Resultats de la cerca

Formada al conservatori de Sant Sebastià, estudià també interpretació en l’Actor's Studio de Nova York i debutà a Palm Beach el 1990 Des de llavors, ha cantat en els principals teatres del món i ha mantingut una estreta relació amb la Metropolitan Opera House de Nova York En el seu repertori líric figuren títols com La Traviata , La Bohème , Turandot , Faust , Les pêcheurs de perles , Manon i Les dialogues des Carmélites Ha format parella artística amb Plácido Domingo, Rolando Villazón i altres grans tenors De la seva activitat concertística, destaca la dedicació al món del lied , amb…

Enginyer, concilià les seves conviccions catòliques amb el marxisme i fou membre del partit socialista fins el 1939 A partir del 1940 collaborà amb el règim de Vichy Exiliat a Suïssa 1944-51, desenvolupà una obra que gira entorn de preocupacions religioses i existencials Destaquen tres novelles on el tema polític es barreja amb una inspiració visionària i esotèrica Heureux les pacifiques 1946, Les yeux d’Ezéchiel sont ouverts 1949, i La fosse de Babel 1962, així com Le Visage immobile 1980 És autor d’assaigs La Bible, document chiffré , 1950 Approches de la nouvelle gnose , 1981 i d’unes…

Fundà i dirigí la Revue Hispanique 1894-1933, on publicà la majoria dels seus treballs d’investigació, principalment orientats cap a l’edició de texts, la recerca de fonts i els estudis bibliogràfics, entre els quals cal remarcar la Bibliographie des voyages en Espagne et en Portugal 1896, la Bibliographie de Góngora 1908, la Bibliographie de Jacinto Verdaguer 1912 i la reedició de la versió francesa de la Disputa de l’ase , d’Anselm Turmeda 1911, i d' Els mestres de València , de Gaspar Guerau de Montmajor 1915 També és autor d’un Abrégé de grammaire catalane 1902 i de l’útil Manuel de l’…

Dedicà la seva vida a la investigació i a l’ensenyament a les universitats de París, Valença, Torí i sobretot Bourges Emprà nous mètodes en la interpretació del dret romà, i per això és considerat el fundador de l’escola exegeticohistòrica Les seves dues obres més importants són les Observationes et emendationes i els Comentarii a les Pandectes i al Codi Influí fortament en els tractadistes del dret català dels s XVII i XVIII

D’origen llenguadocià, consta com a notari, director de l’escola catedral i canonge de Barcelona 1109-17 signava “doctor”, “mestre” i “gramàtic”, títols que indiquen prou la consideració en què era tingut Després apareix, des del 1121, a Girona exercint les mateixes funcions docents i canòniques que abans havia dut a terme a Barcelona Acompanyà, sembla, el bisbe de Barcelona, Ramon Guillem, a la cort francesa el 1109 i a Eivissa i a Mallorca, per la conquesta, en 1114-15, on morí el bisbe El 1116 anà per mar amb el comte Ramon Berenguer III a Pisa i Gènova temorós d’una emboscada de l’…

Dirigí una missió arqueològica a Pèrsia 1881 i a Susa 1888 excavà els palaus de Darios I i d’Artaxerxes II i en publicà els resultats en L’art antique de la Perse 1884-89 i L’acropole de Suse 1890-93 Estudià l’art romànic a Catalunya La statuaire polychrome en Espagne 1907, Histoire générale de l’art Espagne et Portugal 1913, L’architecture romane 1913, L’architecture romane en Catalogne 1920

Es destacà sobretot pel conreu dels paisatges històrics Residí uns quants anys a Itàlia, on amplià la seva formació També viatjà per Egipte, l’Orient Mitjà i alguns països europeus Escriví un tractat sobre els Éléments de perspective pratique à l’usage des artistes 1800 Bona part de la seva obra és al Musée du Louvre, de París

Estudià arpa, dibuix i ballet clàssic, i posteriorment centrà la seva formació en el cant Els anys 1964 i 1965 guanyà dos primers premis de cant al Conservatori de París, i el 1967 el premi Erik Satie, mentre formava part de la companyia Renaud-Barrault, en la qual romangué entre el 1961 i el 1964 Des del 1972 és professora del Conservatori Experimental Pantin, que dirigí entre el 1977 i el 1980 Aquest darrer any fundà a París el taller ’La veu contemporània', i el curs 1980-81 fou titular d’una beca d’investigació sobre experimentació de simulació de paraula en laboratori des del 1982 és…

Doctorat a París el 1945, el 1948 era fellow d’hematologia a la Harvard Medical School i d’immunologia l’any següent L’any 1980 li fou concedit el premi Nobel de medicina, que compartí amb G Snell i B Benacerraf Els seus treballs més importants són dedicats a l’estudi dels antígens de superfície dels leucòcits, i la localització dels gens que controlen la seva producció i transmissió hereditària Aquests treballs han tingut una gran repercussió en l’estudi de la histocompatibilitat i els trasplantaments de teixits

Educada fonamentalment per la seva mare i alhora amb una cultura autodidàctica i eclèctica, de molt jove començà a escriure amb regularitat a La Revista Blanca 1923-36, i donà un especial relleu a la temàtica feminista cal destacar la sèrie d’articles La mujer, problema del hombre , 1926-27 així mateix publicà unes primeres novelles, de gran èxit en els medis llibertaris La Victoria , 1925 El hijo de Clara , 1927 La indomable , 1928 Tres vidas de mujer , 1937, i moltes novelletes en les colleccions de “La Novela Ideal” 1925-37 i “La Novela Libre” 1929-37 No tingué una activitat pública…