht JSalzinger unter lullistischer Musik , ‘Què…
Rosalia Guilleumas i Brosa
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària.
Directora de la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona 1970-80, de la de Catalunya, Servei de Biblioteques de la Diputació i de l’Escola de Bibliotecàries 1973-82 Es casà el 1959 amb Jordi Rubió i Balaguer Publicà treballs sobre història literària de Catalunya, especialment sobre Ramon Llull i Jacint Verdaguer Ramon Llull en l’obra de Jacint Verdaguer 1953, Deu anys de publicacions verdaguerianes 1945-1954 1957, La llengua catalana segons ARubió i Lluch 1957, Notes sobre les edicions gramaticals erasmianes de Barcelona al segle XVI 1967, Notes sobre la tradició manuscrita i…
Berenguer Dalmau
Cristianisme
Bisbe de Girona (1114-40).
El 1128 excomunicà el comte Ponç II d’Empúries, que havia usurpat les seves possessions, les quals recuperà gràcies al comte Ramon Berenguer III Asistí al concili de Tolosa 1119-20 i al sínode de Narbona 1128 Fou un dels marmessors del comte Ramon Berenguer III
Mafalda de Pulla-Calàbria
Història
Comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona.
Filla gran del normand Robert d’Hauteville, dit Guiscard, duc de Pulla i de Calàbria, i de la princesa longobarda Sikelgaita de Salern El 1078, amb la intervenció del papa, fou casada amb el comte Ramon Berenguer II de Barcelona , i es traslladà a aquesta capital A Rodés, on s’estava a la residència de la seva cosina germana Mafalda de Sicília, muller de Ramon de Sant Gèli, comte de Roergue, infantà 1082 el futur Ramon Berenguer III de Barcelona , pocs dies abans de l’assassinat del seu marit El 1083 ja prenia disposicions sobre l’herència llenguadociana que havia pertocat al seu fill…
Letgarda de Roergue
Història
Comtessa de Barcelona.
Filla del comte Ramon I de Roergue i marquès de Gòtia Vers el 967 es casà a Rodés amb el comte Borrell II de Barcelona, Girona, Osona i Urgell Introduí a la casa comtal catalana els noms de Ramon i Ermengol, molt corrents a la casa de Roergue