Resultats de la cerca
Es mostren 1832 resultats
Bronislaw Kaper
Música
Compositor polonès naturalitzat nord-americà.
Format musicalment al Conservatori de Varsòvia, treballà com a pianista i compositor a Varsòvia, Berlín, Viena, Londres i París, fins que el 1940 s’establí a Hollywood contractat pels estudis MGM Compongué algunes cançons que esdevingueren populars, a més de bandes sonores per a pellícules Algunes de les seves mi-llors partitures per a films les compongué durant els anys seixanta Entre aquestes destaquen les de les pellícules Mutiny on the Bounty Lewis Milestone 1962 i Lord Jim Richard Brooks 1965 La seva música és arrelada en les tradicions del Romanticisme europeu tardà i…
Jörg Syrlin
Escultura
Escultor alemany, anomenat el Vell
.
La seva producció, inclosa en el gòtic tardà, denota la influència de CSluter per mitjà del seu deixeble Nicolaus Gerhaert, de Leiden Especialitzat en l’escultura de fusta, és autor del cadirat del cor de la catedral d’Ulm 1469-74, d’una gran profusió decorativa, evident en els nombrosos busts de tota mena de personatges profetes, màrtirs, filòsofs, sibilles, apòstols, etc El seu fill, Jörg Syrlin , anomenat el Jove Ulm ~1455 — 1521, treballà la fusta seguint la tradició familiar És autor de nombrosos retaules esculpits i policromats de mobiliari religiós cadirat del cor del…
abendmusik
Música
Nom que rebien els concerts vespertins de l’església de Santa Maria (Marienkirche) de Lübeck (Slesvig-Holstein), durant els segles XVII i XVIII.
D’origen incert, en la seva primera època els abendmusiken incloïen només música per a orgue i/o per a solistes instrumentals o vocals Sota la direcció de D Buxtehude -organista a Lübeck entre el 1688 i el 1707- assoliren el seu nivell més alt Aquest hi incorporà el cor i l’orquestra i arribà a compondre oratoris que hi eren específicament dedicats El finançament era a càrrec dels empresaris i comerciants de la ciutat Actualment, el terme s’usa per a referir-se a qualsevol concert fet en una església, especialment a la tarda o al vespre
Ernest Mandel
Economia
Política
Polític i economista belga.
Diplomat en economia per l’École Pratique des Hautes Études de París i doctor per la Universitat Lliure de Berlín, d’on fou professor, exercí també la docència a la Universitat de Brusselles Dirigent del secretariat unificat de la Quarta Internacional 1941, fou el teòric més conspicu del trotskisme i escriví un gran nombre de llibres articles i opuscles acusadament combatius, en els quals rebutjava tant l’estalinisme com la socialdemocràcia, que considerava sotmesa al capitalisme Destaquen Traité d’économie marxiste 1962, Contrôle ouvrier, conseils ouvriers, autogestion 1970 i Der…
Maria Llimona i Benet
Escultura
Escultora.
Filla de Josep Llimona i germana de Rafael Llimona De vocació tardana 1937, fou deixebla de Rodolfo Castagnino a Chiviari Itàlia el 1938 Casada amb el pintor Domènec Carles , exposà sovint amb ell Se centrà en el nu femení, el retrat i l’estatuària religiosa, dins un concepte més proper al Noucentisme tardà que a l’estil del seu pare Féu el monument al Doctor Andreu al Tibidabo Barcelona, i el conjunt de Sirenes dels Jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar Té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona, a la collecció Sala de Barcelona, actualment cedida al monestir de…
Rafael Montesinos i Ramiro
Pintura
Pintor.
Es formà a València amb Josep Pérez i a Madrid amb Bernat López, de qui fou deixeble fervorós Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid Bàsicament paisatgista, sobresortí també com a retratista Clotilde Donday de Montesinos , Museu de Belles Arts de València i en la miniatura, en la pintura religiosa i en la mitològica Representant tardà de l’academicisme, fou membre de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles 1846, on fou professor Decorà unes sales del palau reial de Madrid, motiu pel qual Isabel II el nomenà pintor de cambra el 1851 Els seus fills Marian i Rafael…
Tilman Riemenschneider
Escultura
Escultor alemany.
Molt jove anà a Würzburg, on aconseguí un gran prestigi, no sols com a artista, sinó com a membre del consell ciutadà La seva tasca plàstica, endinsada encara en el gòtic tardà, però lliure del dramatisme i l’expressionisme que aquest tingué als països germànics, és difícilment separable de les nombroses obres produïdes en el seu taller Cal esmentar l' Eva 1491, la Tomba del bisbe Rudolf von Scherenberg 1496-99, ambdues per a la catedral de Würzburg, el Retaule de la Sagrada Sang 1499-1505 per a la Jacobskirche de Rothenburg i el Retaule de la Mare de Déu 1505-10 per a la…
Alois Riegl
Art
Historiador de l’art.
A partir d’una anàlisi directa historicofilològica del material artístic, considerà la història de l’art com una successió de fases individualitzables per elements caracteritzadors, que són resultat d’una determinada i conscient voluntat o intencionalitat artística Kunstwollen , la qual és específica per a cada època i correspon a les actituds generals del pensament i de la cultura El mètode que derivà d’aquest enfocament superava la tradicional distinció entre arts majors i menors, alhora que recuperava períodes artístics ignorats o negats Escriví Stilfragen ‘Qüestions d’estil’, 1893,…
Sant Feliu de Llagostera
Art romànic
L’església de “Sancti Felicis de Locustaria” apareix documentada l’any 855 entre les possessions del monestir de Santa Maria de la Grassa Durant la primera meitat del segle XI la comtessa Ermessenda, vídua del comte Ramon Borrell, la restituí al bisbe de Girona Berenguer, juntament amb altres possessions L’any 1103 la parròquia de Sant Feliu torna a aparèixer en la cessió d’un alou que el comte Ramon Berenguer III féu al monestir de Sant Feliu de Guíxols L’edifici actual és una construcció d’estil gòtic tardà, dels segles XV-XVI, amb una sola nau molt espaiosa i una portada de…
Zhenyan
Secta de la Paraula Veritable, una de les deu sectes del budisme xinès a l’època tang.
Promoguda per l’indi Vajrabodhi, que anà a la Xina l’any 719, fou un reflex tardà del budisme indi en la seva forma tàntrica Vajrayāna, transformat per ideals ètics xinesos Més que una doctrina elaborada, proposava un camí curt i fàcil per a la salvació, basat en la creença en el poder màgic dels mots veritables pronunciats pel Buda, capaços, especialment, d’alliberar les ànimes dels càstigs infernals D’aquí que la recitació dels mantra i el ritual budista s’incorporessin als tradicionals oficis xinesos de difunts Desapareguda la secta, s’han continuat practicant fins avui els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina