Resultats de la cerca

Inspirat en els poemes ossiànics de Macpherson i en el celtisme de Manuel Murguía, recrea una mitologia gallega precristiana, basant-se en el paisatge natal, les landes de Bergantiños, i en la gràcia arcaica dels topònims Poeta ossiànic més característic de la Península, és anomenat O Bardo de la lírica gallega del Rexurdimento La seva poesia, aristocratitzant, es caracteritza per la rudesa i precisió dels adjectius, per la seva constant exaltació de la llibertat i la reivindicació apassionada de Galícia El més fonamental de la seva obra es troba recollit a Queixumes dos Pinos…

Professor de llengua i literatura gallega a la Universitat de Santiago de Compostella, conreà la poesia Pretérito imperfecto, 1927-61 , 1980, la novella A xente de Barreira , 1951 i, circumstancialment, el teatre Teatro completo , 1982 Es destacà principalment en el camp de la crítica literària gallega Sete poetas 1955, Contribución ao estudo das fontes literarias de Rosalía 1959, Historia da literatura galega contemporánea, 1808-1936 1962, Libros e autores galegos 1979, Estudios rosalinos 1979 i Letras Galegas 1984 És autor, també, d’una Gramática gallega 1966, Problemas da…

Des del 1847 publicà les seves poesies en diverses publicacions periòdiques, entre d’altres  La Esperanza i El Correo de la Moda Álbum de señoritas , per a la darrera de les quals també escriví articles històrics, biografies de dones cèlebres i la novella Una perla y una lágrima Publicà llibres de poesia Las violetas , 1850, la novella Quien bien ama nunca olvida i un recull de llegendes de la comarca Estigué en contacte amb diverses escriptores de l’època, com ara Carolina Coronado, Amalia Fenollosa, Robustiana Armiño i Vicenta García Miranda La seva obra s’inclou dins del…

Menà una vida d’intrigues entre l’aristocràcia i els prelats La seva poesia, burlesca, satírica i continuadora de la tradició realista toscana, inicià un gènere propi anomenat bernesc els sonetti i capitoli recollits a Rime giccose després del 1537 presenten, amb una temàtica oposada a la petrarquista, una imitació paròdica de la terza rima de Dante Refeu l' Orlando innamorato de Matteo Maria Boiardo Rifacimento dell’Orlando innamorato , 1541 per tal d’eliminar-ne els llombardismes i posar-lo al nivell de la llengua toscana, de més tradició literària Conreà, també, el teatre Il…

De jove fou actriu de teatre a l’Opéra-Comique 1805 i a l’Odéon 1813 Es casà amb un actor mediocre, Prosper Valmore, de qui intentà de fer un actor cèlebre Publicà els reculls poètics Élégies et Romances 1819, Élégies et Poésies Nouvelles 1825, Les Pleurs 1833 i Bouquets et Prières 1843, que li valgueren l’estima dels més grans poetes de l’època Verlaine li donà un lloc entre els seus Poètes maudits 1888 i reconegué el valor de la seva poesia, tendra i adolorida, bé que mancada d’una certa personalitat, on es reflecteixen les vicissituds de la seva vida

Estudià a Oxford i formà part de la generació d’Auden i Spender, la qual, durant els anys trenta, orientà l’herència d’Eliot vers els temes polítics i socials des d’un punt de mira esquerrà Fou professor de poesia a Oxford 1951-56 Traduí Virgili i escriví assaigs i novelles policíaques amb el pseudònim de Nicholas Blake La seva lírica evolucionà vers l’individualisme Transitional Poem 1929, From Feathers to Iron 1931, The Magnetic Mountain 1933, A Time to Dance 1935, Collected Poems 1954, The Room and other Poems 1965 i The Whispering Roots 1970

Estigué al servei del marquès de Los Vélez, al qual seguí en els seus càrrecs de lloctinent de Catalunya 1640-41, d’ambaixador a Roma i virrei de Sicília 1644-47 Conreà la poesia Donaires del Parnaso , 1624 i el teatre, però excellí en el conte, a la manera de les novelle italianes Noches de placer , 1631 Los alivios de Casandra , 1640, i en la novella llarga de tradició picaresca, bé que evolucionada cap a un cert costumisme Las harpías de Madrid 1631, La niña de los embustes 1632, El bachiller Trapaza 1637 i, sobretot, La Garduña de Sevilla 1642

El 1905 inaugurà botiga a Barcelona Fundà la Societat Catalana de Paviments Monolítics i Similars, que en les seves obres emprava la xilotita , susceptible d’ornamentació vària, i la duroxila , per a la reproducció en sèrie de treballs escultòrics de pedra en pasta, apta per a donar forma a les sinuoses arcades i mogudes xemeneies modernistes Participà en els jocs florals de Barcelona, on obtingué flor natural 1912 Publicà llibres de faules, en vers Música vella , 1896 Moneda curta , 1908, de poesia De sol a sol, 1899 Branques mortes , 1902 i d’assaig Lo nostre plet , 1900,…

Tancada en un ambient rígid i purità, fou desconeguda pel públic fins que la seva germana en féu publicar 115 poemes 1890 en vida només n'havia publicats dos La seva obra lírica més de 1 700 poemes no fou gaire apreciada fins després de la Primera Guerra Mundial, quan l’imaginisme i la revaloració dels poetes metafísics del s XVII permeteren de veure l’originalitat de la seva poesia, concisa i densa, amb imatges d’una intuïció sorprenent, que la situa, juntament amb Poe i Whitman, entre els millors poetes nord-americans del seu segle

Contribuí amb els seus articles periodístics a la victòria del Romanticisme sobre el pseudoclassicisme Després de la insurrecció del 1830 es dedicà a la lluita per l’alliberament nacional del seu país, i hagué d’exiliar-se a França, on esdevingué cap dels activistes polonesos exiliats Una obra lloable per la seva objectivitat és L’insurrection de la nation polonaise en 1830-31 1834, inacabada Cal esmentar també O duchu i źródłach poezji w Polszce ‘El geni i les fonts de la poesia polonesa’, 1825 i O literaturze polskiej w XIX ‘Literatura polonesa del segle XIX’, 1830