Resultats de la cerca

Integrant de l’Escola Catalana de Ciclisme, fou dos cops campió del món d’americana 1999, 2006 i dos cops subcampió 2000, 2001 fent parella amb Joan Llaneras Disputà aquesta mateixa prova i la persecució per equips als Jocs Olímpics de Sydney 2000 Com a ciclista de carretera accedí al camp professional l’any 2000 amb l’equip Kelme-Costa Blanca, amb el qual guanyà la Clàssica d’Almeria 2000 i, un any més tard, dues etapes al Gran Premi Mosqueteiros i la Volta a l’Alentejo Entre el 2002 i el 2003 guanyà tres trofeus de la Challenge de Mallorca El 2004 fitxà per l’equip Illes…

Gran Mestre des del 1995, el seu màxim ELO foren 2560 punts i arribà a la posició 236 del rànquing mundial 2003 Ha estat campió d’Espanya juvenil 1984, subcampió d’Europa juvenil 1985 i campió d’Espanya absolut 1987 Fou també subcampió del Torneig Internacional de Salamanca 1990 i guanyador del Torneig “B” de Wijk aan Zee, 1991 Per equips, assolí el subcampionat d’Espanya en tres ocasions amb la Unió Gracienca de Barcelona, tres cops més amb el CIDA de Las Palmas, i un cop amb el Club d’Escacs Reverte Albox d’Almeria Ha representat Espanya en cinc Olimpíades 1986, 1990, 1992,…

Fill d’ Ermengol V Infant encara, succeí el pare sota la tutela de l’avi Pedro Ansúrez, el qual, amb l’ajuda de Ramon Berenguer III de Barcelona i probablement també amb la d’Alfons I d’Aragó, s’apoderà definitivament de Balaguer, que no trigà a esdevenir la capital del comtat Major d’edat vers el 1115, participà en la conquesta de Saragossa 1118 Més tard, formant part de la host d’Alfons VII de Castella, intervingué d’una manera destacada en l’expedició a Almeria 1147 i, com a principal aliat de Ramon Berenguer IV, contribuí decisivament en la conquesta de Lleida 1149 li fou…

Era germà de Jaume Sarroca, que fou canonge sagristà de Lleida, degà de València i bisbe d’Osca La seva làpida sepulcral, a la seu vella, diu que era fill de Pere I de Catalunya-Aragó i, per tant, germanastre de Jaume I Des del 1268 fou canonge de Lleida i succeí el seu germà com a sagristà també fou canonge de València, i el 1269 Jaume I el féu prior de Sant Vicent de València Acompanyava sovint el rei, que en el seu codicil el recomanà a l’infant Pere, futur Pere II El 1299 fou nomenat bisbe de Lleida Es creu que contribuí a la fundació de l’Estudi General de Lleida 1300 Arreglà la catedral…

La segregació a finals dels vuitanta del terme d’El Ejido, canvià substancialment la seva economia, ara centrada en l’agricultura

Nucli agrícola i ramader, d’hàbitat dispers

Agricultura i ramaderia Central solar i planta desalinitzadora Ceràmica Poblat prehistòric corresponent a la cultura megalítica andalusa

Fill de la reina Urraca i de Ramon de Borgonya Després de moltes tensions entre els seus partidaris i els de la seva mare, fou coronat rei de Galícia el 1111 A la mort d’Urraca 1126 pujà al tron de Lleó Aviat intentà d’expandir-se fins a Burgos, però topà amb el seu padrastre Alfons I d’Aragó Després d’enfrontar-se ambdós el 1127 a Isar, convingueren les “paus de Tàmara”, on Alfons VII renuncià a les conquestes dels seus avantpassats i Alfons ho feu de les ciutats que ocupava a Castella Per aquesta època, Portugal, sota el govern de Teresa, tia seva, i el fill d’aquesta, Alfons Enríquez,…

Vida Estudià música a l’escolania del monestir de Ripoll, al seminari de Vic amb mossèn Ll Romeu i orgue amb J Colomer Un cop ordenat de sacerdot, ocupà la càtedra de cant gregorià al seminari d’Almeria 1917-18 El 1919 fou nomenat organista i mestre de capella de l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès La seva tasca com a musicòleg consta bàsicament de reculls de cançons populars Entre d’altres guardons, rebé el Premio Nacional de Musicología del Consell Superior d’Investigacions Científiques els anys 1946, 1947 i 1948 Collaborà amb l’Obra del Cançoner Popular de…

El primer a assolir la independència fou Tarwī ibn Tīrī 1012-19 Durant els regnats dels seus successors Ḥabbūs ibn Maksān 1019-38 i Bādīs ibn Ḥabbūs 1038-77 exerciren de visirs els jueus Šěmuel ibn Nagrella i Yosef ibn Nagrella L’oposició popular, alimentada sobretot per les intrigues de l’alfaquí Abū Isḥāq al-Ilbīrī, portà a un avalot 1066 en què moriren 3000 jueus Bādīs lluità, amb èxit, contra Tuhayr d’Almeria, bé que els abbadites de Sevilla minaven una bona part del seu territori En els enfrontaments ocorreguts entre taifes regides per berbers i per àrabs, Badīs, com a cap…