Resultats de la cerca
Es mostren 6013 resultats
Manuel Costa-Pau i Garriga
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor i escriptor
Dedicat inicialment a la docència, posteriorment passà al món editorial i literari Collaborà en la premsa gironina des dels anys setanta, especialment a Canigó , i també en El Correo Catalán , Tele-exprés i Tele-Estel La seva obra literària s’inicià amb el poemari Mont Perdut 1955, sobre l’exili de la seva família, al qual seguí l’assaig Turistes, sirenes i gent del país 1967 Més tard publicà Sempre sentíem parlar de la guerra 1968, Història d'un home errat 1969, Conte d'amor 1971 i Els Països Catalans , 1984 Vinculat a Òmnium Cultural, fou també un destacat activista per la …
Juli Soler i Siquier
Literatura catalana
Escriptor.
Pertany a la nissaga literària i diplomàtica dels Soler Sans , com el seu germà Francesc Maó 1808-1846, que deixà inèdits vuit toms d’obres científiques i literàries en castellà i francès Estudià lleis a Mallorca i matemàtiques a Madrid i residí als Estats Units del 1839 al 1845, on fou cònsol i professor de llengua i literatura castellanes a la universitat de Nova York Retornat a Maó per problemes de salut, participà en un ampli programa de millores culturals, institucionals i socioeconòmiques des d’una perspectiva de progressisme burgès Després, es dedicà als seus treballs…
,
Jan Hus
Cristianisme
Teòleg i predicador txec.
Rector de la Universitat de Praga 1402-14, predicà en llengua txeca a la capella de Betlem, i fou també predicador sinodal 1405-07 La seva predicació defensà tant la reforma de vida, principalment de la clerecia, la qual criticà durament, com el poble txec, enfront del predomini alemany i romà Ell fou qui dotà la llengua txeca d’ortografia De ortographia bohemica , 1406 i en defensà l’ús a la predicació i en el cant religiós En part féu seves les doctrines de l’anglès John Wycliffe, i quan Alexandre V les condemnà 1409 s’enfrontà a l’arquebisbe de Praga, Sbinco, el…
Les fistulinàcies
El fetge de vaca o llengua de vaca Fistulina hepatica , nom que alludeix al color sanguinolent de la superfície del barret, carnós i sucós, és un bolet de soca, de peu lateral, i amb l’himeni fet d’uns tubs cilíndrics característics, no soldats entre ells És comestible Apareix principalment atacant roures i castanyers, sobre els quals produeix un podriment bru Manuel Tabarés / SCM Comencem a explicar les famílies de bolets de soca bàsicament porats amb aquesta família, la qual comprèn una sola espècie al nostre país, el fetge de vaca o llengua de vaca Fistulina…
Es publiquen obres de J.Coromines, J.Ruiz i Calonja, Vicens i Vives, J.M. de Sagarra i J. Ferrater i Móra
Es publiquen El que s’ha de saber de la llengua catalana de JCoromines, la Història de la literatura catalana de JRuiz i Calonja, Notícia de Catalunya de Vicens i Vives, les Memòries de JM de Sagarra i Les formes de la vida catalana de J Ferrater i Móra
orotx
Etnologia
Individu d’un poble tungús que viu a la riba esquerra de l’Amuri a la zona costanera enfront de l’illa de Sakhalin (Sibèria).
El 1979 eren uns 1 200 individus, dels quals només uns 500 parlaven una llengua pròpia Són caçadors i pescadors i criaven rens, i per això han estat anomenats, de vegades, els homes dels rens Alguns autors els han relacionats amb els indis de l’Amèrica del Nord
Francesco Maria Molza
Filosofia
Literatura
Poeta humanista.
Residí a Roma del 1506 al 1543, i, a causa de la vida dissoluta que menà, contragué una malaltia greu Ultra en les obres escrites en italià La nimfa Tiberina , fou elegantíssim en l’ús del llatí, llengua que emprà en les seves elegies polítiques, religioses i amoroses
Comunicació Literària
Literatura
Societat literària de Barcelona que subsistí durant nou o deu anys a la fi del sXVIII, formada per personatges poc coneguts, com el prevere Simó Pla, els doctors Miquel Pla i Josep Puiggarí, Josep Barberí, Joan Ignasi Savall, l’impressor Francesc Surià i Burgada, el farmacèutic Josep Antoni Savall i Valldejuli i el metge i poeta Ignasi Ferreres, el qual hi llegí una Apologia de l’idioma català
, composta no més tard del maig de 1796.
L’extracció aparentment homogènia dels seus membres, el caràcter seriós de l’elogi de la llengua en l' Apologia , i el fet que cap dels membres de la societat no ho era de l’Acadèmia de Bones Lletres fan presumir que hi havia alguna oposició amb els d’aquesta
pangolí
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels folidots, de la família dels mànids, que comprèn 7 espècies de repartició africana (zona tropical) i asiàtica (zona sud-oriental).
D’una longitud aproximada d’1,5 m, tenen el cap, el dors, la cua i la cara externa de les potes recoberts d’escates epidèrmiques Sense dents, extreuen, enganxats a la llengua llarga, estreta i mucosa, formigues i tèrmits dels nius que, prèviament, han escarbotat amb les ungles
taquiglòssids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels monotremes, de la subclasse dels prototeris, caracteritzats pel fet de tenir el cos arrodonit i el pelatge dur i barrejat amb pues fortes, nombroses i punxegudes, la qual cosa els confereix una gran semblança amb l’eriçó, del qual és fàcil de distingir-los pel llarg musell, en forma de bec tubular, i per les fortíssimes ungles en què acaben llurs potes, molt apropiades per a excavar.
No tenen dents, i amb la llengua, molt llarga, atrapen els insectes dels quals s’alimenten Habiten a Austràlia, Tasmània i Nova Guinea, en llocs rics en vegetació, i comprenen dos gèneres, Echidna i Zaoglossus , el primer amb una sola espècie, l’equidna, i el segon amb tres espècies