Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava a tocar la ciutat de Vic, a la part de migjorn del pont de Queralb Fou una església vinculada a l’hospital que varen fundar Arnau de Cloquer i Guillem de Vic i era conegut com l’hospital d’Arnau Cloquer L’existència de l’hospital és documentada a partir de l’any 1232, mentre que no teníem constància de l’església de Sant Bartomeu fins el 1242, quan consta que es trobava davant l’hospital que era dedicat a la Mare de Déu i a sant Bartomeu Actualment no roman dempeus cap resta ni de l’hospital ni de l’església, edificis que es trobaven a l’inici del…

Dintre de les impressionants ruïnes del castell de Palafolls es conserva sencera l’antiga capella que fa pocs anys fou restaurada pels “Amics dels Castells” És un edifici de planta clàssica, de nau, absis i volta apuntada, refet tardanament, però que ja devia existir en època romànica En procedia una talla del final de l’època romànica coneguda com la Mare de Déu del Castell de Palafolls o de les Dones, que en abandonar-se el castell es va traslladar a l’església parroquial de Sant Genís de Palafolls d’aquí va desaparèixer al final de la guerra civil 1939 També es tenen notícies…

Al segle XI Sant Gervasi formava part del terme de Sarrià, de tal manera que l’església bastida en aquest indret era sufragània de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià Segons P Bassegoda el 1073 hi havia una torre a Sant Gervasi anomenada Torre Dostal o Destral, atès que havia en la seva façana l’emblema de la mesura anomenada destre Amb tot, la manca de documentació referent a aquesta torre fa díficil de poder identifícar-la amb les restes del castell de Sant Gervasi, que encara es podien contemplar al final del segle passat, quan eren ben visibles al costat de l’actual plaça…

Marquès de Nibbiano Secretari d’estat als 30 anys, ambaixador de Carles III i de Carles IV a Roma 1786-98 i a París 1798-99 i 1801-03, intervingué en les gestions per a la supressió de la Companyia de Jesús 1773 i, a l’època napoleònica, intentà una política de neutralitat A Itàlia s’interessà per l’arqueologia, l’estètica estudis sobre Mengs, 1780 i els clàssics llatins edicions de Bodoni amb el seu amic Esteban Arteaga Edità, revisà i augmentà l’obra de Bowles Introducción a la historia natural y a la Geografía física de España 1782 Fou un dels illustrats més radicals, com es…

Advocat, fou elegit diputat 1914 i secretari general 1914-36 de la Section Française de l’Internationale Ouvrière SFIO Ministre de finances del govern de front popular de Léon Blum 1936-37, de justícia del de Chautemps 1937-38 i d’estat del segon gabinet Blum 1938 Fou un dels vuitanta parlamentaris que negaren els plens poders al mariscal Pétain 1940, per la qual cosa el govern de Vichy l’empresonà Aconseguí d’evadir-se i s’uní a Londres a la Resistència 1943 Fou ministre d’estat al gabinet del general De Gaulle 1945, president de les assemblees constituent 1945 i nacional 1946 i…

Format en el preromanticisme suec i admirador dels romàntics alemanys, es constituí en capdavanter del grup literari Auroraförbundet i de la publicació d’aquest, Phosphoros 1810-13, que donà nom al moviment del fosforisme Professor de filosofia i de literatura a la Universitat d’Uppsala, tota la seva obra és una recerca de l’art en si mateix, de la “poesia pura”, a través d’un naturalisme filosòfic a la manera de Schelling Les seves millors obres són els poemes dramàtics Fågel Blå ‘L’ocell blau’, 1814 i Lycksalighetens Ö ‘L’illa de la felicitat’, 1824-27 De les seves obres de…

Fou professor de la facultat de ciències de París, director del Laboratoire d’Évolution des Êtres Organisés 1941 i membre de l’Académie des Sciences 1948 Ha fet nombrosos treballs sobre els cicles i la citologia dels protozous, la biologia i el comportament de diversos insectes, especialment els socials, etc És autor de gairebé 300 llibres, entre els quals cal destacar Traité de zoologie , en 25 volums 1948-1967, Parasites et Parasitisme i Précis de biologie animale 1957 a L’évolution du vivant 1973 i Toi, ce petit dieu 1971 es mostrà contrari a les postures de l’evolucionisme…

Estudià a l’escolania de Montserrat Durant 50 anys fou mestre de capella i organista de l’església de la Concepció, de Barcelona, fins al 1986 en què es retirà A Balaguer, fundà i dirigí les entitats musicals lChoral Bergusiana, Cultural Bergusiana, Banda Municipal, Banda Popular i la cobla La Comtal Bergusiana, on en aquesta darrera fou instrumentista de tible Composà més de 300 obres, entre les quals destaquen les obres religioses amb el protagonisme de l’orgued dues misses de Glòria i dues de Rèquiem, valsos, lieder i sardanes També va destacar en la instrumentació per a cobla…

Deixeble de K Lewin, treballà successivament al MIT 1945, les universitats de Michigan 1948, Minnesota 1951, Stanford 1955 i, des del 1968, a la New School for Social Research de Nova York Féu recerca sobre comunicació informal, comparació social i percepció visual, però la seva contribució principal se centrà en el comportament resultant del que anomenà ‘dissonància cognitiva’, consistent en la coexistència d’afectes, idees o actituds de natura contradictòria en un mateix individu Publicà, entre altres obres, A Theory of Cognitive Dissonance 1957, Conflict, Decision and…

Es casà primerament 1474 amb Marquesa Boscà i Desvalls, tia del poeta Joan Boscà, i després amb Felipa de Llobera, senyora del castell de Vallferosa Formà part del partit de Jaume Destorrent i Casa-saja i fou jurat del Consell de Cent 1481, 1484, 1487, 1490, 1494, 1498-99 i receptor de les bolles de la generalitat, mostassaf 1482, obrer 1488, batlle 1491 i conseller segon 1496 de Barcelona de fet actuà uns quants mesos com a conseller en cap També fou diputat de la generalitat 1506 Nomenat ambaixador a Venècia 1507-09, li fou dedicada per Joan Morell l’edició de les Institutiones de Nebrija…