Situació
Vista del conjunt, coronat per les restes de la torre del castell.
ECSA - J. Bolòs
El castell i el poble són situats al cim i als vessants d’un turó que s’alça entre la coma de Víllec i el riu de Bastanist. Aquest turó és a poc més d’1 km al nord del veïnat de Víllec, a l’entrada de la vall; davant seu, cap al nord-est, a 2 km, hi ha la població de Montellà.
Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TCG916891.
Des de Martinet, cal agafar la carretera de Montellà i, molt aviat, la pista que surt a mà dreta i porta a Estana. A 1,5 km d’aquest trencall hi ha una bifurcació. Hem d’anar a la dreta i deixar l’automòbil per tal de pujar pel vessant de ponent fins al cim del turó que hi ha al damunt de l’encreuament. (JBM)
Història
El lloc de Víllec és esmentat per primera vegada l’any 983 en l’acta de consagració de Sant Llorenç prop de Bagà. Hi ha referències de la vall i la vila de Víllec als segles XI i XII. Tanmateix, del castell de Víllec o de la Roca de Víllec, no es té cap notícia fins al segle XIII. El castell i palau de Víllec, a la segona meitat del segle XIII, era una possessió dels Pinós, senyors de Bagà, que hi tenien uns castlans o feudataris, els Roca de Víllec. Els anys 1252 i 1255 és documentat Vidal de la Roca de Víllec, cavaller. El 1277, Galceran IV de Pinós deixà per testament a la seva esposa Esclarmunda els castells de Bagà, de Llo i el castell i palau de Víllec (castro et palatio de Vileg). Segons es constata en el dit testament, el castell de Víllec es trobava empenyorat al comte de Foix per 4 500 sous melgoresos. Donà permís a la seva esposa perquè el redimís i, si això succeïa, que Vidal de Roca hi tingués cert dret, tal com establia la convinença que signaren el seu pare i el pare d’aquest darrer. Després de la mort de la seva dona, el castell i la vall de Víllec havien de passar al seu net Ponç de Guàrdia.
L’any 1324, Sanç I, rei de Mallorca, cedí a Guillem III de Canet, fill de Ponç de Guàrdia, el lloc de Torrelles amb el territori de Juegues (Rosselló) i li tornà a prendre els llocs de Sallagosa, de Llo, de la Roca de Víllec, de Rodés i de Ropidera. (MD)
Castell
Planta del castell, a escala 1: 400, amb les restes de les nombroses construccions situades als vessants nord-est i est.
P. Poll
El castell fou construït a la part més alta del turó. Era una fortificació formada per una torre de planta trapezoidal, per una construcció annexa situada al costat sud-oest i per una esplanada, closa per una muralla, que s’estenia a la banda nord-est.
El costat meridional de la torre fa, a l’exterior, 5 m i els tres costats restants tenen una longitud d’uns 4 m. El gruix del mur és de 120 cm. Es conserva en una alçada, al mur nord, de només uns 2 m. És feta amb pedres poc treballades, lloses molt allargades (fan, per exemple, 10 cm d’alt per 40 cm de llarg), a tot estirar escalabornades i col·locades en filades. Almenys devia tenir un pis superior, on molt probablement hi devia haver la porta d’entrada.
El cos annex, també amb una planta lleugerament trapezoidal, fa aproximadament uns 4 m per 4 m; els murs només tenen un gruix de 60 cm. El recinte del castell, que s’estenia cap al nord-est, té una longitud d’uns 20 m i una amplada d’uns 5 m. Del mur que tancava aquest recinte, que cloïa tot el cim del pujol, gairebé només hi ha restes a la banda septentrional.
