Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
Les higroforàcies: higrocibes, llenegues, carlets i afins
Dues higroforàcies del gènere Camarophyllus a dalt, C pratensis , una espècie dels prats i clarianes, que sembla un rossinyol en petit i que, com aquest, és comestible a baix, C virgineus , també de llocs oberts i comestible, si bé és petit noteu les típiques làmines separades i decurrents, pròpies del gènere Manuel Tabarés / SCM i Joaquim Carbó / SCM Aquesta família, tinguda per la més primitiva de les agaricals, és integrada per fongs terrestres, de carpòfors fàcilment putrescibles El barret i el peu tenen un textura anàloga, i per això no són fàcilment separables La cutícula és llisa, i…
Comillas
Edifici del que fou la universitat i el centre superior d’estudis eclesiàstics, creats el 1904 pel papa Lleó XIII, i que posteriorment van ésser traslladats a Madrid
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, situat a ponent de Santillana del Mar, vora la Cantàbrica.
Estació balneària És la seu originària de la Universitat Pontifícia de Comillas, centre superior d’estudis eclesiàstics filosofia, teologia i dret canònic, fundat el 1892 universitat des del 1904 fins al 1967 sota el patrocini de Claudio López y Bru, marquès de Comillas, i dirigit pels jesuïtes Les facultats de dret canònic i de teologia foren traslladades 1960 i 1967 a Madrid
pinetell de calceta

Pinetell de calceta
© Biopix
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de 4 a 12 cm d’alçada, de capell convex i sovint amb un mamelló.
És de color de xocolata o bru rubiginós, recobert d’una viscositat violàcia, amb el marge orlat de restes del vel parcial, i amb l’himeni d’un groc clar, i de cama ferma, groguenca o blanquinosa, embrunida a la base, amb un anell ample, membranós, sovint violaci, que embeina inferiorment i fragmentàriament la cama Creix en pinedes i és mengívol
gafarró

Gafarró
© janofonsagrada
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels fringíl·lids, d’11 cm de llarg i de bec curt, fort i marcadament cònic.
D’un color bru groguenc, llistat de negre, té el carpó d’un color groc viu els mascles tenen també el front, la llista ocular, la gola i el pit de color groc És sociable, excepte a l’època de la nidificació Habita a l’Europa central i meridional i a l’Àfrica septentrional, i és sedentari als Països Catalans
Salvador Iborra i Mallol
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciat en filologia catalana a València 2008, residí a Barcelona, on compaginà l’ensenyament amb l’escriptura Publicà els reculls Un llençol per embrutar premi Betúlia 2003, Les entranyes del foc premi Domènec Perramon de poesia 2005 i Els cossos oblidats premi Jaume Bru i Vidal 2009 Mantenia el bloc La ruta desconeguda Morí assassinat en el curs d’una discussió
rodobacterínies
Biologia
Subordre de bacteris pseudomonadals representat per espècies lliures que habiten en les aigües dolces i salades.
Tenen forma de bastonet o d’espiral, solen ésser mòbils i en presència de la llum poden viure anaeròbiament, ja que són fotosintetitzadors, i tenen pigments semblants a la clorofilla, de color vermell, purpuri, bru o verd Algunes espècies contenen grànuls de sofre Són gramnegatives i fixadores de nitrogen Formen part d’aquest subordre les famílies Thiorhodaceae, Athiorhodaceae i Chlorobacteriaceae
alepocefàlids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de cos allargat i d’aletes imparelles implantades molt endarrere, de color fosc i d’ulls molt grossos i, a vegades, telescòpics (Dolichopteryx).
La boca, proveïda de dents febles, generalment és gran si és petita, és situada al final d’un morro tubular Algunes espècies presenten fotòfors Tenen les escates força grans Són peixos que viuen a gran profunditat A les costes catalanes és comú l' Alepocephalus rostratus , que hom troba a les pesques del bou, de color bru fosc i ulls molt grossos
Eustache Le Sueur
Pintura
Pintor francès.
Deixeble de Simon Vouet, excellí en el tema religiós Decorà el Cabinet des Muses de l’Hôtel Lambert i amb La història de Tobies l’Hôtel Fieubet les seves escenes de la vida de sant Bru, per a la cartoixa de París 1645-48, i de la vida de sant Martí, per a l’abadia de Marmoutiers, són al Musée du Louvre
terra fusca
Geologia
Sòl relicte que prové de la descarbonatació lenta d’una roca mare calcària.
La seva pedogènesi comprèn una primera fase interglacial, sota clima càlid i humit, durant la qual ocorre la descarbonatació del perfil i l’acumulació d’òxids de ferro hidratats, una segona fase glacial de crioturbació, en la qual l’argila apareix mesclada amb fragments de la calcària subjacent, i una tercera fase actual d’evolució vers el sòl bru càlcic amb mull , propi dels boscs caducifolis temperats
bunyol de mar
Zoologia
Urocordat de la classe dels ascidiacis, de la subclasse dels estolidobranquiats, de mida gran (fins a 20 cm) i de forma ovoide; els sifons són molt separats i són blancs amb bandes roges.
El mantell és coriaci, bru, i recobert normalment d’una abundant fauna d’epibionts corallaris, hidroïdeus, briozous, ascidis, algues, etc, fet que ha donat nom al gènere És bentònic i solitari, i habita entre els 30 i 100 m de profunditat, sobre roques, conquilles i formacions corallines El sac visceral és comestible Les espècies M sulcatus i M sabiteri són comunes a la Mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina