Resultats de la cerca

Després de treballar a l’àrea de Pittsburgh, el 1944 començà a tocar a Nova York Actuà en trio amb Slam Stewart i Tiny Grimes Poc després constituí el seu propi trio tocant amb un baix i un bateria, format que mantingué al llarg de la seva carrera, exceptuant les seves actuacions individuals Els anys cinquanta i seixanta gaudí de gran popularitat, i es mantingué actiu fins al principi del 1975 Virtuós totalment autodidacte i que no llegia música, posseïa un estil molt individual, apartat del corrent principal pianístic de jazz El seu tret més característic fou l’ús d’un acord per temps a la…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest, fou alumne de piano d’A Székely i L Weiner i de composició de Z Kodály i H Koessler Debutà com a concertista a quinze anys, i aviat inicià una carrera de gran projecció internacional tot guanyant fama per les seves interpretacions de F Chopin i F Liszt L’any 1935 establí la seva residència a Londres i el 1946 adquirí la nacionalitat britànica El 1949, el compositor anglès William Walton li dedicà la seva Sonata per a violí i piano , juntament amb Y Menuhin, amb qui Kentner tocà en nombroses ocasions El 1955 estrenà el Concert per a piano de M…

Ingressà al conservatori de la seva ciutat natal el 1853 i fou deixeble d’Ambroise Thomas i François Benoist Debutà el 1863 i de seguida fou contractat per Pablo de Sarasate, de qui fou acompanyant en diverses gires La puresa del seu so i l’extrema precisió que aconseguia en l’execució li valgueren el reconeixement del públic i la crítica El 1887 obtingué una plaça de professor al Conservatori de París, on fou mestre de la nova generació de pianistes francesos, entre els quals A Cortot i R Casadesus El 1889 oferí un recital amb clavicèmbal, i de seguida fundà la Societat d’Instruments Antics…

De formació musical eclesiàstica, a vint-i-set anys era director de cor i organista de l’església de Sant Josep, a Boulogne, càrrec que abandonà set anys més tard per dedicar-se a la docència del piano i el cant La projecció internacional li arribà amb la publicació del Système nouveau pratique et populaire pour aprendre à accompagner tout plaint-chant à première vue au moyen d’un clavier transpositeur, sans savoir la musique et sans qu’il soit nécessaire de recourrir à aucun maître 1860 Amb Le pianiste virtuose 1873, se situà en el corrent de l’època que, amb un esperit positivista i…

Practicà molt la talla dolça, amb un estil molt sobri, amb trets nets i vius sobre superfícies blanques Representa grans espais de paisatge, amb cels lluminosos i calmats Cal remarcar també el seu treball com a illustrador de llibres Contes et légendes , de JPFabre, i Raboliot, de MGenevoix

A l'inici de la seva carrera es dedicà al disseny de vestuari teatral Treballà en diverses cases d’alta costura i el 1962 posà casa pròpia També es dedicà al  prêt-à-porter Les  seves creacions, que es presentaren a Barcelona, destacaren pel gran refinament i sofisticació, molt sovint inspirades en l’art de països exòtics o d’èpoques passades L'any 1992 la propietat i la direcció de la seva empresa passaren al grup japonès Seibu, bé que mantingué la marca Adquirida 2000 per l'home de negocis francès Alain Duménil, tancà definitivament el 2008 Fou també molt conegut per les celebritats que…

Professor de dogmàtica a Estrasburg 1868-73, fundà a París l’École Libre des Sciences Religieuses 1877, futura facultat protestant de la Sorbona Fou deixeble d' FEDSchleiermacher i d' ARitschl , n'aplicà el criticisme al dogma cristià, interpretat com l’expressió simbòlica d’una experiència religiosa collectiva subjecta a evolució Influí no sols en el protestantisme liberal , sinó també en el Modernisme catòlic Entre les seves obres cal destacar Esquisse d’une philosophie de la religion d’après la psychologie et l’histoire 1897 i Les religions d’autorité et la religion de l’esprit 1903

Desplegà la major part de la seva activitat a Londres, on s’establí És considerat un innovador de l’escultura anglesa, per tal com hi introduí l’alè barroc Entre les seves obres cal esmentar la Tomba del duc d’Argyl i els retrats de WHogarth i GFHändel ambdós a la National Portrait Gallery de Londres

Dominicà, fou membre destacat de l’École Biblique de Jerusalem i especialista indiscutible d’arqueologia de Palestina Ultra les collaboracions a la Revue Biblique , publicà Jérusalem, recherches de topographie, d’archéologie et d’histoire 1912-22 i Jérusalem de l’Ancien Testament 1954-56

Cec des de set anys, fou deixeble de CFranck i de Widor, i el 1900 fou nomenat organista de Notre-Dame de París Foren deixebles seus, entre altres, MDupré, ASchweitzer i NBoulanger De les seves obres sobresurten les sis simfonies per a orgue 1898-1930, una sonata per a violí i piano 1905, Poème 1925, per a orquestra, i Les Angelus 1929