En principi, sobretot d’acord amb el tipus de construcció, hem de datar les principals restes d’aquest castell feudal cap al segle XI o poc després. Convé de cridar l’atenció sobre el fet que la seva torre sigui de planta quadrangular (i no circular, com la de la majoria dels castells fronterers). D’altra banda, però, hi trobem com a elements fonamentals la torre i el recinte adjacent, com a la majoria de les fortificacions d’aquesta època, tant de la frontera com també de la zona pirinenca. (JBM)
Restes del vilatge medieval
Al vessant nord-oest i al costat est d’aquest turó on s’alça el castell hi ha restes de nombroses construccions que s’estenen per una superfície d’uns 3 000 m2, uns 70 m de llarg per uns 45 m d’ample. Devia correspondre a un tipus de poble graonat, format per uns 10 o 12 habitatges. Hi havia potser dues cases a la banda est, arran del cingle. És possible que en aquesta punta de la roca de la fortificació s’enfilés, a l’edat mitjana, el camí que permetia d’accedir al poble i al castell. Per això, tampoc no es pot rebutjar totalment que alguna de les construccions que hi havia en aquesta banda oriental no estigués relacionada amb el castell i amb la defensa i la vigilància d’aquest camí d’accés.
La major part de cases dels habitants d’aquest poble, actualment rònec, eren situades curiosament a la banda nord-oest de la muntanya, repartides almenys en quatre nivells diferents. No es pot descartar que hi hagués un mur de tancament o muralla, tot i que no és gaire evident. Les construccions s’adossaven al marge o a la roca. No eren enganxades les unes amb les altres, sinó que eren separades per uns llocs de pas; no tenien, per tant, parets mitgeres. Actualment estan molt malmeses. Moltes de les parets han caigut rostos avall i han format diverses petites tarteres o amuntegaments de pedruscalla, que poden amagar altres restes de construccions o de la possible muralla.
Malgrat tot això, es poden comprovar les mides d’algunes de les cases. L’amplada interior de les cambres, fins a la paret interior o la roca, oscil·la entre els 3,5 m i els 4 m i llur longitud va dels 3 m a uns 7 m. Sembla que la majoria d’aquests habitatges eren formats per dues o tres cambres. Les parets, de 70 a 80 cm de gruix, són fetes amb pedres sense treballar; només als angles n’hi ha alguna una mica més gran i potser una mica treballada. Les pedres, però, estan arrenglerades i tenen una forma quadrada o rectangular més definida que no pas la de les lloses que formen els murs del castell. En alguns murs hi ha fragments fets amb un opus spicatum, sistema constructiu utilitzat per a fer més fortes les parets (emprat en altres vilatges rònecs medievals d’èpoques i de comarques diverses, com Sidillà al Baix Empordà, Montclús a la Noguera o Puigbò al Ripollès). De moltes d’aquestes cases de l’antic poble de la Roca de Víllec, només es conserva algun dels murs, amb una alçada que poques vegades supera els 2 m.
A l’extrem sud-oest del turó, sota el cos annex a la torre del castell, hi ha les restes d’una altra construcció: dues parets paral·leles que moren a la roca, separades entre elles uns 4 m i acabades al costat oposat de la roca amb un mur transversal, que continuava cap a la banda oest. No sabem pas quina podia ésser la seva finalitat; potser cal relacionar aquest edifici amb la fortificació. Ja hem dit que les construccions adossades a la roca, situades a la banda oriental del turó, potser s’han de relacionar també amb el castell. Ens podem plantejar si alguna d’aquestes restes d’edificis no podia correspondre a una església.
En conjunt, doncs, es tracta d’un poble medieval, segurament abandonat arran de la crisi demogràfica dels darrers segles de l’edat mitjana. És un poble graonat, possiblement clos per una muralla o protegit pel mateix cingle, format per poc més d’una desena d’habitatges i arrecerat sota d’un castell. Se’n poden trobar molts altres, de pobles amb aquestes característiques, com el mateix vilatge rònec de Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall o el de l’Hostal Roig (Pallars Jussà), o bé els pobles abandonats de Montaspre, Montessor o Alberola Vella (la Noguera). I també podríem parlar de pobles no abandonats a l’edat mitjana, amb certs trets semblants, com, per exemple, el de Santa Perpètua de Gaià, mig despoblat modernament, o el d’Aguiló (Conca de Barberà). (JBM)
Bibliografia
- Serra i Vilaró, 1930-50, vol. I, pàgs. 98-103 i 492-493
- Baraut, 1986, doc. 40, pàgs. 109-112