Resultats de la cerca
Es mostren 8284 resultats
Rodolfo Graziani
Militar
Militar italià.
Durant la Primera Guerra Mundial lluità al front austríac, i a la campanya d’Etiòpia 1936 fou nomenat mariscal, marquès de Neghelli i virrei 1937 El 1943 ocupà el ministeri de la guerra a la república de Salò Després de la Segona Guerra Mundial, fou jutjat 1945 i empresonat fins el 1950
Felip Ferrera i de Llobera
Història
Ciutadà honrat de Barcelona, fill de Felip de Ferrera i Sacosta.
Es casà primerament 1474 amb Marquesa Boscà i Desvalls, tia del poeta Joan Boscà, i després amb Felipa de Llobera, senyora del castell de Vallferosa Formà part del partit de Jaume Destorrent i Casa-saja i fou jurat del Consell de Cent 1481, 1484, 1487, 1490, 1494, 1498-99 i receptor de les bolles de la generalitat, mostassaf 1482, obrer 1488, batlle 1491 i conseller segon 1496 de Barcelona de fet actuà uns quants mesos com a conseller en cap També fou diputat de la generalitat 1506 Nomenat ambaixador a Venècia 1507-09, li fou dedicada per Joan Morell l’edició de les Institutiones de Nebrija…
Luigi Ferrari-Trecate
Música
Compositor, organista i pianista italià.
Fou catedràtic d’orgue i director 1929-55 del conservatori de Parma Actuà per tot Europa, sovint amb altres solistes Deixà peces per a piano i òperes, com Ciottolino 1922, per a infants, Ghirlino 1940 i La capanna dello zio Tom 1953
Pietro Nenni
Història
Polític italià.
Membre del partit socialista, fou redactor i director d’ Avanti fins el 1926 Amb motiu de la dictadura feixista s’exilià a França, i intervingué, amb la brigada Garibaldi, en la Guerra Civil Espanyola El 1942 fou detingut pel govern de Vichy, però tornà a Itàlia, on fou empresonat fins a la desfeta del govern de Mussolini 1943 Començà llavors una agitada i brillant carrera política secretari general del Partito Socialista Italiano 1944, els anys 1945-46 fou vice-primer ministre, i el bienni següent, ministre d’Afers Estrangers Refusà la collaboració amb els comunistes, però no amb la…
Amedeo Nazzari
Cinematografia
Nom amb què és conegut Salvatore Amedeo Buffa, actor cinematogràfic italià.
Donat a conèixer amb Cavalleria 1937, interpretà una sèrie de personatges que presenten la característica comuna de l’heroi domèstic i burgès, bondadós i honorable, popular entre la burgesia i el poble Actuà a Caravaggio, il pittore maledetto 1939, Il bandito 1946, Catene 1949, Il brigante Mussolino, Tormento 1950, I figli di nessuno, Processo alla città 1952, Le notti di Cabiria 1957, Anna di Brooklyn 1958 i Il gaucho 1964 Guanyà el Nastro d’argento de 1946-47 per Il bandito
Massimo Bontempelli
Literatura italiana
Escriptor italià.
D’una posició postcarducciana passà a escriure poesia futurista II Purosangue , 1919 Lligat a l’avantguarda del seu temps ACasella, GDe Chirico, ASavinio publicà narrativa sovint impregnada de realisme màgic La vita intensa , 1919 La vita operosa , 1920 La scacchiera davanti allo specchio 1922, Eva ultima , 1923 Gente nel tempo , 1937, etc, corrent el nom del qual encunyà, a més d’ésser-ne un dels primers teoritzadors, en particular en la revista 900 1926-29, que fundà juntament amb CMalaparte Fou també notable la seva producció teatral, influïda per LPirandello Siepe a Nordovest , 1919…
Bonifaci IX
Cristianisme
Papa (1389-1404), de nom Pietro Tomacelli
.
Elegit enfront de Climent VII d’Avinyó, protegí la política angevina
Bonifaci VIII

Bonifaci VIII
© Fototeca.cat
Cristianisme
Papa (1294-1303), de nom Benedetto Gaetani
.
Cardenal des del 1241, procurà d’engrandir la seva família enfront dels Colonna, pugna que agreujà la seva actitud contra la branca catalanosiciliana, la qual ell procurà d’aïllar en el tractat d’Anagni D’altra banda, concedí a Jaume II de Catalunya-Aragó la investidura de Còrsega i Sardenya 1297 i l’animà a la lluita contra Frederic de Sicília, que s’havia llançat contra Calàbria i la Pulla, descontent dels acords d’Anagni La intenció de Bonifaci VIII de convertir Jaume en el capdavanter dels güelfs butlla Redemptor mundi , del 1297, on el nomenava gonfanoner i almirall de la Santa Seu…
Bonifaci VII
Cristianisme
Papa; elegit el 974 enfront de Benet VI; deposat pels partidaris de l’emperador Otó II, fou novament elegit (984) enfront de Joan IX, amb l’ajuda de l’emperador bizantí Basili II.
És considerat antipapa
Bonifaci II
Cristianisme
Papa; elegit el 530 pel partit filogòtic.
Aprovà el segon concili d’Aurenja, que posà terme a la controvèrsia pelagiana pelagianisme