Resultats de la cerca

És mencionada per primera vegada juntament amb Sant Grau de Talltorta en el capbreu dels censos i altres drets pertanyents a Santa Maria d’Urgell, que pretesament fou redactat el 819 però que en realitat és de mitjan segle XI L’església de Sant Climent del Soler apareix també l’any 1261, en què es consigna el mas de Sant Climent Tingué consideració de parròquia des de molt antic, ja que en la visita arquebisbal de 1312-14 figura com a única parroquial del terme de Talltorta Segons J Martí Sanjaume, al principi de segle es coneixien les ruïnes d’aquesta església que feien encara…

Es formà musicalment amb J Terrades i després amb B Blanch, organista i mestre de capella, respectivament, de l’església del Sant Esperit de Terrassa El 1850 organitzà una petita orquestra a la ciutat i ocupà el càrrec de B Blanch Aquells anys començà a dedicar-se a la interpretació d’orgue i inicià la composició d’obres religioses El 1855 continuà els seus estudis a Barcelona, amb J Marraco, mestre de capella de la catedral Parallelament es guanyà la vida tocant el violí en diverses orquestres, instrument que aprengué durant els seus primers anys d’estudi a Terrassa El 1858 hi tornà,…

Vida S’ignora el lloc on realitzà la seva formació musical, que pogué ser l’escolania de la catedral de Tarragona La primera notícia documentada, que apareix el 1680, diu que era mestre de capella de Mont-roig del Camp Baix Camp, Tarragona Optà a aquest mateix càrrec a la catedral de Vic, que estava vacant, i aconseguí la plaça el 1680 El 1682 es presentà a la vacant de la seu de Girona, deixada pel seu anterior detentor, Felip Perallada guanyà les oposicions, superant els seus rivals, Josep Gas i Joan Jansana, i fou proclamat mestre titular aquell mateix any A la catedral…

Format inicialment amb el seu pare, Francesc Olivelles, la primera notícia documentada de la seva vida apareix el 1667, en què se sap que era escolà cantor a la catedral de Barcelona, amb dos germans seus més, Esteve i Enric Allí fou deixeble de Lluís Vicenç Gargallo, i hi residí fins a la muda de la veu, el 1672 Obtingué el càrrec de mestre de capella de la catedral de Tarragona el 1677, el 1679 guanyà la plaça de mestre del Palau de la Comtessa, a Barcelona, on residí fins al novembre de 1700 El seu Stabat Mater , dirigit per Tomàs Milans amb els tiples de la capella del Palau…

Consta com a fadrin chantre de la capella reial catalanoaragonesa el 1466, durant l’interregne de Pere de Portugal Al març del 1484 era cantor de la capella de l’infant Enric d’Aragó, comte d’Empúries, i el 1497 n’era el mestre de capella En 1501-03 apareix inscrit entre els cantors de la Capella Pontifícia de Roma Amb el seu germà petit, Antoni, fundà un prestigiós taller d’orgueneria, conegut amb el nom d’Els Marturians Participà en la construcció dels orgues de les catedrals de València 1483-85, Barcelona 1492 i Tortosa 1497-99 i de la basílica barcelonina de Santa Maria del…

La primera documentació coneguda el situa com a cantor el 1549 al servei de la casa ducal d’Arcos, a Marchena, sota el magisteri de capella de Cristóbal de Morales Després es traslladà a Jaén, on actuà com a tenor fins el 1551, i a Màlaga, on arribà l’any 1553 Possiblement treballà en aquesta ciutat l’any 1555, però no hi ha cap més informació de les seves activitats fins que apareix a Valladolid el 1562 Dos anys més tard ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral d’Àvila El 1566 prengué possessió del mateix càrrec a Salamanca El 1570 obtingué del cabildo una llicència…

Segurament es formà en l’àmbit de la cort francesa i, més tard, al nord d’Itàlia En algun moment entrà al servei dels Mèdici a Florència, més concretament al del futur papa Lleó X L’any 1513 escriví el motet Gaude Felix Florentia dedicat a l’elecció de Lleó com a papa Cap al 1520 està documentat com a cantor i compositor a la capella papal de Roma, on segurament restà almenys fins el 1522, any en què apareix relacionat amb el duc de Màntua Durant la seva estada a Roma la seva obra fou molt apreciada Pertangué a la generació de compositors posterior a Josquin Des Prés, i el seu…

L’any 1491 era al servei de la reina Isabel la Catòlica com a cantor de la seva capella Continuà allí fins el 1505 ocupant diversos càrrecs -capellà, sagristà-, encara que cap al final de la seva vida potser només a títol honorari L’any 1503 succeí a Francisco de la Torre com a mestre de capella a la catedral de Sevilla En el manuscrit 3 de l’arxiu de la catedral de Tarassona es conserva un Agnusdei pertanyent a una Missa de beata Virgine i hi apareix el seu nom complet En la resta de les fonts on consten obres atribuïdes a aquest compositor, el seu nom és escrit en les formes Alva, Dalva i…

Similar al de la follia o el passamezzo antic, aquest esquema es basava en l’estructura III-VII-i-V-III-VII-i-V-i, distribuïda isomètricament o bé alterada rítmicament per afegiment d’altres notes o acords Sovint presentava ritornelli entre les seves repeticions L’ús de l’expressió aria della romanesca per G Frescobaldi i d’altres suggereix que fou bàsicament una aria per cantare Es desenvolupà especialment a Itàlia i Espanya, sense que es pugui esbrinar la seva procedència El terme apareix per primer cop el 1546 en una collecció per a llaüt de M Phalèse i en els Tres libros de…

La seva llegenda és complexa perquè pren elements de Grècia però també de regions veïnes, com ara l’Àsia Menor És fill de Zeus i de Sèmele, fet que el situa dins de la segona generació dels déus de l’Olimp, igual que Àrtemis, Apollo, Hermes i altres Se’l coneix com el déu que nasqué dues vegades Segons la llegenda, Sèmele morí quan l’estava esperant i llavors Zeus agafà l’infant del ventre de la seva mare i se’l cosí a la cuixa A l’època clàssica fou el déu del vi i de la vinya, i era honorat amb celebracions tumultuoses i orgiàstiques, les anomenades festes Dionísies, que foren l’origen del…