Resultats de la cerca

Actuà a les corts de Màntua, Dresden i Berlín El 1729 s’establí a Amsterdam, la vida musical de la qual animà Compongué, entre altres obres, dotze concerti grossi 1721, dotze sonates per a flauta travessera i baix 1732, una sèrie de 12 sonates per a violí sol 1737 i 6 concerts per a quatre instruments 1762

De ben jove anà a Itàlia, on desenvolupà tota la seva carrera La pintura, de gènere i religiosa principalment, el revela com un rigorós seguidor de Caravaggio Cal destacar-ne La taverna i El judici de Salomó Musée du Louvre, El tafur Staatliche Kunstsammlungen, Dresden i Sant Joan Evangelista al desert Galleria Borghese, Roma, entre altres

Creadora d’una escola de ball a Dresden, fou coreògrafa de l’òpera de la mateixa capital Defensà un tipus de dansa lliure, fins i tot sense el suport de la música Les seves idees, que influïren en diversos països europeus i a Amèrica, foren recollides en diversos llibres, entre els quals destaca Die Sprache des Tanzes ‘El llenguatge de la dansa’, 1963

Aprengué la litografia i estudià a l’acadèmia de Dresden A Berlín 1908, EHeckel l’introduí al grup Die Brücke 1910-12, i es relacionà particularment amb ELKirchner Amb formes anguloses i amb efectes menys brutals que altres expressionistes, creà una obra pictòrica i gràfica d’un gran lirisme decoratiu, inspirada en la pintura egípcia, amb una temàtica dedicada al món dels gitanos

Un capità holandès és objecte d’una maledicció ha de navegar set anys per mars tempestuoses, i té un sol dia per a assolir l’amor pur d’una noia que el redimeixi altrament, ha de continuar navegant Estrenada a Dresden el 1842, fou la primera òpera no convencional de Wagner i la primera que figura actualment al repertori habitual

A Roma estudià pintura amb Pannini, i després arquitectura Treballà principalment a França baldaquí de la cartoixa de Lió, església de Coulanges, prop d’Auxerre, i façana de l’església de Saint-Sulpice, de París, la seva obra millor Es dedicà també a l’escenografia i la decoració, treballant a l’Acadèmia Reial de Música de París, a Londres, Dresden, Viena i Brusselles

Deixeble de Piccini i Sacchini composició i violí Actuà als teatres de Nàpols, Roma i Venècia Després anà a París 1780, a Londres, a Praga, a Dresden i a Berlín, i tornà a Roma 1787, on féu de mestre de capella a Sant Joan del Laterà 1792-97 Escriví més de 70 òperes conegudes per Mozart, oratoris, misses, motets i salms

Estudià a Breslau 1942-44 i treballà al Conservatori de Leipzig 1946-48, on fou deixeble de H Bongartz Dirigí, entre d’altres, l’orquestra del Teatre de Halle 1948, la Filharmònica de Dresden 1955-58 i la Komische Oper de Berlín 1960-64 Posteriorment fou director principal de la Filharmònica de Dresden 1967-72 i de l’orquestra de la Gewandhaus de Leipzig 1970, per a la qual impulsà la construcció d’un nou edifici, inaugurat el 1981 El 1976 fou nomenat primer director convidat de l’Orquestra Simfònica de Dallas Estats Units, des d’on esdevingué un dels directors alemanys més coneguts Com a…

Sembla que fou deixeble de Karel Fabritius Formà part del gremi de pintors de Delft, del qual fou degà dues vegades, i es dedicà al comerç d’obres d’art És difícil d’establir una cronologia en la seva escassa producció menys de quaranta quadres, la major part dels quals no tenen data Crist a casa de Marta i Maria National Gallery, Edimburg, L’alcavota 1656 Gemäldegalerie, Dresden i Diana i les nimfes Mauritshuis, la Haia, considerades de la primera època, mostren una certa influència del barroc italià Fora d’aquestes obres, insòlites pel tema en la producció de l’artista, la…

Un tribunal de Dresden jutja Lutz Bachmann, líder del moviment antiislàmic Pegida, acusat d’incitar a l’odi pels seus comentaris a la xarxa sobre els refugiats Al mateix temps, la policia duu a terme detencions de sospitosos d’atacs a centres d’immigrants i mesquites més de mil des del 2015 A les portes del tribunal es concentren partidaris i detractors del processat