Resultats de la cerca

Fou conegut com Pico Ferrer S’inicià al collegi Claret de Barcelona El 1958, juntament amb el seu germà Humbert, fitxà pel CP Voltregà, amb el qual al cap de dos anys debutà a primera divisió i guanyà tres Campionats de Catalunya, un d’Espanya, una Lliga espanyola i una Copa d’Europa La temporada 1966-67 jugà en el Deportivo de la Corunya, mentre feia les Milícies Universitàries Les tres temporades següents jugà al FC Barcelona i les quatre últimes de la seva trajectòria al CH Sentmenat, en el qual es retirà 1974 Com a dirigent, fou vicepresident de la Federació Catalana de…

Ocupa els espais cedits a la Societat Auxiliar de Construcció per la seva contribució al finançament del teatre Creat a partir dels patrons elitistes i exclusius dels clubs anglesos de l’època, reuneix l’alta societat barcelonina, i els seus socis constitueixen històricament una part destacada de la burgesia catalana, amb estrets vincles amb les elits espanyoles En fou el primer president Ramon de Sentmenat i Despujol, marquès de Ciutadilla Fins el 2004 no admeté dones com a sòcies A part les activitats pròpies d’una entitat del seu tipus, ha organitzat balls, recepcions i alguns…

En les paraules de presentació, de Carles Soldevila, es reclamava hereva de l’esperit de l’Associació de Música da Camera El primer president fou el marquès de Sentmenat Lluís Portabella i Ràfols -com a director artístic, i com a president des del 1977- hi tingué un paper cabdal La participació d’intèrprets de rang mundial fou el seu distintiu Destacaren en la seva executòria la programació de muntatges simfonicocorals, de cicles integrals simfonies, quartets, lieder , etc d’un compositor concret, de títols operístics en versió de concert, i de les sèries "Festival d’Òpera" al…

Fou iniciat en la música pel seu pare, Martí Saló i Parals, i del 1913 al 1922 es formà a l’Escolania de Montserrat, on realitzà estudis de piano, harmonia, violí, viola i orgue Posteriorment complementà la seva formació amb Blai Net i Enric Casals L’any 1923 s’integrà com a fiscorn en La Principal de la Bisbal, i del 1935 al 1977 en fou director artístic i representant A partir del 1977, fins a la seva mort, en fou director honorari Realitzà múltiples arranjaments per a l’orquestra de ball, i com a creador llegà unes setanta sardanes de plaça de notòria qualitat, amb importants efectes d’…

Format als equips inferiors del Club de Futbol Arrahona de Sabadell, la temporada 1962-63 jugà al Cerdanyola Club d’Hoquei i el 1964 fitxà pel Futbol Club Barcelona Jugà a l’equip blaugrana fins la temporada 1975-76 i guanyà una Lliga 1974, dues copes d’Espanya 1972, 1975 i dues copes d’Europa 1973, 1974 Posteriorment, jugà al Club Hoquei Sentmenat 1976-81, al Club Patí Vilanova 1981-82 i al Club Hoquei Lloret 1982-85, aquest darrer a primera divisió Amb la selecció espanyola guanyà el Campionat d’Europa júnior 1962 Fou 116 vegades internacional amb la selecció absoluta i guanyà…

S’inicià en el Club Hoquei Canet i a divuit anys fitxà pel Club Hoquei Sentmenat, equip amb què el 1991 pujà a l’OK Lliga, categoria que ja no deixà A continuació jugà al Club Patí Tordera 1992-96, amb el qual fou dues vegades subcampió de la Copa de la CERS 1995, 1996 el Club Esportiu Noia 1996-97 el Reus Deportiu 1997-2004, amb què guanyà dues Copes de la CERS 2003, 2004, i el Club Patí Vilanova 2004-06, amb el qual tornà a ser subcampió de la CERS 2006 Entre el 1998 i el 1999 fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola i també ho fou amb la catalana, amb què…

Als segles IX-X, el seu terme encloïa les actuals demarcacions de Centelles, Sant Martí de Centelles amb Sant Miquel Sesperxes i Sant Quirze Safaja excepte Bertí, i era dividit en tretze vilars, tots sota la dependència eclesiàstica de Santa Coloma, la futura parròquia de la vila de Centelles, que esdevingué capital de la baronia Els dominis dels Centelles s’anaren ampliant pels territoris veïns la fortalesa de Blancafort, prop de la Garriga des del 1184 drets a la vall d’Osor en feu del rei el castell de Sentfores en feu de la mitra de Vic Manlleu, la domus de Bellpuig i el…