Resultats de la cerca
Es mostren 5769 resultats
El pelegrí apassionat
Cicle novel·lístic de Joan Puig i Ferreter en dotze volums, publicats entre el 1952 i el 1977 a Perpinyà, excepte el darrer que ho fou a Barcelona.
Estructurada en tres parts, la primera, titulada “L’aventura” comprèn els títols següents Janet vol ser un heroi 1952, Homes i camins 1952, Janet imita el seu autor 1954 i Vells i nous camins de França 1956 La segona, “Els drames”, és formada per Els emotius 1956, Demà Perpinyà 1957, Les profanacions 1958, Els amants enemics 1959 i La traïció de Llavaneres 1961 i la darrera, “Els desgreuges” per El penitent 1962, Pel camí dels desgreuges 1963 i L’ascensió 1977 El pelegrí apassionat és el cicle narratiu més extens de tota la literatura catalana i respon a la voluntat del seu autor de construir…
,
pujol
Puig petit.
torre de Vetera
Història
Antiga torre defensiva medieval, rodona, en part destruïda, situada en un turó a 1 439 m d’altitud, a l’est del puig de l’Estella, al massís de Canigó.
És termenal dels municipis de Cortsaví Vallespir i de Sant Marçal Rosselló, i de la Bastida Rosselló A l’est de la torre, al vessant meridional del puig de l’Estella prop de 1 778 m alt i dins el terme municipal de Cortsaví, es troben les mines de Vetera , de ferro, dites també els meners de les Índies
Sant Cebrià de Lledó

Església parroquial de Sant Cebrià de Lledó
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Antiga església parroquial del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), dins l’antic terme de Cruïlles, als vessants NW del puig d’Arques, al sector de les Gavarres.
És situat als vessants nord-occidentals del puig d’Arques, al sector de les Gavarres L’església parroquial de Sant Cebrià era de l’arxiprestat de la Bisbal El lloc formà part de la baronia de Cruïlles
Concurs Internacional de Núria

Cartell del Concurs Internacional de Núria del 1954
Arxiu Núria Puig
Esquí
Competició internacional d’esquí disputada a la vall de Núria durant els anys cinquanta i seixanta.
Organitzada pel Club Alpí Núria, la primera edició tingué lloc l’any 1950 Tenia una periodicitat anual, però a partir de la segona meitat de la dècada començà a disputar-se de manera irregular La desena i última edició se celebrà l’any 1965 Fou l’única competició estatal de l’època inclosa dins el calendari de la Federació Internacional d’Esquí Hi participaren esquiadors de renom, com els campions del món James Couttet i Georges Schneider o el campió olímpic Henri Oreiller També hi aconseguiren la victòria esquiadors emergents que més endavant despuntaren mundialment, com Toni Sailer o René…
Arcadi Alibés Riera

Arcadi Alibés Riera
Arx. Ateneu Barcelonès
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Especialista en ciclisme i atletisme, en els seus inicis professionals treballà a El Noticiero Universal 1978-79 i Sport 1979-81 Posteriorment treballà a Tot Barça , Don Balón , Gespa i Catalunya Ràdio S’incorporà a Televisió de Catalunya el 1984, on ha presentat programes i telenotícies És corredor de curses de fons i ha participat en més de 100 maratons, experiència que ha traslladat en el llibre Córrer per ser feliç 2010 També és autor de Les Petjades dels Herois 2012, 100 motius per córrer 2014 i La volta al món en 80 maratons 2017
Bassegoda
Poble
Poble del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), situat al vessant occidental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la riera de Borró.
El territori és molt muntanyós, i hi destaca el santuari de la Mare de Déu del Mont És poblat de boscs de pins, roures i alzines, de distribució molt irregular, i al vessant nord del puig de Bassegoda resten alguns rodals de faigs Les pistes de muntanya el comuniquen amb els pobles de la vall de la Muga D’hàbitat molt escàs i escampat, una bona part del territori circumdant fou possessió dels monjos establerts a Sant Aniol d’Aguja al segle IX El decret de divisió territorial del 1936 adscrigué Bassegoda a la comarca de la Garrotxa Fins el 1969 fou municipi independent, i en formaren part els…
serra Cavallera
el Ripollès La serra Cavallera des de Campelles
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Ripollès, de 1894 m d’altitud (puig del pla de les Pasteres), al límit de la zona axial (vall de Camprodon) amb els Prepirineus (baix Ripollès).
Correspon a un sinclinori devonià bolcat damunt el Carbonífer i tallat per décrochements posteriors als plecs, els quals han desplaçat la línia de crestes cap al nord, pel coll de Pal, en relació amb la serra del puig d’Estela, amb la qual enllaça a ponent, i l’han desviada cap al NE, vers Camprodon, on acaba damunt el Ter Es destaca el relleu per l’erosió diferencial, atenuant les escarpes amb lloms suaus coberts de prades i planes residuals Malgrat l’abundor calcària, presenta un carst poc desenvolupat Al vessant meridional, vers el Ter, hi ha el poble de Cavallera Des del 1993, és inclosa…
serra de Monteixo

Vista aèrea del puig d’Àreu, a la serra de Monteixo
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa de la zona axial pirinenca, dins el municipi d’Alins (Pallars Sobirà), que separa les valls de la Noguera de Vallferrera i de la Noguera de Tor.
Culmina a 2 904 m
col·legiata de Manresa
La col·legiata de Manresa
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Manresa (Santa Maria), dita popularment la seu de Manresa, edificada al planell superior del puig Cardener.
L’actual edifici fou iniciat el 1328 sota la direcció de Berenguer de Montagut el 1371 ja hi havia culte, i fou acabada substancialment el 1486 El campanar fou acabat el 1592, i el baptisteri i la façana principal, projectats per Soler i March, daten de 1915-34 Dins l’arquitectura gòtica catalana és un cas notable de síntesi d’estructures pròpies dels temples d’una i tres naus Conté diversos retaules gòtics d’Arnau Bassa, Pere Serra, Jaume Cabrera, Lluís Borrassà i Gabriel Guàrdia La imatge de la Mare de Déu de l’Alba és una reproducció d’una talla daurada atribuïda a Pere Puig…