Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
Thomas Quasthoff
Música
Baríton alemany.
Estudià cant amb C Lehmann i posteriorment amplià la seva formació amb C Richardson, tot alternant aquesta activitat amb els estudis de dret i una feina de locutor de ràdio El 1984 guanyà el Premi Kaminsky de Berlín i després es traslladà a Munic El 1993 inicià la seva carrera docent a l’Escola Superior de Cant de la seva ciutat natal i dos anys més tard debutà al Festival de Salzburg Ha desenvolupat una intensa tasca com a professor Protagonista de diversos enregistraments d’òpera, ha destacat en el repertori liederístic i s’ha centrat especialment en el lied romàntic alemany El 1997 cantà…
Kenneth Riegel
Música
Tenor nord-americà.
Estudià cant a Nova York i el 1965 debutà a Santa Fe Membre de la New York City Opera entre el 1969 i el 1974, el 1973 es presentà a la Metropolitan Opera House amb Les troyens Inicialment dotat d’una veu de líric lleuger, a partir del 1980 abordà papers més greus i amb un repertori extens, que va de WA Mozart a F Busoni, passant per R Wagner, R Strauss, I Stravinsky o A Berg El 1998 cantà a Barcelona una versió de concert de Salome al Palau de la Música Catalana, dins la temporada del Gran Teatre del Liceu Esplèndid com a actor, intervingué en les adaptacions cinematogràfiques…
Societat Filharmònica de València
Música
Entitat privada formada per socis que financen una sèrie de concerts per temporada.
Fundada el 1912, el seu principal impulsor fou Enrique Pecourt secretari entre el 1924 i el 1947 Oferí els primers concerts al saló d’actes del conservatori de la ciutat i, després de passar per diversos locals, el 1923 s’installà al Teatre Principal A la primera meitat del segle XX destacà per la quantitat de socis i de concerts celebrats, la qual cosa permeté mantenir a València el gust per la música de cambra En aquesta època hi actuaren artistes com P Casals, M Ravel, A Glazunov o J Heifetz El 1987 l’entitat es traslladà al Palau de la Música i en l’actualitat aplega 1 300…
Jordi Bosc i de Verí
Música
Orguener mallorquí.
Nasqué al si d’una família d’orgueners A dotze anys fou deixeble del seu oncle Pere Josep Bosc i Font La seva obra cabdal a Mallorca és l’orgue dels dominicans 1762, actualment a Santanyí Fou collaborador de Leonardo Fernández Dávila a Granada, amb qui començà l’orgue del Palau Reial de Madrid, que acabà després de la mort d’aquest, el 1778 El mateix any fou nomenat mestre orguener per Carles III Construí l’orgue de la catedral de Múrcia i el de la de Sevilla, la seva obra més important Se li atribueix un Tratado de construcción de órganos Fou l’inventor d’una guitarra harmònica…
Josep Caminals i Oliveres
Música
Pianista català.
Estudià violí a la seva vila natal i després començà la carrera de piano amb els mestres E Granados i D Mas i Serracant Entre el 1922 i el 1932 mantingué una intensa activitat com a concertista, tant en solitari com acompanyant cantants lírics El 1926 inicià el cicle "Els poetes i la música" al Palau de la Música Catalana, al costat de Conxita Badia Collaborà amb l’Orquestra Pau Casals i amb l’Associació de Música de Cambra de Barcelona, fins que, a partir del 1932, abandonà la carrera concertística per dedicar-se exclusivament a la pedagogia Aquell mateix any fundà l’Institut d’…
Federació Catalana de Karate i Disciplines Associades
Altres esports de combat
Organisme que regeix la pràctica del karate i altres arts marcials associades a Catalunya.
Fou fundada durant la dècada de 1970 i està reconeguda oficialment en l’àmbit internacional per la Federació Mundial de Karate WKF Anys abans el karate es practicava a Catalunya associat a la Federació Catalana de Judo L’any 1980 organitzà el Campionat d’Europa de karate al Palau d’Esports de Barcelona El 1995 es redactaren els nous estatuts Aplega el karate i les disciplines associades de kungfu, taitxí, goshindo, kobudo, full-contact, kenpo karate i taijutsu, i s’encarrega de l’organització dels campionats de Catalunya de cada disciplina L’any 2006 participà en el Campionat del…
Pere Lluís Pasqual i Gaudí
Pintura
Pintor.
Professà a la cartoixa d’Escaladei el 1595, que decorà com també decorà les cartoixes de Montalegre, Portaceli i Las Cuevas Andalusia, on pintà dues sèries de les vides de la Mare de Déu i de sant Bru aquesta fou copiada en vida de l’artista i enviada a la Grande Chartreuse Tingué una gran anomenada al seu temps segons Pacheco fou el millor intèrpret del tema de la Puríssima de la seva època Hom intentà que decorés una capella de Santa Maria la Major de Roma el 1608, però Guido Reni s’hi oposà L’única obra documentada d’ell fins ara és el retaule de Sant Martí de Teià 1617 Intervingué també…
Narcís Pascual i Colomer
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Sant Carles, hi obtingué el títol que després revalidà a San Fernando Primer director de l’Escuela Especial de Arquitectura de Madrid 1845 Fou l’autor de la Universitat de Saragossa 1849 i guanyador del concurs del palau del Congrés dels Diputats a Madrid, la primera pedra del qual es collocà el 1843 aquest edifici, neoclàssic, fou adornat amb escultures de José Pagnucci, Francisco Elías i Ponciano Ponzano Reformà el convent del Noviciado a Madrid 1845 transformant-lo en universitat i convertí l’església en paranimf 1852 Altres obres seves a Madrid són els palaus Béjar,…
L’ou com balla

L'ou con balla a la catedral de Barcelona (2014)
© CIC-Moià
Folklore
Costum propi del dia de Corpus que consisteix a fer sostenir un ou buit damunt de l’aigua del brollador d'una font tota guarnida de flors.
Sembla que és un joc propi de l'escolania de la seu de Barcelona, i es fa al brollador del claustre de la catedral i, més modernament, a les fonts dels patis d'altres edificis del barri gòtic barceloní Casa de l’Ardiaca, Reial Acadèmia de Bones Lletres, palau del Lloctinent, Museu d'Història de la Ciutat, Museu Marès, Ateneu Barcelonès i el claustre de l'església de Santa Anna, i també a les fonts d'altres llocs de la ciutat claustre de l'església de la Concepció Tradicional des del segle XIX, hi ha indicis de l'ou com balla als segles XV i XVII Posteriorment, altres ciutats han…
Tischbein

Goethe a la campanya romana, obra de Johann Heinrich Wilhelm Tischbein
Pintura
Família de pintors alemanya, del segle XVIII.
Johann Heirinch Tischbein el Vell Haina 1722 — Kassel 1789 fou pintor de la cort de Kassel amb Guillem VIII Destacà sobretot com a retratista els millors retrats són al palau de Wilhemstahl El seu nebot Johann Friedrich August Tischbein Maastrich 1750 — Heidelberg 1812 viatjà a París i Roma i coincidí amb JL David i AR Mengs conreà el retrat Princesa Frederica Sofia Guillemina de Prússia Rijksmuseum, Amsterdam El seu cosí Johann Heinrich Wilhelm Tischbein el Jove Haina 1751 — Eutin 1829, el més famós de tots, fou deixeble de Winckelmann a Itàlia, i fou nomenat director de l’…