Resultats de la cerca

Fill bastard de Frederic II de Sicília Criat a la cort de Jaume II, a Catalunya, fou nomenat vicari del duc d’Atenes 1317-1330 Casat amb Marulla, filla de Bonifaci de Verona morta el 1326, obtingué per dot la senyoria d’una part de Negrepont i d’Egina 1317-38 Tractà una treva entre Venècia i els catalans 1319 Conquerí diversos llocs de Tessàlia i formà el ducat de Neopàtria, unit al d’Atenes i dependent de Sicília Governà de fet la Grècia catalana en el període més brillant Fou investit comte de Malta i Gozzo 1330

Cursà estudis de medicina a la Universitat de València, on es doctorà Del 1941 al 1960 fou cap del laboratori de patologia mèdica de la facultat de medicina de València Fou també director i fundador de diverses institucions mèdiques, com ara el laboratori de citogenètica del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i l’Institut d’Investigacions Citològiques de la Caixa d’Estalvis de València Obtingué diversos premis, entre els quals el premi Cerdà Reig, de la diputació de València Publicà un Atlas of Blood Citology 1964 i també un gran nombre de treballs sobre citogenètica, citologia…

Es formà amb Nolasc Valls i a Llotja Exposà per primer cop a Barcelona 1935 El 1944, becat, pintà al Marroc Exposà novament a Barcelona diverses vegades —des del 1942—, amb un parèntesi forçat 1947-63, així com a Bilbao 1969 Viatjà per Itàlia 1971-72, on obtingué la medalla d’or del quart concurs Cadorago-Lario de Como 1971 La seva pintura, centrada en el paisatge urbà o rural, participa de l’herència fauve i s’alinea entre els epígons de l’estètica de l’Agrupació Courbet Té obres a museus de Milà i Montecatini

Residí des dels dotze anys a València, on formà part de l’Ateneu Científic i Literari Fou un dels fundadors de Lo Rat-Penat 1878 i de l’Ateneu Mercantil 1879 Comerciant afeccionat a la literatura, el seu primer llibre de poemes, en castellà, fou Flores sin aroma 1872 Obtingué la flor natural pel poema La dona valenciana als Jocs Florals de València del 1885 i dedicà diverses composicions a les reines de la festa Pòstumament, la seva obra poètica s’aplegà a Poesies 1900, amb pròleg de Llorente i diversos escrits d’homenatge, i a Lectura Popular 1916

El 1435 era a Nàpols al servei d’Alfons el Magnànim, que el 1452 el trameté a Albània, amb el títol de virrei, per defensar la costa contra els turcs els capitosts d’Albània s’havien declarat vassalls del rei Alfons el 1444 i el 1451 Deturà els turcs prop de la frontera de Macedònia i obtingué alguns altres èxits El 1454 s’intitulava virrei de Grècia, Albània i Esclavònia i el rei l’autoritzà a batre moneda d’argent a Croia, on residia Tot i la rivalitat amb Venècia, encara actuava com a virrei el 1456

Obtingué a Londres el doctorat en física de metalls 1965 i en ciències 1979 Treballà en el camp de la física industrial a Madrid, i després ho féu en el de la indústria com a investigador del 1957 al 1961 A partir de llavors ha ocupat diversos càrrecs a Anglaterra on és professor de ciència de materials a la Universitat de Londres Ha estudiat la teoria de defectes i plasticitat dels cristalls i les propietats mecàniques dels sòlids És autor de més de quaranta articles especialitzats i ocupa diversos càrrecs consultius i de gestió a la Universitat de Londres

Deixeble de Viollet-le-Duc El seu primer encàrrec important fou el Castell Béranger de París 1894-98, on incorporà l’Art Nouveau més típic a l’arquitectura i obtingué el primer premi de façanes de la ciutat de París Construí després la casa del ceramista Coilliot a Lilla 1898-1900, diverses entrades del metro de París 1900-10, el Castel d’Orgeval 1905, la seva casa de París 1909-12, etc Unes altres obres importants, destruïdes, han restat fotografiades en la sèrie de postals Le Style Guimard 1903 Conreà també el grafisme i el disseny de mobles i objectes

Després d’estudis clàssics en francès a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà, fou nomenat mestre d’escola a París Durant la Segona Guerra Mundial, entrà a la Resistència Mobilitzat el 1945, es trobà a Landau Alemanya Desmobilitzat, arribà a Bao Acabarà la seva carrera com a director d’escola a Perpinyà El 1971 s’inscriví al curs de català organitzat pel GREC i el 1974 obtingué el primer guardó de poesia rossellonesa als Jocs Florals de la Ginesta d’Or Mestre en gai saber i secretari dels Jocs Florals, publicà el recull de poemes Camí ramader 1982

L’any 1756 passà a Itàlia, on el pare Martini l’orientà cap a la música religiosa Convertit al catolicisme, fou nomenat organista de la catedral de Milà S'interessà per l’òpera i estrenà Artaserse a Milà 1761, amb gran èxit Aquesta activitat teatral el distancià dels seus protectors, i marxà a Anglaterra Fou nomenat professor de la reina Carlota i obtingué nous èxits amb altres òperes A Londres conegué Mozart, damunt el qual influí Amb Karl Friedrich Abel, antic deixeble del seu pare, creà els primers concerts d’abonament Compongué òperes, simfonies, un rèquiem en do menor, música de cambra,…

Cinturó negre novè dan de judo i setè dan de jujitsu, obtingué el títol de campió d’Espanya de judo deu vegades També es proclamà en diverses ocasions campió de Catalunya Formà part de la selecció espanyola Abandonà l’alta competició i exercí d’entrenador al Club Águilas Entre el 1984 i el 2003 ocupà el càrrec de president de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades FCJiDA També fou vicepresident per a esports associats de la Reial Federació Espanyola de Judo i Disciplines Associades RFEJiDA Posteriorment assumí la direcció tècnica de la secció de jujitsu del Club Judo Blanes