Resultats de la cerca

L’església parroquial és dedicada a sant Martí El lloc és esmentat ja al s X

El lloc de Pertegàs, on hi havia la casa forta de Pertegàs que pertangué als Pertegàs, als Horta i als Sentmenat, entre altres, és esmentat ja al segle XI, i la parròquia de Sant Martí de Pertegàs fou la primera de Sant Celoni es conserva al NW de la vila l’antiga església segle XIII i la rectoria vella

Situació i presentació Ocupa l’extrem NE de la comarca i limita al S amb Sant Celoni, a l’W amb Campins i Fogars de Montclús i a l’E amb el terme selvatà de Riells i Viabrea És un municipi totalment montsenyenc que s’allarga des del cim del turó de Morou 1 307 m a l’extrem N, fins a la Tordera, que és el seu límit meridional, a uns 150 m d’altitud Té com a eix la riera de Gualba, l’antiga Aqua Alba , que li ha donat el nom, que neix a la vall de Santa Fe i desguassa a la Tordera, prop de Gualba de Baix, i a la qual conflueixen torrents i rierals com el del Sot de les Pedreres, el d’en Cinto o…

Situació Vista del conjunt, coronat per les restes de la torre del castell ECSA - J Bolòs El castell i el poble són situats al cim i als vessants d’un turó que s’alça entre la coma de Víllec i el riu de Bastanist Aquest turó és a poc més d’1 km al nord del veïnat de Víllec, a l’entrada de la vall davant seu, cap al nord-est, a 2 km, hi ha la població de Montellà Mapa 35-10 216 Situació 31TCG916891 Des de Martinet, cal agafar la carretera de Montellà i, molt aviat, la pista que surt a mà dreta i porta a Estana A 1,5 km d’aquest trencall hi ha una bifurcació Hem d’anar a la dreta i deixar l’…

Antecedents El món ibèric i romà El poblament del Maresme, tant a la part baixa com en el sector alt o de l’antic comtat i diòcesi de Girona, és molt remot Diferents jaciments i troballes soltes són testimonis de la presència de l’home a tota la comarca, gràcies a diferents establiments arqueològics, com els sepulcres de la fossa de Sant Genís de Vilassar, d’època neolítica, o bé d’altres d’època eneolítica o del bronze antic, també del Baix Maresme, com les coves d’en Pau i de la Granota de Vilassar de Dalt o la fossa de Can Cues d’Alella També és conegut a Vilassar el dolmen anomenat la…

Situació i presentació El terme és en contacte amb les comarques del Vallès Oriental municipis de Montseny i Fogars de Montclús al SE i d’Osona Viladrau i Espinelves al l’W Confronta també amb els municipis selvatans de Sant Hilari Sacalm N, Santa Coloma de Farners NE, Sant Feliu de Buixalleu E i Riells i Viabrea S El municipi té per eix la vall de la riera d’Arbúcies, de boscos frondosos i reclosa pel Montseny, el pla de les Arenes a les Guilleries i els cims de Joanet i la serra de Malhivern i Montsoriu, a l’extrem S La vall és presidida pel cim majestuós de les Agudes, de 1707 m d’altitud…

Situació Les restes notables d’aquest antic nucli, avui dia totalment cobertes de vegetació, s’endevinen entorn de l’agulla que indica la presència de l’església fortificada de Sant Feliu ECSA - J Bolòs Poble abandonat situat al cim d’un serrat, sota de l’església fortificada de Sant Feliu Resta entre dues petites valls que aflueixen, poc més al sud, a la Tet, a tocar l’embassament de Vinçà Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 43” N - Long 2° 33’ 48” E S’hi pot arribar des de Rodés per un camí molt dolent i perdedor Des del pont sobre la Tet que hi ha en un extrem d’aquest poble, surt una pista…

Situació i presentació Limita també amb els municipis d’Osor W, Brunyola S i SE i Bescanó E, aquest últim pertanyent a la comarca del Gironès A la banda de ponent el territori és accidentat pels contraforts del massís de les Guilleries, que en aquest indret culminen a la muntanya de Santa Bàrbara, de 854 m d’altitud, a l’extrem SW del municipi Una gran part del sector muntanyós és cobert de boscos de pins, alzines, roures i castanyers, i a la vora del Ter abunden les plantacions d’arbres de ribera El terme comprèn la vila i cap de municipi d’Anglès, diversos veïnats com el del Cuc, el de la…

Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…

La geografia Cap de comarca, Balaguer Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre sectors el Montsec, el Segre Mitjà, la Noguera estricta i el pla d’Urgell Els vessants meridionals del Montsec d’Ares sector central del Montsec i del Montsec de Rúbies sector llevantí, als Prepirineus, ocupen el nord de la comarca, prolongada al NE per les serres de Comiols i de la Conca Al seu peu, la vall d’Àger i la conca de Meià componen una típica zona ramadera i agrícola de secà, tancada al S per les serres de Montclús i de Sant Mamet Més al S encara, els eixos anticlinals…