Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
becadell
becadell comú
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom d’alguns ocells de la família dels caràdrids pertanyents als gèneres Gallinago
(o Capella
) i Lymnocryptes
, típics d’aiguamolls, de bec i potes llargs, cos esvelt i menut i ales punxegudes.
Volen gairebé sempre fent ziga-zagues Són propis del nord i del centre d’Europa El becadell comú G gallinago , d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls s’alimenta de cucs, que troba ficant el bec, llarg i prim, dins la terra humida habita en maresmes i terrenys pantanosos i nia al centre i al nord d’Europa és migrador parcial als Països Catalans d’octubre a abril, on abunda en alguns indrets El becadell gros Gmedia , d’uns 28 cm, té el cos més robust que l’…
-aminil
Química
Sufix que, quan reemplaça la terminació -amina en el nom de les amines, serveix per a designar els radicals lliures formats a partir d’aquestes per eliminació d’un àtom d’hidrogen.
Exemple dimetilaminil CH 3 2
resina alquídica
Química
Nom genèric de les resines polièster en la preparació de les quals, a més de poliols (principalment glicerol) i poliàcids o llurs anhídrids (principalment anhídrid ftàlic), intervenen també olis o àcids grassos.
Les resines alquídiques es preparen escalfant la mescla dels ingredients en atmosfera inerta, amb solvents o sense, fins a aconseguir —essencialment per esterificació i eventualment transesterificació— un pes molecular elevat i una baixa acidesa, però sense arribar, tanmateix, a la gelificació El detall dels mètodes varia segons els ingredients utilitzats i les propietats desitjades La presència de reactants de funcionalitat superior a dos permet d’obtenir estructures ramificades tridimensionals, d’una complexitat molt més gran que la dels polímers corrents Segons quina és la insaturació dels…
baronia de Navata
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim i la parròquia de Sant Pere de Navata, al comtat de Besalú, que pertanyia al llinatge de comdors del mateix nom ja al s XI.
Pel matrimoni 1249 de la pubilla Ermessenda de Navata, baronessa de Navata i senyora de Peralada, amb el vescomte Dalmau de Rocabertí, passà a aquest llinatge El 1645 fou concedit el marquesat de Navata al vescomte de Rocabertí, però pocs dies després el despatx reial fou lliurat amb la denominació de marquesat d’Anglesola El 1698 Navata era també centre de la batllia de Navata , que comprenia, a més, Ordis, Espinavessa i la Palma
Manifiesto de los Persas
Història
Nom amb què és conegut el document signat per un grup de diputats, encapçalats per Bernardo Mozo de Rosales, que fou presentat a Ferran VII d’Espanya a València (abril del 1814).
El manifest demanava la supressió de la constitució i dels decrets de les corts de Cadis, i serví a Ferran VII per a justificar a posteriori el restabliment de l’absolutisme
Maja
Maja , obra de Francisco Goya, realitzada aproximadament entre els anys 1803 i 1805 (Museo del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Nom de dues pintures de Francisco Goya y Lucientes, conegudes com a Maja desnuda
i Maja vestida
, fetes entre el 1803 i el 1805, aproximadament; són al Museo del Prado de Madrid.
Contràriament a la tradició, no es tracta de retrats de la duquessa d’Alba, bé que segurament foren pintades per a ella El primer és un dels pocs exponents del nu femení en la pintura hispànica
Mestre de Canapost
Mestre de Canapost Retaule de la Mare de Déu de la llet
© Fototeca.cat
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor anònim autor del retaule de la Mare de Déu de la llet
, de l’església de Canapost (Baix Empordà), conservat al Museu Diocesà de Girona.
Influït pel goticisme francoflamenc, especialment per l’estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d’accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Mare de Déu d’un medalló reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496 Darrerament s’han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre la seva obra i la del Mestre de la Seu d’Urgell
la Balanguera
Folklore
Dansa i ball
Música
Nom que havia estat donat a Mallorca a la Bolangera, personatge popular femení, conservat en la denominació d’un ball rodó infantil, cantat, de ritme molt mogut: el ball de la Balanguera.
Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots els Països Catalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou declarat himne oficial de Mallorca
Àustria
Nom de llinatge aplicat als fills i a d’altres descendents agnats, legítims i il·legítims, dels sobirans de la nissaga dels Habsburg, especialment als fills il·legítims dels reis de la branca hispànica.
Quàdruple Aliança
Història
Nom donat a l’aliança entre les quatre potències: Àustria, Prússia, Rússia i la Gran Bretanya, signada el 1814 a Chaumont i ratificada el 1815 a Viena i a París (Santa Aliança).