Resultats de la cerca
Es mostren 14516 resultats
Josep Serra Gil
Ciclisme
Ciclista.
Professional 1948-58, fou campió d’Espanya de carretera 1949, dels grans premis de Catalunya i Pascuas 1949 i de la Bicicleta Eibarresa 1954 A més de diverses victòries d’etapa, fou segon a la Volta a Catalunya 1950, tercer a la Vuelta a Espanya 1950 i subcampió 1949 i tercer 1954 del Campionat d’Espanya de muntanya Disputà sis vegades el Tour de França 1949-54, cinc vegades la Vuelta a Espanya entre el 1948 i el 1957 i tres edicions del Giro d’Itàlia 1955, 1956, 1957 Formà part de la Unió Esportiva de Sants – Alas Color 1948, Peugeot-Dunlop 1949, Académico 1950, Metropole-Hutchinson i Welter…
Anna Maria Tugas Masachs

Anna Maria Tugas Masachs
Federació Catalana d'Atletisme / Bert
Atletisme
Atleta.
Fou una de les pioneres de l’atletisme femení abans de la Guerra Civil En obrir-se els campionats a les dones, guanyà els sis primers títols catalans de llançament de pes 1931-36 i un de javelina 1936 Fou també campiona d’Espanya d’aquestes dues disciplines tres vegades de pes 1931, 1933, 1935 i una de javelina 1935 Establí un rècord d’Espanya de pes i el de Catalunya de javelina 1933 Després de la guerra patí la prohibició a les dones de participar en els Campionats de Catalunya, fins l’any 1947 Rebé la medalla Joana d’Arc de la Federació Francesa d’Atletisme per la…
Josep Raich Garriga
Futbol
Futbolista.
Ingressà al Futbol Club Barcelona al final de la temporada 1933-34, després d’haver destacat en les Joventuts Catòliques de Molins de Rei Jugava de mig ala o d’interior Arran de la Guerra Civil s’exilià a França, on jugà en el Seta i el Troyes Acabada la guerra retornà a Catalunya i, després de complir un any de sanció que li imposà la federació espanyola, es reincorporà al Barça 1940-45 fins la seva retirada i esdevingué capità de l’equip Sumant les dues etapes, disputà 244 partits i marcà 50 gols Guanyà una Lliga 1946, una Copa 1942 i dos Campionats de Catalunya…
Francesc de Castellví i Obando

Monument a Francesc de Castellví a Montblanc
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del monestir de Vallbona…
, ,
castell de Miravet

Aspecte del pati interior del castell de Miravet
© CIC-Moià
Castell
Antic castell situat al poble de Miravet (Ribera d’Ebre).
El castell Es dreça a uns 220 m d’altitud en un indret estratègic, a l’entrada del pas de Barrufemes, dominant el curs de l’Ebre De gran perímetre, el castell consta de diverses parts Un ampli recinte descobert, però emmurallat, que conté la cisterna i l’entrada al castell, per un corredor entre muralles Des d’aquest recinte es passa, a través del corredor del cos de guàrdia, al pati d’armes, envoltat per diverses dependències quadres i dormitoris a llevant i per una ferma muralla que dona a l’exterior a ponent A tramuntana, dins aquesta segona part o recinte, hi ha una sala apaïsada, amb…
Auge del panslavisme
Guerra russo-turca als Balcans auge del panslavisme
Ferran de Sagarra i de Siscar

Ferran Sagarra i de Siscar
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fill de Ramon de Sagarra i de l’Espagnol Llicenciat en dret civil i canònic 1875, sostingué la causa carlina durant la tercera guerra Carlina, però després evolucionà cap a posicions catalanistes, especialment en l’àmbit cultural, fet que es reflecteix en la temàtica de la seva obra com a historiador Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1906-09 i diputat de la Mancomunitat de Catalunya 1923 per Acció Catalana El 1890 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1920, en l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica, i fou president…
,
Nuremberg
Ciutat
Ciutat del land de Baviera, Alemanya.
Capital històrica de la Francònia Situada a la vora del Pegnitz, en una cruïlla de vies entre els ports italians i les ciutats hanseàtiques del nord i entre el Rin i el Danubi, ha tingut un paper important en la història alemanya Important centre comercial i industrial, actualment forma una conurbació amb Fürth i Erlangen la canalització Rin-Main-Danubi n'ha fet un port fluvial no menyspreable Entre les seves indústries es destaquen les d’automòbils, de maquinària, d’aparells de precisió, químiques i papereres Té universitat i aeroport D’origen incert, el seu nom aparegué per primera…
Josep Andreu i Abelló
Història
Política
Dret
Advocat i polític.
Cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona Exercí d’advocat a Reus Fou president del Foment Nacionalista Republicà de Reus 1930, un dels centres polítics que el març del 1931 contribuïren a constituir el partit Esquerra Republicana de Catalunya , del comitè executiu del qual fou elegit membre Proclamada la Segona República, formà part de l’assemblea de la diputació de la Generalitat de Catalunya que aprovà el projecte d’ Estatut de Catalunya del 1932 , que fou presentat a les corts constituents Membre de la comissió jurídica assessora del govern de la Generalitat Elegit diputat…
Gaspar de Guzmán y de Fonseca
Història
Política
Polític castellà d’origen andalús, tercer comte d’Olivares i primer duc de Sanlúcar la Mayor, conegut com el comte duc d’Olivares, fill i successor d’Enrique de Guzmán y Conchillos.
Estudià a Salamanca i fou gentilhome de cambra del futur Felip IV de Castella En regnar aquest, el seu oncle Baltasar de Zúñiga fou primer ministre, i quan morí 1622, el comte duc ocupà el seu lloc Hereu ideològic dels arbitristes i de la tradició imperial, concebé un programa polític basat a mantenir l’hegemonia dels Habsburg hispànics a Europa Però l’esgotament financer i de recursos humans de Castella —per la immensa pressió fiscal i la crisi del comerç americà— condicionava aquesta política a una profunda reforma econòmica i militar, que, amb tot, els triomfs assolits el 1618 a la…