Resultats de la cerca

Reeixí a entrar en la camarilla de Ferran VII gràcies a la seva amistat amb l’ambaixador rus Titiščev Intervingué en la compra dels vaixells russos que havien d’integrar les expedicions de conquesta i pacificació d’Amèrica 1817, però que, inservibles, es podriren a la badia de Cadis Empresonat a Segòvia, arran de la revolució del 1820, anà a l’exili Després de la restauració de l’absolutisme 1823 fou nomenat secretari del consell d’estat, amb uns poders gairebé de ministre hom l’anomenava popularment “Antoni II” Allunyat de la cort per Zea Bermúdez, fou nomenat ambaixador a Torí 1825 Un cop n…

Format a Oxford i a Alemanya, conegué Erasme i MLeter i publicà la primera versió íntegra del Nou Testament a l’anglès 1525 —difosa clandestinament a Anglaterra— Perseguit per Enric VIII, morí a la forca i fou cremat És el creador d’una gran part del vocabulari religiós anglès

Durant la primera guerra Carlina fou cap de la milícia nacional de Sabadell Fou l’introductor de la maquinària de vapor a les seves indústries tèxtils Fundà la Caixa d’Estalvis de Sabadell i altres institucions d’utilitat pública Es mostrà proteccionista, fomentà la indústria llanera i l’emancipació obrera Fou diputat a corts

La seva producció mostra influències molt diverses la força plàstica de Donatello i Mantegna —l’obra dels quals conegué directament en una estada a Pàdua—, la claredat i el to monumental de Piero della Francesca i el cromatisme dels flamencs Autor d’obres com ara Primavera 1460-63, National Gallery, Londres, Anunciació 1469, Museo del Duomo, Ferrara, el políptic Roverella 1474, al Musée du Louvre, París, i en altres museus i Sant Antoni de Pàdua 1484, Galleria Estense, Mòdena, el seu estil rarament original es caracteritzà per un dibuix incisiu, per una tensió dramàtica en les expressions i…

De nom José Gabriel Condorcanqui, era un ric cacic de Tungasuca, amb una certa illustració, que havia prosperat fent de traginer Es destacà com a agitador entre les masses índies, marginades culturalment i socialment dins les estructures colonials El 1780 es revoltà a Tungasuca i executà el corregidor Arriaga suprimí els treballs forçats i els imposts i reivindicà el restabliment dels drets indis Vencedor a Sangara, Tupac Amaru no atacà Cusco de seguida, sinó que romangué a Tinta enfortint el seu exèrcit Això permeté d’organitzar la resistència, i hagué de renunciar a prendre la ciutat El…

Probablement fou deixeble d’Averrois, el qual substituí 1195 com a metge de cort És autor d’una introducció a la lògica, Kitāb al-madḫal li-sina'sy al-manṭiq , inspirada en al-Farābī i l' Òrganon aristotèlic, i d’un comentari a l' Urǧūza d’Avicenna sobre medicina

Desenvolupà tota la seva activitat a França Treballà en la decoració dels jardins de Versalles Apollo en el seu carro, El Vas de la Pau, El Roine És autor, també, de la tomba de la mare de Le Brun església de Saint-Nicolas de Chardonet i collaborà amb ACoysevox en els monuments funeraris de Colbert església de Saint-Eustache, París i Mazzarino Institut de France, París

Residí fins el 1512 a Màntua, a la cort d’Isabel d’Este, i després viatjà a diferents ciutats italianes Fou, juntament amb Marchetto Cara, el creador d’un art musical italià totalment alliberat de la influència francesa Les seves frottole i barzellette tenen a la vegada un caràcter popular i un gran refinament formal Escriví peces instrumentals, motets i lamentacions

Era pagès Exasperat pels abusos de l’impost sobre la sal, i contrari al domini francès del Rosselló, prengué les armes contra els ocupants 1666 i esdevingué aviat el cap d’un grup de guerrillers Dirigí la revolta dels angelets i assolí victòries damunt els francesos a Arles i a Prats de Molló, on entrà el 1670 i féu alliberar el guerriller Joan Miquel Mestre, mitjançant el segrest de la muller i els fills del batlle del poble En augmentar el nombre dels seus seguidors, que anomenà miquelets, pogué apoderar-se de Ceret fins que la presència d’un nombrós exèrcit francès l’obligà a passar la…

Professà com a monjo cistercenc a Poblet el 1570 i exercí diferents càrrecs síndic i cambrer al monestir abans d’ésser elegit abat el 1602 Fou vicari general de l’abat del Cister per a tota la península Ibèrica entre el 1604 i el 1617 i lluità per defensar el dret de Poblet sobre les seves filials i contra la formació de la congregació cistercenca de la província d’Aragó que decretà el papa Pau V el 1616 Poblet féu recurs a Roma i perdé el plet el 1623, quan ja havia mort l’abat Trilla, lloat per la seva làpida sepulcral com un nou Hèctor