Resultats de la cerca

Secretari del bisbe Absalon , escriví per encàrrec seu els Gesta danorum ‘Gestes dels danesos’, ~1200, obra en setze llibres Amb un llatí ampullós i rebuscat, dedica els nou primers a recollir tot el patrimoni de les antigues sagues daneses —entre altres, les de  Hamlet i de Guillem Tell — i així completà l’ Edda islandès Història destinada a glorificar la reialesa i l’Església, fou publicada per Christiern Pedersen 1514

Estudià a Jena, on conegué el pietisme , al qual s’adherí 1730 després de visitar els “germans” de Herrnhut germà bohemi Passà dues temporades als EUA 1733-39 i 1744-62, la darrera com a bisbe de la comunitat moraviana Biògraf de Nikolaus Ludwig Zinzendorf 1775 i historiador dels germans — A Concise Historical Account of the Unitas Fratrum 1775—, en féu l’exposició doctrinal a Idea fidei Fratrum 1789

Germà de Mateu Lluís Simon i Delitala Estudià a Sàsser i Càller Incorporat al consell suprem de Sardenya 1780 Reedità llibres clàssics, esdevinguts rars, sobre Sardenya Membre i secretari del braç militar a les corts de Càller 1793, fou designat per a representar els diputats sards prop de la cort de Torí, on fixà la seva residència Hom coneix, almenys, un sonet seu en català, dedicat al bisbe Melano

Bisbe de Sabina, fou elegit papa gràcies a Gerardo di Sasso, que havia destronat Benet IX —motiu pel qual hom l’anomena antipapa — El retorn al soli de Benet IX, també per la força de les armes, l’obligà a refugiar-se a Sabina Deposat pel sínode de Sutri 1046 juntament amb els seus rivals Benet IX i Gregori VI, passà els seus darrers dies tancat en un monestir

Canonge, canceller de la universitat 1263 i bisbe de París 1268, intervingué en les controvèrsies entre els teòlegs i els mestres de la facultat d’arts i afavorí l’augustinisme enfront de l' averroisme sobretot de Siger de Brabant i d’algunes tesis aristotèliques de Tomàs d’Aquino, que condemnà en dues ocasions 1270 i 1277, condemna que provocà efectes oposats amb vista a l’acceptació de l’aristotelisme

Estudià al seminari de Barcelona, a Cervera i a Tarragona i s’ordenà el 1837 Fundà la Revista Católica 1844 i publicà obres piadoses i apologètiques com La Revolución, el gobierno y las monjas 1850 Fou catedràtic als seminaris de Barcelona i Tarragona Bisbe de Vic 1854, inicià la reforma parroquial i la publicació del Boletín Oficial del Obispado el 1857 fou traslladat a la diòcesi de Barcelona

Estudià humanitats i filosofia a Madrid i a Múrcia i drets a València, a Oriola i a Mallorca, on rebé el títol de doctor 1794 Fou secretari de cambra del bisbe Bernat Nadal i Crespí Publicà El verdadero filosofismo en defensa de la religión 1813 i diversos sillabaris 1836 i deixà manuscrites, entre altres obres, una gramàtica llatina i una Historia de la esgrima y de los desafíos

Exiliat a Barcelona per liberal, durant el Trienni Constitucional fou un dels caps del grup exaltat barceloní Presidí la Societat Patriòtica Barcelonesa de Bons Amics i fou detingut arran del complot republicà de Bessières juliol del 1821 Fou alliberat per manca de proves S'exclaustrà i procurà que també s’exclaustressin altres frares, fet que li valgué plets amb el bisbe de Barcelona i amb el governador de la Mitra

Fou nebot de Ramon Berenguer I de Barcelona i germà d’Ot, bisbe d’Urgell Lluità contra els sarraïns, dels quals caigué presoner i restà uns quants anys en captiveri Casat amb Eslonça Martín, castellana, morí vers el 1115 el seu fill Artau III heretà el comtat Durant el seu govern fou consumada jurídicament la separació dels dos comtats pallaresos, que fins llavors eren de jure un condomini

Aquesta capella és esmentada el 6 de febrer del 923, en què el bisbe de Girona, Guiu, la va sotmetre a l’església de Sant Quirze d’Arbúcies, amb motiu de la seva consagració No se’n coneix la situació com a hipòtesi, s’ha escrit que podia ésser el titular d’una primitiva església del castell de Montsoriu, bé que aquesta suposició no té cap fonament històric