Resultats de la cerca
Es mostren 151053 resultats
Daniel Cortezón Álvarez
Literatura
Escriptor gallec.
Es donà a conèixer amb la novella As covas do rei Cintolo 1956, en la línia de fantasia i humor d’Alvaro Cunqueiro, bé que un any abans havia publicat Ribanzo , en el mateix gènere, al qual retornà amb A xeva sagrada 1960 i A vila sulagada 1981, premi Blanco Amor Escriví també nombroses obres de teatre, sovint grans quadres històrics on, emparat en figures de la llegenda o de la història gallega, presenta problemes de l’actualitat Prisciliano 1970, Xelmírez 1974, Os irmandiños 1978, Pedro Madruga 1981 i A diáspora 1981 Fou també autor d’assaigs O esprito de Galiza 1955, De la…
Fernando de Casas Nóvoa
Façana de l' Obradoiro (1738-49) de la catedral de Santiago, projecte de Fernando de Casas Nóvoa, obra cabdal de l’arquitectura barroca
© M. Pujol i R. Poyato
Arquitectura
Arquitecte de l’escola gallega barroca.
Influït per DA de Andrade En 1711-14 substituí el seu mestre Fray Gabriel Casas en la construcció del claustre de la catedral de Lugo dins l’esperit renaixentista féu encara l’església i part del convent de caputxines de la Corunya 1715 i la del convent de dominicanes de Belvis, a Santiago 1725 Ja dins un estil plenament barroc, planejà la capella de Nuestra Señora de los Ojos Grandes, a la catedral de Lugo 1726-34, i la seva obra cabdal, la façana de l’Obradoiro 1738-49 de la catedral de Santiago, on construí una torre pariona a la de les campanes, de José Peña de Toro, i deixà…
Ramon de Casanova i de Mir
Agronomia
Agricultor.
Hereu de la casa pairal Casanova, del Moianès, s’interessà pels problemes agrícoles, i fou un dels fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1851 Fou comissari regi d’agricultura a la província de Barcelona, membre de la Junta de Comerç, de l’Acadèmia de Ciències i Arts i president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1865 Publicà Cartilla de agricultura 1862 i diverses memòries Cultivo de la morera 1840, Necesidad de plantear las escuelas de agricultura profesional 1855, Posibilidad de establecer prados artificiales de secano en España 1857 El seu…
Agustí Carol i Foix
Veterinària
Política
Veterinari i polític.
Deixeble de Riera i Planagumà, es dedicà inicialment a la clínica bovina i s’especialitzà més tard en patologia de la reproducció, a Tolosa de Llenguadoc 1955 Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries 1977 i del Collegi de Veterinaris de Barcelona 1980 Del 1980 al 1984 fou conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca des d’aquest càrrec promogué la investigació i la promoció agràries, creà una xarxa de laboratoris de sanitat ramadera, el primer Centre de Comprovació de rendiments de bestiar porcí i diverses agrupacions de defensa sanitària, entre d’altres…
Joan Caro i Sureda
Història
Militar
Militar.
Cavaller de l’orde hospitalari de Sant Joan Durant la Guerra Gran 1793-94 lluità a l’exèrcit del seu oncle Ventura Caro, a Catalunya Participà en la guerra contra Portugal 1801 El 1807 formà part de l’expedició del seu germà Pere Caro al nord d’Europa Tornà amb ell a la península Ibèrica per lluitar contra els francesos a Galícia passà després a Catalunya i al País Valencià Fou governador de València i comandà la cavalleria en la batalla de Puçol 1811, on fou fet presoner i enviat a França En tornar-ne 1815 ascendí a tinent general La seva actitud liberal li valgué persecucions,…
Carles d’Orleans
Literatura anglesa
Literatura francesa
Poeta en francès i en anglès.
Duc d’Orleans Carles I 1407-65, nebot del rei Carles VI i pare de Lluís XII de França Milità al bàndol dels armanyaguesos es casà en segones núpcies amb Bonna d’Armanyac Fet presoner a la batalla d’Azincourt, residí a Anglaterra 25 anys com a captiu tanmateix, gaudí sempre d’una relativa llibertat, i en aquests anys escriví una gran part de la seva obra lírica El 1440 es casà en terceres núpcies amb Maria de Clèves i pogué tornar a França es retirà al seu castell de Blois, que convertí en centre de reunió de literats i artistes François Villon, Georges Chastellain, etc Compongué…
James Stembel Duesenberry
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1939 i doctorat 1948 per la universitat de Michigan, on fou professor assistent de 1939-1941, després de treballar com a tècnic en estadística a l’aviació durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 s’incoroporà a la Universitat de Harvard, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins a jubilar-se 1989 Fou, entre altres, president del consell d’administració del Banc de la Reserva Federal de Boston 1969-74 i consultor de l’Institut de Harvard per al Desenvolupament Internacional 1981 Definí, en l’obra Income, Saving and the Theory of Consumer 1949, l' efecte demostració…
Emil Du Bois-Reymond
Biologia
Filosofia
Fisiòleg i filòsof alemany.
Ocupà la càtedra de fisiologia a Berlín 1858, i des del 1867 fou secretari perpetu de la Deutsche Akademie der Wissenschaften Juntament amb Hermann von Helmholtz, Carl Ludwig i Ernst von Brücke constituïren un programa de biofísica que intentava de reduir l’estudi de la fisiologia a l’aplicació dels coneixements físics i químics sobre el cos humà Efectuà importants estudis sobre l’activitat elèctrica als nervis i músculs, i és autor d' Untersuchungen über tierische Elektricität ‘Recerques sobre l’electricitat animal’, 1848, text que inaugurà la moderna electrofisiologia…
Girolamo Doria
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1530-32) i arquebisbe de Tarragona (1533-58).
Comte de Cremolino, era nebot d’Andrea Doria Vidu de Lluïsa Sforza, a petició del seu oncle fou creat cardenal 1529, malgrat l’oposició d’un sector del collegi cardenalici poc temps després li fou conferida l’administració d’Elna —i l’abadia, en comenda, de Sant Miquel de Cuixà 1533-35— i successivament la d’Osca 1532-34, Noli 1534-49 i Nebbio 1536-38 des del 1533 fou arquebisbe de Tarragona, seu que regí per mitjà de vicaris generals En nom seu foren celebrats sis concilis provincials 1543, 1554, dos el 1555, 1556 i 1557 i foren recopilades per primera vegada les constitucions…
Francesc Via
Disseny i arts gràfiques
Arts decoratives
Argenter i gravador.
Féu la seva prova de passantia el 1679, presentant una medalla d’or amb la imatge de sant Oleguer És autor documentat de la imatge de la Mare de Déu de la Cinta catedral de Tortosa, del reliquiari de sant Tomás de Villanueva catedral de València i d’un frontal d’argent per a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona Entre les obres conservades cal esmentar un reliquiari de sant Pere per a l’església prioral de Reus 1696 Com a gravador són notables els seus frontispicis de llibres i les làmines que illustren la relació d’actes dedicats pel gremi d’argenters de Barcelona a…