Resultats de la cerca

Entre els anys 1955 i 1966 fou membre dels clubs ciclistes Bétulo, Collblanc, Sprint i Grup Esportiu Faema L’any 1965 corregué com a independent i participà en la Volta a Catalunya amb l’Agrupació Ciclista Montjuïc Durant la seva etapa en actiu aconseguí vint victòries El 1967 ingressà al collegi d’àrbitres i arribà fins al grau d’àrbitre estatal UCI Arbitrà diverses edicions de la Volta a Espanya i a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc i alguns Campionats d’Espanya de pista L’any 2002 es retirà

Actuava d’extrem dret i jugà en el Torreforta 1975-76, el Gimnàstic de Tarragona 1976-82 i 1986-88, el Reial Club Deportiu Espanyol 1982-85, les dues darreres temporades a primera divisió, el Centre d’Esports Sabadell 1985-86 i el Tortosa 1988-89 És el jugador que més gols ha marcat al Nou Estadi de Tarragona 48 Ha entrenat el Reus Deportiu, el Vilanova i la Rapitenca, entre d’altres És professor d’educació física

El 1519 s’uní a l’expedició d’Hernán Cortés, del qual esdevingué un dels lloctinents El 1524 inicià la conquesta d’Hondures per ordre de Cortés, però pactà amb el governador de Cuba Diego de Velázquez el repartiment dels beneficis Olid vencé dues expedicions enviades contra ell, manades per Francisco de las Casas i Gil González Dávila En marxar Hernán Cortés contra ell, fou traït pels seus hostes-presoners i oficials i morí assassinat

Pintà a l’oli Immaculada Museo del Prado i sobretot, influït per L Giordano, al fresc decorà les esglésies de Sant Joan del Mercat i Nostra Senyora dels Desemparats de València 1699-1701 i treballà al cor de l’església de San Esteban de Salamanca 1707 i a la cartoixa de Granada 1712 Entre el 1715 i el 1724 publicà l’important tractat Museo pictórico y escala óptica

Començà a dibuixar a llapis quan era a França, on el seu pare treballava en una mina de carbó L’any 1941 es traslladà a Sabadell, on vivia la seva germana gran Les seves primeres composicions plàstiques, les feu amb mostres de colors sobrants, al magatzem de llanes on treballava Són quadres de colors vibrants que deixaven entreveure la seva intuïció i que exposà l’any 1943 a la mateixa ciutat Deixà el magatzem i començà a impartir classes de dibuix i francès en una escola El 1951 entrà en contacte amb artistes barcelonins i visità habitualment els museus d’art de la ciutat El 1953 feu el seu…

Fou bisbe d’Arborea Sardenya del 1657 al 1663, any en què passà a la diòcesi de Barcelona, que regí fins a la seva mort Publicà una Vida de san Pedro Nolasco 1674 i un Edicto en què se prohibeix menjar, berenar beure en les iglésies, capelles i ermites 1681

Estudià a Cadis Lluità a Catalunya durant la primera guerra Carlina i es distingí en la defensa de Sant Quirze de Besora 1838 Progressista, en caure Espartero hagué d’exiliar-se 1843-45 i 1848-49 rehabilitat en el Bienni Progressista, fou governador militar de Saragossa i de Madrid El 1868 fou deportat a Canàries alliberat per la Revolució de Setembre, fou director de la guàrdia civil 1869-72 i capità general de Catalunya 1874 derrotà els carlins a Prats de Lluçanès i fou ministre de la guerra del govern de Sagasta 1874 reformà l’exèrcit i acceptà la Restauració, durant la qual…

Es llicencià en dret a Barcelona i treballà en una empresa d’explotació agrícola Collaborà amb diversos articles escrits en català a les revistes Penedès i Futurisme , i al diari El Matí És autor d’alguns poemaris escrits en castellà Las frondas 1912, prologat per Apelles Mestres, Calmas y procelas 1915 i Antología breve 1947, encapçalat per un pròleg de Manuel de Montoliu És pare de l'escriptora i professora  Anna Maria de Saavedra i Macià

A Panamà s’uní com a pilot a la segona expedició de Francisco Pizarro al Perú 1526 Explorà les costes de l’actual Equador i el N del Perú i comprovà l’existència de l’imperi incaic Romangué a l’illa del Gallo amb Pizarro, però més tard anà a Panamà a cercar reforços A les capitulacions del 1529 fou nomenat pilot major de les mars del sud

Doctor en dret Madrid, 1948, l’any 1948 es traslladà a Barcelona, on exercí de jutge Ascendí a magistrat l’any 1953 i residí durant un any a Palma Excedent de la carrera judicial, exercí d’advocat a Barcelona del 1954 al 1961, any en què reingressà a la carrera judicial Fou president de les audiències territorials de Palma 1978 i de Barcelona 1983, vocal del Consell General del Poder Judicial 1985, senador pel PSC-PSOE 1986-89 i defensor del client de les caixes d’estalvi de Catalunya 1987 Collaborador en gran nombre de publicacions periòdiques, en el camp jurídic publicà Manual de derecho de…