Resultats de la cerca
Es mostren 2085 resultats
Carles Cases i Pujol
Cinematografia
Músic i compositor.
Vida Format en un ambient de tradició musical, de petit s’installà a Manresa i estudià al Conservatori de Manresa i al de Barcelona El 1976 marxà de gira a Noruega amb l’orquestra de Lluís Rovira i estudià a l’Acadèmia Harstad Feu de professor de l’escola de música L’Esclat, de Manresa A Barcelona formà part de l’equip de Lluís Llach, com a intèrpret de violoncel i com a arranjador i productor També formà part del grup Blaumarí, amb el qual tingué el seu primer contacte amb la composició cinematogràfica Josep Maria López i Llaví li encarregà la banda del curt Cap de Quers 1988 Llach l’…
Josep Lluís Viciana i Monfort
Cinematografia
Director d’animació i productor.
Vida A partir del 1974 s’integrà a la Secció de Cinema Amateur de la Societat Coral Joventut terrassenca, on es donà a conèixer amb un seguit de curts Després es formà a l’EMAV 1980-83 i continuà fent curts S’inicià com a guionista i realitzador de sèries televisives i debutà amb el pilot El rei i el carboner 1981, que codirigí amb Joan Guitart, i que esdevingué la sèrie El món màgic del màgic Bruffi 1984-85, 26 30’ per a Antoni D’Ocon Productions Amb aquest productor feu també el llarg de titelles La tribu dels aurons 1986-87 i alhora la sèrie Els aurons 26 26’, així com Els…
Antoni Verdaguer i Serra
Cinematografia
Director.
Vida S’inicià com a cineasta amateur vinculat al Cineclub Amics de les Arts de Terrassa El 1971-73 realitzà diversos curts d’art conceptual de Francesc Abad i Lluís Jové, i després marxà a París per cursar estudis de direcció al Conservatori Lliure del Cinema Francès 1974-76 De retorn a Catalunya exercí d’ajudant de direcció en produccions com La verdad sobre el caso Savolta 1978, Antonio Drove Fugida al sud La desbandada Plein sud , 1980, Luc Béraud El pico 1983, Eloy de la Iglesia Carmen Carmen , 1984, Francesco Rosi La rossa del bar 1986, Ventura Pons Barcelona Connection 1987, Miguel…
Gonçal Pardo i Delgràs
Cinematografia
Director cinematogràfic, conegut amb el nom de Gonzalo Delgrás.
Vida Fill d’actors, s’inicià en el teatre i el 1913 ingressà al grup de Francisco Morano, en el qual començà encarnant petits papers fins a arribar a protagonista El 1926 formà companyia pròpia, a la qual pertanyia també la seva futura dona, l’actriu i guionista Margarita Robles Menéndez Muros de Nalón, Astúries, 20 de maig de 1894 – Madrid, 11 de juliol de 1989, amb qui escriví el drama Inri 1933 La instauració del cinema sonor els portà als estudis que la Paramount tenia a Joinville, prop de París, per a doblar films nord-americans en castellà, i fou un dels pioners en aquest terreny…
,
Eulàlia Soldevila i Vall
Cinematografia
Teatre
Actriu teatral i cinematogràfica, coneguda com a Laly Soldevila.
Vida S’inicià als escenaris catalans, estudià a l’Institut del Teatre, formà part del Teatro Español Universitario TEU i es perfeccionà a la Universitat de les Nacions de París El 1957 es traslladà a Madrid com a professional del teatre, i debutà amb La Celestina En cinema es donà a conèixer en Tres de la Cruz Roja 1961, Fernando Palacios Actriu d’una gran naturalitat, encarnà un cert tipus de personatges, preferentment en comèdies i films humorístics, als quals aportà un peculiar toc d’humanitat Només pels seus tres únics papers protagonistes, No somos de piedra 1967, Por qué te engaña tu…
,
Robert Saladrigas i Riera
Robert Saladrigas i Riera
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor i periodista.
Estudià peritatge mercantil i econòmiques Després d’una breu incursió en el món editorial, s’inicià en el periodisme a Solidaridad Nacional i El Noticiero Universal Posteriorment escriví regularment, entre altres publicacions, a Destino , Tele-estel , ABC , Cavall Fort , Tele-exprés i, sobretot, a La Vanguardia , on collaborà durant molts anys amb articles fins a la seva mort i, del 1981 al 1993, com a director de la secció literària Inicià la trajectòria com a narrador en el gènere juvenil amb Entre juliol i setembre 1967, premi Joaquim Ruyra 1966, la seva obra més difosa, a la qual…
,
Max von Sydow
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic suec.
Després de passar per l’exèrcit, estudià interpretació a l’escola el Dramaten d’Estocolm 1948-51 i posteriorment actuà en diversos teatres de Suècia Des dels inicis fou un dels actors principals d’ Ingmar Bergman , a les ordres del qual rodà el seu primer film, Det sjunde inseglet ‘El setè segell’, 1956, a partir del qual dedicà la seva activitat al cinema en detriment del teatre Amb el mateix Bergman rodà posteriorment Smultronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Nära livet ‘Vida íntima’, 1958 Jungfrukällan ‘La font de la donzella’, 1959, Ansikten ‘Rostres’, 1958, Såsom i en spegel ‘Com en…
Josep Maria Ainaud i de Lasarte

Josep Maria Ainaud i de Lasarte
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Política
Historiador i polític.
Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sánchez , germà de l’historiador de l’art Joan Ainaud i net de l’escriptora Carme Karr , estudià a l’Institut-Escola de la Generalitat i a l’Institut Menéndez y Pelayo Durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb els aliats com a informador clandestí Llicenciat en dret 1952, sota el franquisme, fou membre actiu de diverses organitzacions catalanistes els anys d’estudiant Miramar, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya , Front Universitari de Catalunya, etc, i impulsor d’iniciatives diverses en el camp cultural i polític, com ara la fundació…
,
Treball, lleure i vida social en la vellesa
Un dels factors utilitzats per a determinar d’una manera més o menys arbitrària el moment en què s’inicia la vellesa és el determinant economicolaboral derivat de la jubilació En aquest sentit, la vellesa ara s’anomena "tercera edat", en allusió al fet que ja ha passat la primera edat, d’instrucció i preparació per al món laboral, en la infància, i també la segona edat, de productivitat en la joventut i l’edat adulta La jubilació forçosa, que cada vegada s’anticipa més, modifica extraordinàriament la vida de la persona, com també la de la parella, ja que suposa un canvi notable en la vida…
Josep Maria Benet i Ferran
Periodisme
Periodista i empresari de mitjans de comunicació, conegut per Tatxo Benet.
Fill de periodista, començà de molt jove a collaborar en diaris locals, i el 1975 s’incorporà al Diario de Lérida amb cròniques de partits de futbol de categoria regional El 1978 collaborà als diaris Catalunya Exprés , El Periódico de Catalunya i El País , de la plantilla del qual passà a formar part el 1980 Aquests anys començà estudis de dret i de periodisme, que no acabà El 1984 s’incorporà a TV3 , aleshores tot just creada, on tingué diverses responsabilitats, d’entre les quals sobresurt la de cap d’Esports del 1987 al 1996, període en el qual dirigí el Canal Olímpic 1992, que…