Resultats de la cerca
Es mostren 759 resultats
Francesc de Mèscua
Literatura catalana
Poeta navarrès.
Vida i obra Esmentat per Torroella al poema collectiu Tant mon voler , obtingué l’espasa que oferia el capítol de la seu de València a la millor composició sobre la Immaculada, Fermant los ulls alt en l’amor eterna , en el certamen convocat el 1440 L’any 1454 redactà unes instruccions per al cavaller Joan Albertí, que Pere Joan Ferrer incorporà al Sumari de batalla a ultrança Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Adeodat F. Marcet i Poal
Botànica
Botànic.
Germà d’Antoni M Marcet i Poal, ingressà, com ell, en l’orde benedictí, i residí a Montserrat Obtingué el títol de perit agrònom, i es dedicà a la botànica Estudià la flora montserratina, i publicà un gran nombre d’articles al “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural” i la “Revista Montserratina” Collaborà a l' Enciclopedia Espasa , i publicà algunes obres pietoses Fou membre corresponent 1946 de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans
Rafael Miñana Prieto
Esgrima
Tirador.
Membre de la Sala d’Esgrima Amposta i de la Sala d’Armes Montjuïc, destacà en la modalitat d’espasa i es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya en diverses categories, entre les quals cal destacar un Campionat d’Espanya júnior 2006 i un de Catalunya júnior 2007 Ha estat tres vegades campió de Catalunya absolut 2005, 2009, 2010 i internacional amb la selecció espanyola en un Mundial cadet 2004 i un Mundial júnior 2006
Regent
Diamant de gran duresa trobat a les mines de Partil, a l’Índia, vers el 1701.
El seu valor en brut era de 410 quirats i, un cop tallat, de 140,5 Fou comprat pel governador de Madràs, Thomas Pitt, que li donà el seu nom, el qual fou canviat per l’actual en comprar-lo el regent Lluís d’Orleans 1717 per a la corona francesa Adornà la corona de Lluís XV, el pom de l’espasa de Napoleó i la diadema de l’emperadriu Eugènia Actualment és al Musée du Louvre, a París
Federico Testor Permanyer
Esgrima
Tirador i jurat.
Membre de la sala d’esgrima del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada de Barcelona, l’any 1943 guanyà el Campionat d’Espanya del Frente de Juventudes de les tres armes amb el seu club i fou segon en la classificació individual d’espasa Fou campió de Catalunya individual en floret 1951 i formà part de la selecció catalana que guanyà la Copa del Generalísimo 1954 Feu de jurat en Campionats de Catalunya
Patrícia Margareto Roca
Esgrima
Tiradora i àrbitra.
Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, destacà en categories inferiors en la modalitat de floret, en la qual es proclamà campiona d’Espanya júnior 2007 i cadet 2005 Ha estat nou vegades campiona per equips, inclosos dos títols en categoria absoluta 2009, 2011, i cinc vegades campiona de Catalunya individual en categories inferiors, dues en categoria júnior 2006, 2009 Amb la selecció espanyola participà en Campionats d’Europa júnior 2007, 2008 És àrbitra autonòmica de floret i espasa
Blanca Anguera Blanch
Esgrima
Tiradora.
Formada al club Sala d’Armes Montjuïc, fou campiona d’espasa de menors de vint anys de Catalunya 1991-92 i d’Espanya 1992 i participà en el Mundial júnior de Gènova 1992 En la categoria absoluta, guanyà quatre anys consecutius el Campionat de Catalunya 1990-93 i participà en el Mundial de l’Havana Llicenciada en INEF, és professora d’educació física i coautora del llibre Valors en guàrdia , una unitat didàctica d’esgrima de deu sessions
espadadora
Indústria tèxtil
Instrument de fusta en forma d’espasa, per a espadar el cànem.
creuera
Creu formada per l’empunyadura de l’espasa i els dos braços.
cultura de Hallstatt
Prehistòria
Primer període de l’edat del ferro centreeuropea.
Prengué el nom d’una important necròpoli de túmuls d’incineració i inhumació, descoberta el 1846 a la localitat de Hallstatt, a l’Alta Àustria, molt rica en materials metàllics, la majoria dels quals importats, fet que sembla relacionar-se amb l’explotació d’una important mina de sal La metallúrgia del ferro arribà a terres austríaques des de Grècia i d’Itàlia, i s’estengué cap a l’W, en direcció al Rin, al S d’Alemanya, a Suïssa, a França i a Catalunya Dividida en dues fases, la primera 700-600 aC es caracteritza per un tipus d’espasa llarga de ferro, i la segona 600-500 aC per un d’espasa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina