Resultats de la cerca

Pertangué al grup ascètic d’Aquileia sota Cromaci i de Melània a Alexandria i a Terra Santa Origenista sota Dídim el Cec i Gregori de Nazianz, es guanyà l’enemistat de Jeroni i dels seus, però restà fidel a Orígenes fins a la mort, cosa que li ha impedit d’ésser venerat com a sant Fou ordenat de prevere per Joan II de Jerusalem Sojornà entre els monjos del desert de Nítria i de Palestina Tornà a Aquileia i fugint dels gots anà a Roma i més tard a Sicília Amb les seves traduccions, és un dels més grans transmissors de les lletres eclesiàstiques gregues a l’Occident llatí Continuà…

Fou deixeble a Vic de Lluís Jordà i amplià els seus coneixements amb Felip Pedrell Fou organista i mestre de capella de la catedral de Vic i renuncià aquest darrer càrrec l’any 1920 És autor d’obres molt originals i profundes en les quals hi ha una vinculació entre les melodies característiques del cant pla i els elements musicals de la cançó tradicional catalana Escriví cinc misses, motets, himnes, cançons i càntics, peces per a orgue i l’oratori Adveniat regnum tuum Publicà el treball La versió autèntica dels goigs del Roser 1928 Algunes de les seves composicions són molt…

Es doctorà en medicina a Cervera Anà a Madrid, on fou metge de cambra de Carles III Nomenat inspector d’epidèmies del Principat de Catalunya, combaté, amb èxit, la de febres pútrides del 1783 i la de Barbastre de 1784-85, amb un preparat d’opi de la seva invenció opiata Masdevall Aquest fet tingué ressò a Itàlia, on el seu opuscle Relación de las epidemias de calenturas pútridas 1786 fou traduït pel jesuïta PMontaner Presidí l’Academia de Medicina de Cartagena i fou membre de la de Ciències i Arts de Barcelona i d’unes altres entitats científiques Publicà també un Dictamen…

Cursà els seus estudis a l’escola politècnica de Zuric Acabada la guerra, esdevingué membre del Team X amb Bakema, Candilis i els Smithson S’oposà a la vegada a la neutralitat del racionalisme i a la subjectivitat expressionista, per assentar l’arquitectura sobre un saber científic basat en l’estructuralisme desenvolupat per Lévi-Strauss La recerca d’una estructura subjacent a la forma orientà la seva producció cap a un acoblament de volums no jerarquitzats, proposant un ordre de “claredat laberíntica” L’orfenat municipal d’Amsterdam illustra aquesta recerca, així com altres realitzacions la…

És considerat un dels esquiadors més complets de la història, capaç d’aconseguir victòries en les cinc modalitats alpines descens, supergegant, eslàlom i combinada descens i eslàlom Té un excellent palmarès cinc vegades campió de la copa del món 1985, 1986, 1989, 1991 i 1993, onze medalles als campionats del món d’esquí, 46 victòries en tres descensos, nou victòries en supergegant, set en gegant, setze en eslàlom i onze en les combinades a la copa del món, a més de dues medalles de plata al supergegant i gegant en els Jocs Olímpics d’hivern d’Albertville 1992 Una lesió del genoll dret que…

Alumna de Miquel Crusafont, es doctorà l’any 1975 a la Universitat de Barcelona És especialista en mamífers del Terciari inferior Eocè i introduí a l’Estat espanyol l’estudi de les petjades de dinosaures i altres vertebrats fòssils paleoicnologia Juntament amb altres investigadors ha portat a terme l’estudi dels dinosaures de la península Ibèrica, participant en nombroses campanyes de prospecció i excavació, especialment a les conques prepirinenques Ha publicat diversos articles de la seva especialitat i és autora de monografies científiques i llibres com Geología y Paleontología de las capas…

Fill d’una família de tradició pagesa, desenvolupà diverses iniciatives culturals, cíviques i esportives al seu poble i a la comarca El 1974 creà la revista de caràcter local  Font-tallada , i diversos equips de futbol a Sant Pere Molanta Promogué la fundació de l’Institut d’Estudis Penedesencs 1977, entitat de la qual presidí la junta gestora del 1996 al 1998 Fou regidor de l’Ajuntament d’Olèrdola 1987-91 i jutge de pau del municipi Entre d’altres, és autor de Retalls del folklore penedesenc 1982, Vocabulari del vinyater penedesenc 1996, Folklore del Penedès , en dos volums 2000…

S'establí definitivament a Roma a vint anys S'especialitzà en la pintura de vedute , aleshores en voga però a les vistes italianes amb ruïnes oposà les de tipus nòrdic, exactes i minucioses, que resulten uns documents nítids i vius de l’ambient i la vida quotidiana de les ciutats on residí o que visità És considerat el precursor principal d’Il Canaletto, i fou copiosament imitat Obtingué distincions, com la d’acadèmic de San Luca 1711, i gaudí de la simpatia d’alts personatges d’ambient vaticà i de les corts de París i Madrid Les seves vistes, gairebé totes italianes, són a més…

Llicenciat a Saragossa 1914 Traslladat a Barcelona, fou membre del comitè central de la Federació Comunista Catalanobalear, i més tard del Bloc Obrer i Camperol abril del 1934, i exercí la seva professió dedicat a les classes populars Passà després ser membre del POUM, en representació del qual fou regidor d’higiene i sanitat de l’Ajuntament de Barcelona 1934 Durant la Guerra Civil fou nomenat representant del Consell de Sanitat de Guerra per la Generalitat de Catalunya, comandant metge de la Divisió 28 i major metge provisional cap de l’Hospital de Vilafranca del Penedès Acabada la guerra, s…

Catedràtic de llatí a la Universitat de Salamanca, d’on fou rector 1951-56, professor de la Universitat de Tübingen 1967, professor invitat a diverses universitats americanes i membre de l’Academia Española 1967, és autor d’estudis i traduccions sobre autors grecollatins Gramática histórica latina Sintaxis , 1946 Vida de Sócrates , 1947 Aristóteles Retórica , 1953, sobre temes diversos de lingüística indoeuropea Sprachen und Inschriften, Studien zum Mykenischen, Lateinischen und Hispanokeltischen, 1973, preromana Estudios sobre las primitivas lenguas hispánicas , 1949 The Ancient Languages…