Resultats de la cerca
Es mostren 4168 resultats
Nadal Batle i Nicolau
Matemàtiques
Matemàtic.
Es llicencià el 1967 a la Universitat de Barcelona, amplià estudis a l’institut Henri Poincaré de París i es doctorà el 1973 En 1968-80 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Politècnica de Catalunya Catedràtic a les universitats de Sevilla i Politècnica de València, on fou director de l’Escola d’Arquitectura, en 1982-95 fou rector de la Universitat de les Illes Balears, des d’on impulsà el trasllat de la majoria d’estudis al campus de la carretera de Valldemossa Secretari de la comissió executiva de la Caixa d’…
John Tuzo Wilson
Geologia
Geòleg canadenc.
En 1963-66, juntament amb FJ Vine i DH Matthews, correlacionà les inversions de polaritat a les roques de banda i banda de les dorsals centreoceàniques amb les anomalies del camp magnètic terrestre i a partir d’aquí calculà la velocitat d’expansió del fons oceànic En aquella època proposà el concepte de ploma del mantell per a explicar l’existència de cadenes d’illes volcàniques que no tenien relació amb límits de plaques Professor de geofísica a la Universitat de Toronto 1946-74, fou president de la International Union of Geodesy and Geophysics 1957-60 i de la American Geophysical Union 1980…
Ettore Pignatelli Caraffa
Història
Primer comte (1505) i després duc (1527) de Monteleone i comte de Borrello.
Al servei de la cort de Nàpols —fou ambaixador d’aquesta prop de Ferran II de Catalunya-Aragó—, en ésser incorporat el regne a la corona catalanoaragonesa exercí càrrecs importants al servei dels virreis L’any 1507 fou nomenat membre de la Cambra de la Sumària Prengué part en la campanya contra Venècia i fou fet presoner a Ravenna 1512 pels francesos i enviat a França Fou alliberat per la intercessió del seu amic Francesc de Paula El 1517 Carles V el nomenà virrei de Sicília, càrrec que exercí fins a la seva mort El 1530 tingué lloc la donació per part de l’emperador de les illes de Malta i…
menhir
menhir de la Pedra Llarga de Sant Hilari Sacalm
© Fototeca.cat
Arqueologia
Monument prehistòric, megalític, que es limita a una gran pedra dreta, plantada a terra.
El nom ha estat adoptat, pels prehistoriadors, del terme popular bretó men , ‘pedra’, hir , ‘llarga’ És característic de les zones atlàntiques de la cultura megalítica Bretanya, illes Britàniques, però s’estén a d’altres zones, com a Còrsega o als Països Catalans En alguns casos la pedra ha estat allisada i hom hi ha representat gravats Normalment apareix isolat, però també en forma d’alineacions o de cercles Als Països Catalans, els menhirs només són coneguts al N i al centre del Principat, és a dir, al territori on dominen els monuments megalítics Durant una primera etapa d’…
Antoni Noguera i Balaguer
Música
Compositor.
Fill d’Honorat Noguera, professor i compositor de música, mort el 1890 Estudià enginyeria de camins, però no exercí, i es dedicà a la música Amic de Felip Pedrell, escriví un notable treball titulat Memoria sobre los cantos, danzas y tocatas de la isla de Mallorca 1893 Fou un dels fundadors 1890 de la Capella de Manacor, a la qual dedicà la seva obra coral Himne a la capella És autor de Trois danses sur des airs populaires de l’île de Majorque , per a piano 1901, que inclou Festa , Dansa trista i Dansa de Sant Joan En les harmonitzacions per a cor i en les seves obres hom troba molts…
Muǧāhid al-Muwaffaq
Història
Nom amb què és conegut Abū-l-Gays ibn Yūsuf al-Muwaffaq.
Senyor de la taifa de Dénia 1010-44 regne de Dénia i de les Balears 1015-44 Era un llibert dels amirís que s’hagué d’exiliar de Còrdova durant les lluites intestines que ocasionaren la caiguda del califat Després dels intents, frustrats, d’installar-se a Tortosa i a València d’on fou expulsat per Muḏāffar i Mubārak, s’emparà de Dénia i inicià un govern independent Per tal de mantenir la legitimitat omeia, proclamà cap espiritual al-Mu'aytī, membre de la família destronada, el qual acollí a Dénia i conjuntament amb el qual, si més no en teoria, governà El seu govern fou d’un gran…
René Molinier
Botànica
Botànic occità.
Professor a la facultat de ciències 1951-69 i director del Museu d’Història Natural 1951-72 i del Parc Zoològic 1957-60 de Marsella Estudià la vegetació de la Provença i de les illes de la Mediterrània occidental, en particular les Balears, que recorregué en diverses campanyes, del 1956 al 1960, en companyia d’Ode Bolòs i —en el cas de Menorca— de PMontserrat És autor d' Études phytosociologiques et écologiques en Provence occidentale 1934, la seva tesi doctoral, una de les obres clàssiques de la primera època de la fitocenologia Recherches phytosociologiques dans l’île de…
poliàndria
Etnologia
Sistema matrimonial poligàmic, segons el qual una mateixa dona pot unir-se legalment amb més d’un home.
Es tracta d’un sistema excepcional de matrimoni que practiquen molt pocs pobles de la terra els més coneguts són els todes de l’Índia, alguns grups tibetans i els polinesis de les illes Marqueses De tots aquests, el cas més típic és el dels todes, que com a resultat del costum de matar la major part de les nenes que neixen per tal d’allunyar la possibilitat de la fam, determinada per un creixement excessiu de població, es troben que el nombre d’homes adults es dues o tres vegades més gran que el de dones, per la qual cosa el matrimoni de les noies que han sobreviscut es fa alhora…
Ona Mallorca
Emissora de ràdio del Consell Insular de Mallorca que emeté entre els anys 2000 i 2011.
Nasqué per iniciativa del Consell de Mallorca, aleshores governat per un pacte encapçalat per Unió Mallorquina, i començà les seves emissions el 18 de desembre del 2000 Fou la primera emissora de ràdio de les Illes Balears que emetia íntegrament en català les vint-i-quatre hores del dia El 2002 obrí un servei de ràdio a la carta a través de la xarxa El 2005, arran de la creació de l’empresa pública Ràdio i Televisió de Mallorca RTVM per gestionar conjuntament la ràdio i la televisió insulars, s’integrà en aquest ens Els seus programes El patrimoni 2002, Dos i dos són 22 2009 i La…
edifici GESA
Arquitectura civil
Antiga seu de la companyia elèctrica Gesa a Palma (Mallorca).
Construït l’any 1967 i dissenyat per l’arquitecte mallorquí Josep Ferragut i Pou, l’edifici marca la façana marítima de Palma És considerat un exemple paradigmàtic i únic de la revolució moderna en l’arquitectura a les Illes Balears i els experts hi veuen influències de l’arquitectura que proliferà en aquella mateixa època a Nova York i Xicago i, fins i tot, de l’estil del reconegut Mies van der Rohe És Bé d’Interès Cultural des del 2007, en una decisió polèmica perquè afectava el projecte municipal per refer la façana marítima de la ciutat Finalment, el 2012 una sentència…