Resultats de la cerca
Es mostren 2484 resultats
cardassa blanca
cardassa blanca
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, acaule, amb fulles en roseta, pinnatífides, blanquinoses, tomentoses i molt espinoses, capítols de flors blanques, i bràctees llargament punxegudes; els capítols, en nombre d’1 a 3, ocupen el centre de la roseta.
És una nitròfola de les muntanyes mediterrànies, força comuna als Pirineus
servitud de llenyes
Dret
Dret de recollir la llenya en un bosc.
Aquest tipus de servitud és freqüent als Pirineus i al Montseny
llengua de serp
Botànica
Falguera de la família de les ofioglossàcies, que consta d’una fulla estèril oval i d’una espiga fèrtil amb els esporangis.
Pròpia de les contrades humides d’Europa, arriba fins als Pirineus
gencianeta de tardor
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les gencianàcies, de 5 a 30 cm d’alçària, de fulles estretament lanceolades i de flors blaves amb la corol·la quadrilobulada i amb franges.
Es fa en prats, en roquissars i en boscs, als Pirineus
cirerola
Botànica
Arbust, de la família de les saxifragàcies, d’1 a 1,5 m d’alçada, de fulles palmades irregularment dentades, generalment trilobades, flors verdoses groguenques agrupades en inflorescències, i fruits bacciformes, vermells, comestibles però fats.
Viu als Pirineus i al Montseny i en clarianes de bosc
dracocèfal
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, de flors blaves o violetes que creixen en prats secs.
Poc representades als Països Catalans, Druyschiana es fa escassament als Pirineus
raïm de guineu

Raïm de guineu
Аимаина хикари (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, rizomatosa, amb tiges dretes, simples i terminades en un verticil de quatre fulles; amb una sola flor, apical, cruciforme i d’un color verd groguenc, i amb baies globuloses de color blau fosc.
Creix en boscs i matolls de sòl humit i humífer, als Pirineus
xatàrdia
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 25 cm d’alt, d’arrel llarga i gruixuda, de fulles dues o tres vegades pinnatisectes, de flors d’un groc verdós, arranjades en umbel·les compostes irregulars, i de fruits oblongs i costats.
Es fa en pedrusques calcàries, als Pirineus catalans, d’on és endèmica
Ermini
És com una mostela de grans dimensions, amb la cua proporcionalment més llarga i acabada amb una mota de pèls negres La línia que separa el bru de les parts superiors del blanc de les inferiors és habitualment recta en lloc de sinuosa Els exemplars dels Països Catalans, restringits als Pirineus, són relativament petits La longitud del cap i el cos és de 185-260 mm, la de la cua de 60-100, la de l’orella 18-25 i la del peu posterior 26-46 El seu pes és de 100-320 g Els mascles són bastant més grans que les femelles Biologia Als Pirineus, habita, sobretot, als prats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina