Resultats de la cerca

Coneguda popularment per diners del ramet i també ramillets de València del tipus de revers creu equilateral sobre una llarga tija amb ornamentació vegetal estilitzada i simètrica, on hom veu un ramet d’olivera Era de llei igual a la moneda barcelonesa de tern, i valia un diner Establerta com a moneda única per als regnes de València i de Mallorca, perdurà amb els mateixos tipus fins a les emissions de Carles II

Tingué emissions continuades fins a la fi del s XVII, amb successives adaptacions Pere el Cerimoniós en fixà el valor a 2 sous 24 diners, i Ferran II de Catalunya-Aragó en canvià la tipologia El pes anà baixant fins a arribar a uns 2,3 g, amb Carles II

Els Reis Catòlics en fixaren l’any 1475 les característiques llei d’onze diners i talla de 67 peces per marc, confirmades en la pragmàtica de Medina del Campo del 1497, però en foren canviats els tipus, que foren novament modificats per Felip II de Castella Amb Carles III, l’any 1772 fou introduït definitivament el tipus de bust La circulació d’aquesta moneda castellana pels Països Catalans, encara que restringida, fou constant com a resultat de la presència freqüent de persones i forces militars, de pas o establertes, i per causa del comerç Des de la Nova Planta, i abolida la moneda pròpia,…

Al Regne de València rebia aquest nom el ral mexicà dels reis de la casa de Borbó, i el mig duro columnari valia 10 rals de billó A Mallorca reben aquest nom els doblencs o doblers , els senars o menuts i les malles , creats el 1300, amb llei de 3 diners menys una pugesa sobre 12 parts, 2 parts i 3 quarts d’argent fi i talla pel diner menut de 264 peces per marc uns 0,95 g

L’any 1521, durant la guerra de les Germanies, foren encunyats rals d’argent a Dénia i a Sogorb amb les característiques dels rals o divuitens es distingeixen per les lletres D i SO, abreviatures del nom de la seca, i la S d’Alfons Sanxis, mestre de la seca de València, que figuren en el camp del revers

Equivalgué a 10 sous i fou un dels múltiples del ral d’argent

Els vessants muntanyosos són boscats La zona conreada és escassa, i és formada bàsicament per prats i pastures Bestiar boví i oví Les activitats turístiques al Capcir han incidit poc en el municipi, que experimenta un greu procés de despoblament El poble ralensos 1 509 m alt, a la dreta de l’Aude, és davant l’aiguabarreig amb el riu de Lladura El terme inclou també el poble d' Odelló i l’antic lloc de Querramat