Situació
Basament de mur descobert a l’excavació practicada en aquesta mota l’any 1984.
J.Castellví
Mota situada a l’oest, a uns 150 m de la població medieval de Sant Feliu d’Avall, més enllà del castell. Sembla que a l’oest de la mota hi havia un camí que travessava mitjançant un gual la Tet i anava cap al nord, i un altre camí que se n’anava cap al sud, vers Corbera de les Cabanes.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 38’ 52,2” N. - Long. 2° 43’ 54” E.
Si hom segueix la carretera que va de Sant Feliu d’Avall a Sant Feliu d’Amunt resta, sortint de la població, a mà dreta. (JC-JBM)
Història
Aquest munt de terra, l’any 1475, en una acta notarial feta a Perpinyà, rep el nom de “la Mota” (“campum meum vocatum la Mota situm in terminis de Sancto Felici Inferioris”). La tradició oral ha mantingut aquest topònim en relació amb un terreny proper, situat davant del castell, a l’altra banda de la carretera. Segurament aquest castell, situat entre la mota i la població de Sant Feliu d’Avall, va passar a tenir la mateixa funció que la mota quan aquesta fou abandonada. (JC-JBM)
Castell
En un cadastre fet l’any 1812, aquesta mota era representada com un octàgon, allargat en el sentit est-oest, a causa d’haver-s’hi fet al voltant, tardanament, un mur de sosteniment de les terres. En un moment inicial, cal pensar que devia tenir una planta ovalada. Les mides d’aquesta mota eren, si fa no fa, de 32,5 m de llarg per 25 m d’ample, amb una alçada, al mig, de 3 m.
En un sondeig realitzat per Jordi Castellví, l’abril de l’any 1984, es descobrí un angle de mur a una profunditat d’entre 0,5 i 1,1 m, del qual es conservaven quatre filades de còdols de riu travats amb morter de calç. Es veié també que la coberta, en el moment de la destrucció, era formada per teules àrabs. Pel que fa als materials, s’hi va trobar ceràmica vidrada i ceràmica grisa. Tot això fa pensar que es devia abandonar potser a l’inici del segle XIV.
La mota és un tipus de fortificació que vers l’any 1000 o després d’aquesta data es va difondre molt per tota l’Europa del centre i del nord, països plans, amb poques roques on bastir fortificacions. En països més meridionals, com ara algunes regions d’Occitània, ja s’han trobat, però, diverses mostres d’aquest tipus de fortificació, que cal relacionar, normalment, amb petits senyors locals. Aquest sembla el cas de la mota de Sant Feliu d’Avall, que degué ser bastida cap al segle XI o, més aviat, XII.
Per acabar, cal cridar l’atenció, novament, sobre diversos aspectes amb relació a aquesta mota: la proximitat a un camí, la no existència de cap lloc de poblament al seu voltant (la població és a una certa distància i al voltant d’una església més antiga) i l’abandonament de la seva funció ja abans que s’acabés l’edat mitjana. (JC-JBM)
Bibliografia
- Castellví, 1982-83, pàgs. 435-439
- Castellví, 1984, pàgs. 15-26.