Resultats de la cerca

Organitzat per la Federació Catalana de Basquetbol FCBQ la temporada 1953-54, les quatre primeres edicions tenien el nom de Lliga Barcelona en pista – Trofeu Juan Antonio Samaranch Tenia lloc a la Sala Price de Barcelona i es desenvolupava en les categories sènior i juvenil La desaparició del Campionat de Catalunya de primera categoria, a causa de la creació de la Lliga estatal, i les diferents reformes de la competició van fer que derivés en una nova denominació Des del 1960 fou conegut com Lliga Catalana i la FCBQ el va considerar com a Campionat de Catalunya per als equips…

La primera edició fou organitzada pel Club Ciclista Lleida i Educación y Descanso Baltasar Tarròs guanyà els dos primers anys i fou l’únic ciclista amb dos triomfs en la història de la competició a part de Joan Calucho 1945, 1948 La prova no se celebrà el 1947, i durant el període 1949-54 prengué forma el Cinturó Lleidatà Després d’un altre parèntesi en 1960-63 es denominà Gran Premi de Sant Ferran i passà a dependre de la Delegació de Joventuts i la Penya Balompié En aquest període guanyaren Angelino Soler, Sebastià Segú, Josep Pesarrodona i Javier Mínguez, entre d’altres La Penya Ciclista…

Resident a Catalunya des del 1956, s’inicià al tir amb arc l’any 1986 amb un arc recorbat, tot i que la seva progressió fou amb l’arc de politges 1988 És l’única esportista estatal que ha aconseguit ser campiona d’Espanya en les quatre disciplines de tir amb arc recorregut de bosc 1988, tir sobre diana lliure 1994, tir de camp 1997 i tir en sala 1998 El 1999 fou distingida amb la placa de la federació catalana per aquesta gesta Fou campiona d’Espanya per equips formant part de l’Arc Sant Celoni 2007 i vint-i-dues vegades campiona de Catalunya Aconseguí el rècord d’Espanya de la…

Joaquim Mir 1873-1940 Sol i ombra 1894 Oli Barcelona, Museu d’Art Modern-MNAC MNAC Durant la darrera dècada del segle XIX, un grup d’artistes catalans de la generació postmodernista que aleshores tot just encetaven la seva carrera, lligaren els seus camins en el que hom coneix com La Colla del Safrà, dita així per una particularitat estètica clau –no pas l’única– dels seus paisatges pictòrics la saturació de grocs i ocres a què sotmetien sovint les seves composicions Aquest apellatiu potser el va donar algun escèptic visitant a la Sala Setena de l’Exposició de Belles Arts i Indústries…

El museu El Museu de Vilafranca és installat en part en el que fou l’antic Palau Reial i en part en un edifici contigu, que l’any 1975 fou adaptat i renovat Quant a la seva fundació, cal cercar els orígens en un patronat que es creà el 1935 amb la intervenció de diverses personalitats vilafranquines, entre les quals cal destacar la collaboració del Dr Manuel Trens Fou el mateix patronat qui adquirí l’edifici de l’antic palau, en el qual s’emprengueren obres de restauració i reconstrucció que mai no han estat interrompudes, tot i que s’ha tingut cura de no alterar l’estructura primitiva El…

Situació i presentació És un dels més reduïts en extensió de la Plana de Vic Limita al NE amb el terme de Calldetenes, a l’E amb el de Sant Julià de Vilatorta, al S amb el de Taradell, per una petita llenca a l’W amb Malla i al NW amb Vic El municipi és un dels més planers i més aprofitats de la comarca llevat d’un petit sector muntanyós a la part oriental, emboscat de roures i de pins, la resta és essencialment plana i atapeïda de conreus i de masies Geomorfològicament les terres es formaren durant el període terciari El Gurri forma límit natural amb el terme de Vic i hi desguassen les…

Situació Vista aèria de les imposants ruïnes d’aquest castell, amb l’església de Sant Andreu d’Évol al fons ECSA - F Tellosa Castell situat en un promontori, al vessant de la vall d’Évol, damunt del poble i de la confluència del riu d’Évol i de la riera del Riell Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 34’ 18” N - Long 2° 15’ 19” E Des d’Oleta cal agafar la carretera que porta a Évol S’ha de travessar aquesta població, en direcció a Tuïr d’Évol i agafar una pista que surt a la dreta i va al refugi de la Molina Un cop sota el castell, per un corriol, s’hi arriba en pocs minuts JBM Història El lloc i la…

Construït el 1564, la seva primitiva i senzilla arquitectura ha estat modificada al llarg dels anys amb diverses aportacions La petita església, d’estil barroc, data del 1725, amb nau de reduïdes dimensions coberta amb voltes per aresta i murs xapats amb interessant ceràmica de Manises Guarda al seu interior el tríptic l’ Adoració dels Reis Mags , de Vicent Macip el sarcòfag del primer ermità, Juan d'Argés, i les pintures al fresc datades de Felipe Navarro 1728 que representen la tradicional aparició de la Mare de Déu i la primera rogativa oficial dels capítols eclesiàstic i secular, amb els…

La seva fundació fou deguda als Guimerà a mitjan segle XVI Segons sembla fou Felip Galceran de Castrepinós, senyor de Ciutadilla i de Guimerà, qui inicià les obres entre el 1582 i el 1587 L’església era un bon exemplar d’estil renaixentista, i segons Ceferí Rocafort pertanyia al gòtic del darrer període feia 20 m de llarg per 12 d’ample amb creuer i absis poligonal de 3 cares adornades amb finestres La façana de pedra picada tenia les estàtues de sant Francesc i santa Clara a cada banda de la Mare de Déu en el presbiteri hi havia un sepulcre de la família Guimerà també tenia un…

Fill del també pintor Angel Cabré i Magriñà 1863-1940 Emigrà el 1896 a Veneçuela, amb el seu pare, que fundà del Centro Artístico de Caracas Deixeble dels professors Herrera Toro i Mauri, posteriorment formà part del grup fundador del Círculo de Bellas Artes 1912 Residí a París 1920-30 i estudià a les acadèmies de pintura La Grande Chaumière i la Colarossi En tornar a Caracas exposà obres de la seva etapa francesa Exercí com a director a l’Academia de Bellas Artes de Caracas 1941-46 i l’any següent, exposà al Salón Planchart Obtingué el premi de pintura del Salón de Arte Venezolano 1948 i el…