Resultats de la cerca
Es mostren 64169 resultats
Sudan
Història
Nom donat pels historiadors i geògrafs àrabs (literalment ‘país de negres’) al territori situat al s. del desert del Sàhara, comprès entre el massís etiòpic i la costa atlàntica i limitat al s. pels altiplans dels Grans Llacs i la selva equatorial.
Actualment correspon als territoris del N d’Etiòpia, la República del Sudan, el Txad, el N de Nigèria, Níger, Burkina Faso, Mali, Mauritània i el Senegal Històricament, ha constituït una regió d’un gran tràfic comercial especialment d’or, de sal i d’esclaus entre els països nord-africans i els tropicals, per la qual cosa la seva població ha sofert un continuat procés d’islamització A la regió occidental florí segles III-XIII el regne de Ghana , substituït pel de Mali el 1230, el qual sotmeté a vassallatge els altres regnes veïns, com el de Tombouctou 1336 i el de Songhai 1235, el…
llengua inicial
Lingüística i sociolingüística
Llengua primera que s’aprèn a parlar en la llar familiar quan s’és menut.
fixar
Clavar, enganxar, etc (una cosa) de manera que no pugui moure’s o desprendre’s.
agafa-sopes
Persona que s’entreté amb excés, que s’eternitza en l’execució de les coses.
engrunyonir-se
Moure’s un mecanisme més feixugament per haver-s’hi posat pols, fet rovell, etc.
dret gironí
Dret català
Dret especial de la regió de Girona (el comtat i, després, la vegueria), on des de temps antic s’aplicava el dret general de la Catalunya Vella; s’estengué també al seu bisbat i àdhuc al Ripollès i a la conca de la Tordera.
Molts privilegis reials per a la ciutat de Girona 1232, 1286, 1289, 1351 i sobretot 1284, que hi estenien els bons usos i costums de Barcelona, a la fi foren aplicats a tot el bisbat el 1284 s’introduí a Girona el Recognoverunt proceres Parallelament, s’anà creant un dret consuetudinari, recollit als repertoria dels juristes i als llibres de la cort de la vegueria i de la batllia de Girona també eren recollides algunes constitucions sinodals per raó de la preeminència del dret canònic Costums de Girona Actualment, l’àmbit d’aplicació d’aquest dret, incorporat en…
quàquer | quàquera
Cristianisme
Denominació comuna dels membres de la Societat dels Amics, fundada a Anglaterra al s. XVII..
Es caracteritza pel refús dels sagraments i de la jerarquia i pel guiatge de la “llum interior” i l’Esperit Sant El terme sorgí a causa de l’èmfasi posat pels primers predicadors a dir que hom havia de “tremolar” quake en anglès davant Déu Als Països Catalans els primers quàquers apareixen al primer terç del s XIX Antoni Bergnes de las Casas figurà entre els Amics , fet que explica la seva participació en la publicació de la tercera edició de Lo Nou Testament de Melcior Prat Barcelona, 1836 i una Biblia castellana 1836 Durant la guerra civil de 1936-39 ajudaren materialment els…
lògica difusa
Matemàtiques
Tipus de lògica en què els valors de certesa i falsedat s’expressen en graus, i no de manera absoluta.
La lògica clàssica s’interpreta en la teoria dels conjunts cert indica la pertinença a un determinat conjunt fals, la no-pertinença La lògica difusa usa la teoria dels conjunt difusos, on la pertinença o no-pertinença és una qüestió de grau Per exemple, la pertinença al conjunt dels alts pot quedar molt clara en alguns casos, però més obscura o difusa en d’altres La lògica difusa s’usa bastant en l’anàlisi del llenguatge natural, en sistemes experts, i en general en tot tipus d’heurísticEls darrers temps s’han desenvolupat dispositius electrònics i…
Mendoza
Llinatge de la noblesa castellana que es consolidà econòmicament i políticament al s. XIV, amb la pujada dels Trastàmara al poder.
Durant els s XV i XVI els Mendoza acumularen importants dominis per terres de Castella i prestaren estimables serveis a la monarquia A l’inici del s XVII el patrimoni familiar comprenia més de 60 mayorazgos El tronc del llinatge foren els Mendoza, senyors de Llodio Àlaba, que a mitjan s XI passaren al servei de la casa reial de Castella i s’extingiren al s XIII En la primogenitura del llinatge els succeí una línia collateral que s’identifica amb la dels ducs de l’Infantado i que prosperà des que Pedro González de…
Gonzaga
Llinatge noble que s’establí a Màntua a la fi del segle XII.
El primer membre del qual que adquirí importància fou Luigi I Gonzaga ~1267-1360, que derrotà la facció ciutadana dels Bonacolsi i fou elegit pel poble capità general de Màntua amb dret hereditari 1328-60, sota el vassallatge, però, dels Visconti Tingué tres fills, que formaren tres línies el segon, Feltrino Gonzaga mort el 1374, fundà la línia dels senyors comtes des del 1501 de Novellara , que s’extingí el 1728 Corrado Gonzaga , el tercer fill, fundà la línia dels marquesos 1595 de Palazzuolo , que s’extingí el 1751 L’hereu, Guido I Gonzaga mort el 1369, succeí el…