Resultats de la cerca

Les representacions d’òpera a les quals assistí des de petit despertaren la seva fascinació per la música Estudià inicialment amb els mestres Ghideon Olivieri i Nazaro Serao El 1882 viatjà a Nàpols per estudiar amb Mario Scarano harmonia i contrapunt i Augusto Ross piano De Nàpols es traslladà a París 1885, on fou deixeble de J Massenet, L Delibes i C Franck Romangué a la capital francesa durant nou anys, al llarg dels quals retornà ocasionalment al seu país d’origen per dedicar-se a la direcció El 1894 s’establí definitivament a Grècia, on fou nomenat director de la Societat…

El cognom del seu pare era Sanders, però adoptà el de la mare Estudià violí amb JP Solomon i demostrà unes magnífiques aptituds Debutà el 1796 i a partir d’aleshores inicià una sèrie de recitals per Londres i de rodalia que durà vuit anys Fou amic de John Field El 1804 emmalaltí per causes desconegudes i morí a vint anys d’edat, fet que causà una forta commoció ja que se li augurava un futur prometedor El seu llegat fou curt, i del seu catàleg d’obres -compostes només en tres anys-destaquen la Fantasia i Sonata en do menor, amb una fuga homenatge a JS Bach, les sonates opus 3, diverses sèries…

Rebé ensenyaments musicals del seu pare, i posteriorment estudià piano, orgue i teoria musical amb J Krejci, JB Förster i F Blažer, a Praga Allà conegué figures rellevants de la música txeca, especialment B Smetana El 1868 esdevingué director de música sacra a Beroun Deu anys més tard fou nomenat per al mateix càrrec a la catedral de Hradec Králové El 1884 succeí a P Krížkovský com a director musical a la catedral d’Olomouc, tasca que mantingué fins a la seva mort Fou un prolífic compositor, especialment de música religiosa, en què destaquen el Rèquiem , la Passió txeca i l’…

Estudià al Conservatori de Cincinnati 1929-32 Feu de trompetista de jazz i amplià estudis amb N Slonimsky, W Piston i R Sessions Participà en la Guerra Civil Espanyola, i en tornar als EUA li denegaren la renovació del passaport per la seva militància d’esquerres Llavors s’installà a Mèxic, on romangué ignorat durant quaranta anys fins que J Cage descobrí els seus Estudis per a piano mecànic La seva música se centrà a ampliar la complexitat perceptiva, superposant ritmes i velocitats diverses fins a crear una densa polirítmia Com que això depassava els límits físics de l’…

Considerat com un dels cantautors més importants d’Itàlia, cal buscar els orígens de la seva música en el jazz i el swing , i també en cantants francesos com Ch Aznavour i G Brassens De petit aprengué a tocar el piano i el vibràfon Entrà al món artístic component per a cantants italians de música pop, i no fou fins l’any 1974 que feu el seu primer disc Nostàlgia, tristesa, amors, desamors i sarcasme han estat la base de les seves cançons, que cantava amb veu ronca i a ritme de jazz , tarantella, tango, milonga i altres estils Entre els seus discos desta quen Paris Milonga 1981, Aguaplano 1987…

Vida Estudià teoria, piano, clavicèmbal i musicologia a Londres, Amsterdam i Leipzig Més tard anà a Barcelona a estudiar clavicèmbal i clavicordi amb Joan Gibert i Camins i musicologia amb Higini Anglès 1930-36 El 1933 s’establí a Lisboa i el 1947 esdevingué professor al conservatori de la capital portuguesa i fou nomenat membre de l’Instituto Español de Musicología Efectuà gires per Europa i els Estats Units com a intèrpret i professor de clavicèmbal i clavicordi Era considerat un expert en la música hispànica per a teclat de tots els períodes, però especialment dels segles XVI-…

Després d’acabar la carrera de piano al Conservatori de Madrid 1910, completà els estudis de composició a la Schola Cantorum de París 1912-14 Obtingué la seva formació musicològica en cursos de l’École des Hautes Études i el 1916 ingressà al Centro de Estudios Históricos de Madrid Collaborà en diverses publicacions, i fou conferenciant, director dels cors de les Misiones Pedagógicas i professor al Conservatori de Madrid A més, exercí nombrosos càrrecs en centres d’estudis i diverses entitats musicals Del conjunt de la seva obra musicològica destaca el recull de cançons populars…

Estudià al Conservatori de París, on fou professor de solfeig a partir del 1875 i d’harmonia a partir del 1891 El 1915 en fou nomenat professor honorari Escriví cançons i peces per a piano, així com transcripcions d’obres de JS Bach, L van Beethoven, H Berlioz, Ch Gounod, F Mendelssohn, CM von Weber i altres És conegut pels escrits pedagògics i històrics, entre els quals figuren nombrosos mètodes per a l’ensenyament del solfeig El seu projecte més important en el camp de la història fou la fundació de l' Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire , que edità fins…

Estudià piano i violí, i posteriorment ingressà al Royal College of Music de Londres, on estudià direcció d’orquestra Després d’haver estat organista i director coral de Saint Alban, a Holborn, del 1936 al 1939 fou director assistent del Covent Garden, i posteriorment ho fou de W Furtwängler a l’Orquestra Filharmònica de Berlín El 1945 inaugurà la temporada del Sadler’s Wells Theatre amb l’estrena de Peter Grimes , de B Britten, i un any després estrenà a Glyndebourne, compartint el podi amb E Ansermet, The Rape of Lucretia , del mateix autor Malgrat el seu ingrés al Covent…

El 1914 ingressà al Reial Conservatori Flamenc d’Anvers, on obtingué premis de piano, harmonia, contrapunt i fuga Gràcies al seu pare, fou contractat al Teatre Reial de la ciutat, on dirigí l’estrena flamenca de Salome El 1932 inicià la seva carrera a França, centrada en un principi a Tolosa i Lió, fins que el 1943 fou contractat per la Societat de Concerts del Conservatori de París, l’orquestra de la qual dirigí des del 1949 fins a l’any de la seva mort El 1955 fou el primer director francès que treballà a Bayreuth, i posteriorment desenvolupà la seva professió a Viena, els EUA…