Resultats de la cerca

Capità d’infanteria el 1704, fou el primer militar català que prengué les armes a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria Participà en la presa de Gibraltar 1704 i fou ajudant del príncep Jordi de Darmstadt El 1705 tornà a Barcelona, i emigrà a Viena abans de la caiguda de la ciutat A l’exili escriví unes interessants Empresas y sucesos gloriosos que consiguieron las armas de Carlos VI en Alemania , utilitzades per l’historiador Francesc de Castellví, que hom guarda a la Biblioteca Imperial de Viena El 1717 treballava a la secretaria del segell reial, a Viena

Aquesta capella s’aixeca en una caseria del municipi anomenada la Llacuneta Tot i que hi ha poques notícies sobre els seus orígens, és molt possible que fos bastida abans del segle XIV El lloc d’ ipsa lacuna ja és documentat l’any 1023 com un dels límits del terme de Castellví de la Marca Probablement la primera referència a la capella es remunta a l’any 1298 en el testament de Saurina de Cort, que llegà dotze diners a Sancto Antonino L’església de la Llacuneta es troba actualment agregada a la parròquia de l’Arboç

Descendent de la família del marquesat de Sentmenat , es formà com a enginyer Casat el 1926 amb l’escultora Eulàlia Fàbregas i Jacas Començà una curta carrera cinematogràfica en debutar el 1933 a Mercedes Josep Maria Castellví Es convertí en un dels galants més populars d’abans de la guerra amb Sor Angélica 1934, Francesc Gargallo El secreto de Ana María 1935, Salvador Alberich El octavo mandamiento 1935, Arthur Porchet Incertidumbre 1935, Joan Parellada i Isidre Socias Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, J Parellada, i La Millona 1937, Antoni Momplet Després de la guerra…

Planta general d’aquestes importants fortaleses de frontera, amb indicació del seu perímetre murat amb torres de base quadrada J Castellví i S Got Castellví, a partir de R Grau i L Bousquet A menys de 4 km de la frontera francoespanyola del Pertús, a banda i banda de la CN-9, dins del terme municipal de les Cluses Vallespir, s’aixequen les imposants ruïnes de dos forts romans Ei nom de les Cluses deriva de l’apellatiu genèric clausurae , mot que es donà a les fortaleses de frontera de l’imperi Romà Aquestes fortaleses eren situades al pas de la Via Domitia , a mig camí de les estacions d’ ad…

És especialment implantada a Tarragona, on ha comptat amb l’adhesió de la Unió Independents-Conca de Barberà , la Unió per la Terra Alta i el Partit Independent Terres de l’Ebre que posteriorment se’n desvinculà Compta també amb presència a la resta de Catalunya, si bé aquesta és menor Els dirigents són Josep Pijoan coordinador general, Benet Oliva secretari i Ferran Castellví tresorer En les eleccions municipals de1999 presentà 94 candidatures a Tarragona 14331 vots, 4,7% 128 regidors, 19 a Barcelona 5295 vots, 0,2% 30 regidors, 8 a Lleida 1044 vots, 0,5% 14 regidors i 5 a…

Aquest poble depenia ja al segle X del monestir occità de la Grassa Per un document de l’any 1407 hom sap que tenia una cellera closa i amb un portal Al voltant de l’església parroquial, tal com han estudiat Bayrou i Castellví, hi ha restes d’un recinte fortificat que clou un espai quadrangular d’uns 80 × 60 m, que pot correspondre a aquesta cellera primerenca segurament deu coincidir amb la sagrera o espai sagrat d’uns trenta passos que en voltava l’església Actualment encara es veu l’existència de dos portals, de dues torres d’angle i d’algun tram de mur

Aquesta església és situada al poble de Lleger, al costat de la torre medieval del mateix nom La història d’aquesta capella està totalment relacionada a la quadra de Lleger El lloc de Lleger és documentat per primera vegada directament els anys 1023 i 1032 com una afrontació de Castellví L’església es degué bastir el mateix moment que s’aixecà la torre Santa Marina de Lleger depèn de la parròquia de Sant Jaume dels Domenys Actualment l’església de Santa Marina és un edifici molt refet, que potser conserva part del cos de la nau, de tradició romànica, mentre que tota la part de…

En sortiren 1 225 números, amb el subtítol "Revista popular de espectáculos" El propietari i director era L Argilés, a qui succeí el 1926 M Coronas Hi collaboraren, entre altres, M Santos, J Pérez de la Fuente, R Puente, M Torres, L Gómez Mesa Gumucio , F Barangó Solís, J M Castellví, F Méndez-Leite, C Gotarredona, A Furnó Anfurso , S Aguilar, C Gallart, I Polo, A M Ferry, A Sau, D Pruna, A Guerra, M Díaz de Cossío, M L Morales i P Crespo Incloïa novelles per entregues, arguments illustrats, partitures, etc Tenia un bon nombre de corresponsals i prestava força atenció al cinema…

La seva poesia presenta una purificació de l’amor i pertany a un món diferent del trobadoresc, amb influències de Dant i Petrarca El 1409, com a patró de galera, participà en la guerra de Sardenya Partidari de Ferran de Trastàmara, fou l’emissari que anuncià als parlamentaris de Tortosa 1412 l’elecció d’aquell com a rei, i fou recompensat 1413 amb la castellania de Castellví de Rosanes l’infant primogènit Alfons el nomenà, a més 1413, comissari reial a Girona i al Rosselló Bibliografia Bohigas, Pere Lírica trobadoresca del segle XV Joan Basset i altres poetes inèdits del Cançoner Vega-Aguiló…