Resultats de la cerca

L’ermita de Santa Eugènia és situada a la banda meridional de la població de les Piles de Gaià, damunt un petit tossal D’aquesta capella no s’han localitzat referències documentals Tot i que en l’actualitat la fàbrica no correspongui a un edifici romànic, es pot suposar que fou erigida a l’edat mitjana, si s’ha de jutjar per la seva advocació, car aquesta santa té un origen devocional força antic Per aquesta raó no es pot desestimar la hipòtesi que l’edifici primitiu hagués estat bastit dins l’estil romànic i que posteriorment hagués estat refet del tot Santa Eugènia és la patrona de la…

Restes de la capella de Santa Llúcia de Viu de Llevata © Jordi Coll Ros La capella de Santa Llúcia, avui dia en ruïnes, és situada dins el nucli de població de Viu de Llevata És propietat de la casa Ancelles Tot i que no se’n pot aportar cap prova documental, podria haver estat la capella castellera de la fortalesa de Viu de Llevata, documentada des del segle X JBP De les ruïnes de l’església de Santa Llúcia tan sols resta el sector nord-est, el de l’antiga capçalera L’indret es troba envaït de vegetació i molt possiblement les restes de l’estructura van ser destruïdes en ampliar-se el camí…

L’església de Santa Coloma, avui dia desapareguda, era situada al terme de Palau, just al límit amb Tatzó d’Avall, i contigua a la vila de Torrent Segons indica R d’Abadal, serví una localitat la senyoria de la qual el 1075 era del comte Ponç d’Empúries, que en aquesta data la cedí al seu cosí el comte Guislabert II de Rosselló en garantia del seu jurament de fidelitat Entre els segles XII i XIV, el nom de Santa Coloma va acompanyat del topònim Tresbons Tribus bonis , potser per oposició a la propera església de Santa Eugènia de Tresmals, a Elna Aquesta església ha deixat el nom de Santa…

Dins la parròquia de Santa Maria de Corbera, l’altar de Santa Maria Magdalena va ser fundat poc abans del 1245 per Marimon de Plegamans, funcionari reial i senyor delcastell de Corbera, que aquest any feu una institució i una ordinació per tal que una llàntia cremés sempre, nit i dia, davant del dit altar, el qual tenia un beneficiat Al segle XVI la casa de Santa Magdalena edifici civil anomenat avui “el Castell”, l’hospital de pelegrins, depenia de la capella de Santa Magdalena, els obrers de la qual…

De formació autodidàctica, les seves obres se circumscriuen a les denominades "balades romàntiques", a més de pasdobles, ranxeres, tangos i marxes Fou l’introductor del bolero de tradició cubana a Mèxic S’inicià com a pianista tocant en locals nocturns, fins que el 1928 fou descobert per J Arvizu Dos anys després entrà a la XEW, emissora mexicana que li encarregà un programa diari, "La hora íntima de Agustín Lara", en el qual cada dia estrenava una o diverses peces Sovint treballà musicant pellícules, i les seves cançons foren interpretades per Bing Crosby, Frank Sinatra i Pedro Vargas, entre…

A la fi del segle XIV, a la cort pontifícia rebia el nom de magister capellae en substitució del de primicerius A Alemanya el mestre de capella, Kapellmeister , era equivalent al director d’una orquestra privada o petita Al llarg del segle XIX designà un director d’orquestra estable El càrrec s’estengué als Països Catalans a partir de mitjan segle XVI tenia per missió, normalment, d’ensenyar cada dia el cant litúrgic als canonges i als beneficiats i d’educar la veu als nens cantors D’ell depenia l’organista A partir del segle XVII hom li imposà sovint l’obligació d’escriure composicions amb…

Rebé el grau de batxiller en arts a París el 1466 en alguns colofons es titula mestre en arts El primer llibre que imprimí fou la Tertia pars Summae de Tomàs d’Aquino, acabat d’imprimir el dia 18 d’agost de 1477 amb el tipus romà de les Obres e trobes aquest fet el relaciona amb el primer taller tipogràfic establert a València Pel març del 1478, juntament amb Fernández de Córdoba, acabà la impressió amb tipus gòtic de la Bíblia valenciana de Bonifaci Ferrer Prosseguí treballant a València fins el 1493 Sobresurten per la seva monumentalitat les seves impressions dels Furs de València 1482, el…

Tracta de l’agricultura del País Valencià, amb un especial interès pels problemes de l’exportació i per la situació dels mercats exteriors, sobretot de l’Europa occidental Darrerament inclou també seccions i monogràfics sobre l’agricultura i l’agrocomerç d’altres comunitats autònomes espanyoles Editat per Sucro SL, fou fundat per Josep Ferrer i Camarena, que l’ha dirigit, amb Martí Domínguez i Barberà Entre l’1 de maig i el 21 de desembre de 1966 aparegué com a suplement dominical del diari Al Dia , publicat per la mateixa empresa, que també edita l' Anuario Hortofrutícola Español i l'…

El diumenge abans de la festa era concedit el càrrec de banderer al millor licitador El dia del sant la cavalcada sortia de la casa d’aquest tres genets de costat obrien la comitiva, el banderer al mig amb un cordoner a banda i banda Visitava les autoritats, i genets i cavalcadures eren beneïts a l’església de Sant Antoni Després de la benedicció, el millor genet feia alçar la cavalcadura sobre les potes del darrere i li feia fer tres tombs Més endavant, fou tota la cavalcada que donava tres voltes entorn de l’illa de cases on hi havia l’església Genets i cavalcadures anaven…

El 1911 anà a París, on entrà en contacte amb l’avantguarda Entre el 1922 i el 1925 pintà a Ceret Vallespir dues-centes natures mortes i paisatges amb una tècnica propera al fauvisme, però amb colors més sobris i no tan vitalistes De retorn a París, pintà la famosa sèrie dels Escolans 1927 La seva pintura, reflex del seu temperament turmentat, és al marge de les troballes fauves i cubistes, bé que té certes influències de l’expressionisme En la seva obra les formes són molt simples i es distorsionen exageradament per aconseguir un resultat angoixant, i fa que el color sigui el protagonista de…