Resultats de la cerca
Es mostren 4612 resultats
patronal
Economia
Política
Sociologia
Associació de fabricants o patrons per a defensar llurs interessos econòmics i socials.
Hom pot considerar el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, creat el 1799, com la primera associació patronal sorgida al Principat Procurà la defensa dels interessos econòmics propis, en especial el proteccionisme, i posteriorment, a més, la resistència a les demandes dels obrers Aquell organisme amplià el seu abast i adoptà diferents denominacions Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de cotó a partir del 1821, Junta de Fàbriques a partir del 1847, etc Posteriorment, el 1889, hom fundà el Foment del Treball Nacional i, més especialment adreçada a combatre el moviment…
sustentació

A l’esquerra i de dalt a baix, quatre etapes en la generació de la sustentació : la velocitat és petita i no hi ha sustentació (a) o bé no n'hi ha prou (b), la sustentació igual el pes (c), la sustentació ja és més gran que el pes (d); a la dreta, els vectors resistència a l’avanç i sustentació en una ala
© Fototeca.cat
Transports
Força que manté en l’aire les aerodines i que és la component vertical de les forces aerodinàmiques engendrades per l’aire en l’ala d’un avió o en el rotor d’un helicòpter, la component horitzontal de les quals és la resistència a l’avanç.
Els plans de sustentació , constituïts per l’ala o el rotor, presenten una inclinació cap amunt, segons una secció transversal de l’aerodina, de manera que, per efecte de la velocitat, l’aire hi incideix per l’intradós, zona en la qual es produeix una compressió que empeny els dits plans sustentadors amunt i, lleugerament, endarrere La inclinació de l’ala o del rotor provoca, també, en l’extradós una depressió, que els aspira amunt i lleugerament endarrere, superior a la compressió creada en l’intradós Hom calcula el coeficient de sustentació d’una aerodina —el qual, en els…
Colin Macmillan Turnbull
Antropologia
Antropòleg i etnògraf britànic.
Cursà estudis d’antropologia social i de literatura a la Universitat d’Oxford Estigué al càrrec de la secció d’etnologia africana al Museu Americà d’Història Natural de Nova York fins que, el 1969, esdevingué professor d’antropologia a la Hofstra University de la mateixa ciutat Continuà com a professor d’antropologia a la Virginia Commonwealth University 1972-75 i, posteriorment, a la George Washington University fins que es retirà, el 1983 Passà els darrers anys de la seva vida a Hawaii, Samoa i l’Índia, on es convertí en monjo budista i adoptà el nom de Lobsang Rigdol A part de llibres com…
Josep Mercadal i Peyrí
Medicina
Metge dermatòleg.
Llicenciat a Barcelona el 1925, treballà al servei de dermatologia de l’Hospital Clínic, a la càtedra del doctor Jaume Peyrí Entre el 1930 i el 1931 amplià els estudis a París, amb Raymond Sabouraud, i a Zurich, amb Bruno Bloch Fou cap de servei de dermatologia de l’Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet i de l’Hospital Sant Pere Claver Doctor per la Universitat Autònoma, hagué de repetir la tesi a Madrid, el 1941 Fou professor adjunt de dermatologia a la Universitat de Barcelona 1941-51 President de la Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià i vicepresident de la Federació…
Ioritsune Matsudaira

Ioritsune Matsudaira
© Materialscientist
Música
Compositor japonès.
Deixeble de Kosuke Komatsu, parallelament estudià literatura francesa a la Universitat de Keio Feu els primers passos en el món de la música com a pianista, i com a compositor s’immergí de ple en el neoclassicisme La composició del seu Preludi en Re Major per a piano 1934 despertà l’atenció d’A Čerepnin, que li obrí la possibilitat de publicar l’obra Guanyador del premi Weingartner 1937, és considerat un dels compositors més importants de la música contemporània japonesa Entre el 1956 i el 1960 fou president de la secció japonesa de la Societat Internacional de Música…
,
Josep Martínez i Aloy

Josep Martinez i Aloy
© Fototeca.cat
Historiografia
Política
Polític i historiador.
Llicenciat en dret 1877 i afiliat al partit conservador, ocupà, entre altres càrrecs, la presidència de la diputació 1914-15 i l’alcaldia 1907 i 1917 de València Collaborà a Las Provincias —sovint amb el pseudònim Yola — i al seu almanac, on dirigí la secció arqueològica, a El Archivo i a d’altres publicacions locals Nomenat cronista provincial 1891, collaborà activament en la fundació 1914 del Centre de Cultura Valenciana, del qual fou degà 1915-24 Fou membre de les acadèmies de Sant Carles, de San Fernando i de la Historia, de Lo Rat-Penat, i director del Museu de Belles Arts…
Joan Llopis i Sarrió
Cristianisme
Teòleg i liturgista.
Prevere el 1958, obtingué la secularització el 1973 Fou catedràtic de litúrgia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la facultat de teologia de Barcelona Collaborà en la reforma postconciliar del ritual d’exèquies Participà activament en la fundació del Centre de Pastoral Litúrgica , de Barcelona , de l’Instituto de Liturgia Pastoral, de Medellín Colòmbia i dels instituts de teologia i de litúrgia, de Barcelona Crític de literatura religiosa de “Serra d’Or”, responsable de la pàgina de religió del diari “Avui”, membre dels consells de redacció de “Phase” i de “Concilium” secció…
Francesc Miralles i Bofarull
Art
Historiador de l’art.
Fou professor universitari 1965-74 i de l’Escola Massana de Barcelona 1966-71 de la qual després ha estat nomenat director 1980 S'ha especialitzat en el coneixement de l’art català contemporani, sobre el qual ha publicat estudis de conjunt i monografies com ara Gerard Sala, primera aproximació 1976 Elena Paredes 1978 A l’entorn de Llorens Artigas 1981, Miquel Soldevila 1987, etc Tingué al seu càrrec la secció d’art de la revista Destino 1973-75 i les publicacions especialitzades D’Art 1972-74 i Estudios Pro-Arte de la qual és director En collaboració amb Francesc Fontbona ha…
Vicent Pascual i Granell
Literatura catalana
Mestre, pedagog i escriptor.
Cursà la carrera de magisteri i s’inicià en la docència el 1970 El 1973 començà a treballar com a professor de català al collegi Francesc Ribalta d’Algemesí L’any 1978 es traslladà a Tavernes, i es dedicà cada cop més a l’ensenyament del valencià llengua i literatura, del qual ha estat un dels principals introductors a l’escola del País Valencià Ha destacat en l’elaboració de material didàctic, especialment de llibres de text, que han obtingut una gran difusió Rodet , Penyagolosa , L’Arca , Cèrcol , etc També és autor del Diccionari Tabarca valencià-castellà/castellà-valencià 1990 i, en un…
Josep Miquel Vidal i Hernández
Física
Físic i activista cultural.
Llicenciat en ciències físiques per la Universitat de Barcelona el 1968, fou professor de física de l'estat sòlid a la mateixa universitat 1970-1974 i director i principal impulsor de l' Enciclopèdia de Menorca des de 1977 En fundar-se l'Institut Menorquí d'Estudis 1985, en fou nombrat el seu secretari general primer i el coordinador científic posteriorment, càrrec que exercit fins a la seva mort Fou membre numerari de la Societat Catalana de Física, membre de la Secció de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques de l'Institut d'Estudis Catalans i membre de la Societat…