Resultats de la cerca
Es mostren 2006 resultats
flauta de bec

Flauta de bec contrabaixa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta amb embocadura de bisell.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de la família de les flautes amb conducte d’aire intern El so s’origina per l’acció combinada de la vibració associada a la sortida de l’aire per una escletxa -l’extrem del canal que dirigeix l’aire contra el bisell- i la vibració que, en tallar-lo, el bisell imprimeix a l’aire Aquest so inicial es produeix a la finestra, obertura situada al cap o embocadura de l’instrument, on desemboca el canal i hi ha tallat el bisell A la mateixa embocadura hi ha l’entrada del canal, situada en una secció més prima que la resta, anomenada bec El tub acústic,…
música d’Itàlia
Música
Música desenvolupada a Itàlia.
Música culta Itàlia ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament de les arts dels països occidentals, i la música ha estat una part essencial d’aquest procés A més, la seva importància històrica, política i econòmica ha fet que esdevingués, durant molts segles, un país de referència, fins i tot en els moments més baixos de la seva història Dels inicis a l’Edat Mitjana Encara que s’ha documentat la presència de pràctiques musicals a l’època romana, generalment es considera que la música italiana culta -la música realitzada en l’àmbit geogràfic italià i per autors originaris del país,…
sequí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom que, vers la meitat del segle XVI, prengué el ducat d’or de Venècia (en italià zecchino), en augmentar el preu del ducat nou de seca (1543) per la preferència donada a les peces acabades d’encunyar.
Pel fet d’eliminar equívocs monetaris, aquesta denominació fou acollida favorablement i així, el sequí, constantment imitat en diversos països foren anomenades sequins les monedes d’or semblants a les venecianes i superiors a l’escut d’or, fou fraccionat en meitats, quarts i múltiples de 2, 3, 10, 12 i 100 sequins En moltes ciutats italianes foren encunyats ininterrompudament del 1572 fins a la fi del s XIX
bucentaure
Història
Nom amb què era conegut, ja el 1252, el vaixell d’aparat de la república de Venècia utilitzat en actes solemnes, notablement en la cerimònia de l’esposori del dux amb la mar el dia de l’Ascensió.
El darrer bucentaure fou destruït pels francesos el 1798
combat naval de l’Alguer
Història
Militar
Batalla tinguda el 17 d’agost de 1353 entre l’estol genovès, que protegia el N de Sardenya, rebel·lat a favor de Gènova, i els estols català i venecià aliats, comandats per Bernat de Cabrera, vescomte de Bas.
La derrota genovesa afeblí la potència naval de Gènova i confirmà el domini de Sardenya per part de Pere III el Cerimoniós
Robert E. Balser
Cinematografia
Director d’animació i productor.
Vida Es diplomà en belles arts 1950 i estudià animació i teatre a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles El 1956 s’inicià en l’animació com a autònom a Hollywood, i debutà amb la creació dels crèdits de La volta al món en 80 dies Around the World in 80 Days , M Anderson El 1962 es traslladà a Madrid i treballà als estudis Moro com a director, dibuixant i animador de cintes publicitàries El 1964 hi dirigí i animà el seu curt més personal, la ficció Sombrero , seleccionada per diversos festivals internacionals Doble , un curt publicitari per a la revista "Triunfo" premiat als festivals de…
digitació
Música
Combinació específica de dits que l’instrumentista utilitza per a fer sonar en el seu instrument un passatge concret de música (correspondència dit-nota).
En la partitura, conjunt o cadascun dels signes que indiquen aquesta combinació Actualment, en els instruments de corda amb mànec violí, guitarra, llaüt la digitació sol indicar-se amb xifres aràbigues de l’1 al 4 començant per l’índex El polze, que fa de pinça amb la resta, no hi intervé de manera directa En els sistemes de notació antics tabulatura , basats en la representació gràfica de les cordes de l’instrument amb una indicació numèrica del trast on calia prémer amb el dits, rarament s’usaren indicacions de digitació En els instruments de tecla piano, orgue, clavicordi, clavicèmbal la…
crucifixió
Crist en la Creu, representació de la Crucifixió que féu el pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464)
© Corel Professional Photos
Art
Arqueologia
Figuració artística de la crucifixió de Crist (o, també, d’algun sant).
Hom parla de crucifixió quan, a més de Crist clavat en creu, hi apareixen uns altres personatges els dos lladres —Dimes a la seva dreta i Gestes a la seva esquerra—, la Mare de Déu i l’apòstol Joan, etc També és anomenada calvari Quan és limitada a la figura central, Jesús clavat a la creu, hom parla de santcrist o de crucifix Les característiques de la figura central sofrent o triomfant valen tant si es tracta d’una crucifixió com d’un crucifix, i són també reflectides en la representació de la creu sola, sense la imatge del crucificat Les primeres representacions conegudes de la crucifixió…
cançoner
Música
Recull de composicions musicals monòdiques o polifòniques, escrites sobre textos poètics, que s’han conservat reunides manuscrites o bé impreses.
S’empra aquest terme per a designar també les recopilacions miscellànies que apleguen diferents gèneres musicals dels repertoris eclesiàstic i profà Els primers cançoners que es coneixen pertanyen a la lírica trobadoresca del segle XIII, i durant el segle següent feren la seva aparició els primers cançoners polifònics de repertori tant religiós com profà Malgrat que a partir del segle XV hom tendí a reunir la polifonia eclesiàstica en llibres de cor i la polifonia profana en cançoners, al llarg del segle XVI encara hi ha cançoners miscellanis en els quals les misses i els motets en llatí…
tiorba

Tiorba
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada de la família dels (arxillaüts) format per una caixa de contorn piriforme, fons bombat i mànec molt llarg amb doble claviller.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany a la família dels llaüts de mànec Es desenvolupà a Itàlia al final del segle XVI per a realitzar l’acompanyament de les peces en estil recitatiu, i s’adoptà ràpidament a tot Europa com un important instrument de baix continu Fou molt usat durant el segle XVII per a interpretar la part del continu de la melodia acompanyada Nasqué de la necessitat de reforçar el registre greu del llaüt, molt utilitzat i apreciat com a instrument d’acompanyament durant tot el cinc-cents A aquest se li van afegir cordes greus o bordons, allargant…