Resultats de la cerca

Diputat democratacristià d’ençà del 1958, fou secretari polític 1969-73 i 1989-92 i president 1980-82 i 1986-89 del seu partit, i ocupà diversos ministeris d’Inversions de l’Estat 1969-70, de Defensa 1974-76 i d’Afers Estrangers 1976-79 L’any 1980 fou nomenat primer ministre, però dimití 1981 arran de l’escàndol de la lògia francmaçònica P2, i ocupà el càrrec de viceprimer ministre en el govern de coalició presidit per Bettino Craxi 1983-87

Mitjançant aquest recurs una mateixa obra pot, almenys potencialment, donar un resultat sonor diferent en cada execució i per tant, des d’aquesta perspectiva, ser una obra no ’tancada' La forma oberta, també coneguda com a ’forma mòbil', és característica dels corrents avanguardistes de la segona meitat del segle XX i ha estat conreada per autors com K Stockhausen, en el seu Klavierstück XI 1956, o P Boulez, en alguns moviments de la seva Sonata núm 3 1957 per a piano

Treballà a França des del 1953 i s’especialitzà en el tipus de “dur sentimental” Ha tingut notables interpretacions a Alphaville 1965 de J-L Godard i a Malatesta 1970 de P Lilienthal Posteriorment abandonà el prototip d’home dur i actuà en el cinema alemany Der zweite Frühling 1975 d’U Lommel, Die dritte Generation 1978 de RW Fassbinder, etc A partir del 1980 interpretà The Long Good Friday 1980, Box Office 1982, Flucht Punk Berlin 1984 i Frankenstein's Aunt 1986

Dominicà, amb el nom de Heinrich Suso, fundà el 1885, amb el P Ehrle, l’Archiv für Literatur und Kirchengeschichte des Mittelalters Els seus treballs de més importància fan referència als místics alemanys i sobretot a la història de les universitats cal destacar-ne els 6 volums del Chartularium Universitatis Parisiensis 1890-97, en collaboració amb E Châtelain La seva investigació sobre l’evolució teològica de Luter Luther und Luthertum, in der ersten Entwicklung quellenmässig dargestellt , 1904-06 suscità vives polèmiques

Durant l’Edat Mitjana i el Renaixement aquest terme designà una gran quantitat de gèneres de música, especialment vocals, que van des de la cançó popular monòdica fins a la chanson francesa J Tinctoris definí carmen com a " quidquid cantari potest " 'allò que pot ser cantat' A l’Alemanya renaixentista donà nom també a peces polifòniques instrumentals, especialment a les basades en cançons Exemples d’aquest tipus d’obres es poden trobar en compositors com H Isaac, L Senfl o P Hofhaimer

El 1560 professà al convent de predicadors de València, del qual fou elegit prior Publicà en castellà i en llatí Entre les seves obres cal esmentar Dialectarum Institutionum 1572, reimprès a Venècia 1582 i a Colònia 1617, Vida y historia del apostólico predicador San Vicente Ferrer 1575 i Verdadera relación de la vida y muerte del P Fr Luis Bertrán 1582, totes dues obres traduïdes i impreses a Itàlia Mantingué correspondència amb Luis de Granada i deixà inèdita una Historia de la Inquisición

Començà a competir en la modalitat F3A-B el 1983 Es proclamà campió d’Espanya en F3A en tres ocasions 1989, 1993, 2003, fou quatre vegades segon i onze vegades tercer Participà en nou Campionats del Món entre el 1987 i el 2005 i en tres Campionats d’Europa entre el 2002 i el 2006 Fou Team Manager de l’equip estatal i vocal de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola 2005-08 És jutge estatal de F3A i F3P

El projecte, com escriu Pierre Vilar, partí de la insòlita confluència entre la iniciativa de la Junta de Comerç de Barcelona, que volia oferir ferms referents històrics al renaixement econòmic de Catalunya, i un intellectual capaç d’advertir en el desenvolupament material i en l’equilibri social la vertadera història d’un poble L’interès de la Junta de Comerç pels orígens i progressos de l’antic Consolat començà al principi dels anys setanta del segle XVIII, que encarregà a l’advocat Antoni Juglà i Font l’arranjament del seu arxiu amb la intenció de rescatar documents per a la formació d’un…

Bibliografia R D’Abadal i de Vinyals La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , Discurs llegit a l’acte de recepció pública de Ramon d’Abadal a la RABLB el 18 de desembre de 1949 Barcelona 1949 R D’Abadal i de Vinyals Catalunya Carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952 R D’Abadal i de Vinyals Catalunya Carolíngia I El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans Barcelona 1986 R D’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens Vives, Barcelona 1965 R D’Abadal i de…

Vida i obra Fill de Joaquim Rubió que, el 1858, passà de la Universitat de Valladolid a la de Barcelona, es llicencià en filosofia i lletres 1876 i en dret 1888 en aquesta universitat Orientat de primer, per influència dels professors Bergnes de las Casas i Ramon Garriga, a l’estudi de les literatures clàssiques, el 1878 es doctorà a la Universitat de Madrid amb un Estudio crítico-bibliográfico sobre Anacreonte y la colección anacreóntica, y su influencia en la literatura antigua y moderna 1879 sota el mestratge de Manuel ↑ Milà i Fontanals , s’inclinà per l’estudi de la literatura espanyola…