Resultats de la cerca

Estudià piano i, entre els seus mestres, hi hagué Thelonious Sphere Monk, l’estil pianístic i el llenguatge compositiu del qual l’influïren decisivament Començà treballant en grups de rhythm-and-blues i després amb músics de be-bop com Ray Copeland i Cecil Payne D’aquesta època de joventut data l’enregistrament de The Modern Art of Jazz 1956, entre altres àlbums S’interessà per la tradició musical africana i compongué i gravà l’àlbum Uhuru Africa 1960, on emprà textos de Langston Hughes i arranjaments de Melba Liston Al principi dels anys seixanta feu diverses actuacions a Nigèria i el 1967,…

Procedent d’una família de músics, s’inicià en aquest àmbit escrivint lletres de cançons El 1936 fou contractat per la Universal per a posar lletra a la música de les seves pellícules, i posteriorment entrà a la Paramount, per a la qual escriví més de 60 temes en quatre anys Treballà amb compositors com J Styne, A Swartz i J McHugh Inicià la seva carrera compositiva amb Praise the Lord and pass the ammunition 1942, a partir del qual compongué musicals tan reeixits com Guys and Dolls 1950 -una adaptació moderna de la Beggar’s Opera , de John Gay, traslladada a la cultura urbana de Manhattan- o…

Considerat el compositor més significatiu en la història del musical nord-americà, les seves obres representen un pont entre l’opereta europea i l’emergent musical nord-americà La seva principal aportació fou un més gran realisme dels personatges i una integració més estreta entre les cançons i la peça literària L’obra més influent fou Show Boat 1927, amb text d’O Hammerstein, ja que, a partir de llavors, altres músics començaren a preocupar-se més per la creació d’un espectacle coherent musicalment i deixaren d’escriure cançons independents interpolades dins d’una trama, tal com…

Després d’estudiar a la Juilliard School entre el 1934 i 1938, es perfeccionà amb Moriz Rosenthal i posteriorment amb Hedwig Kanner Rosenthal Parallelament a la seva formació musical estudià filologia romànica i matemàtiques a la Universitat de Princeton Després d’una breu estada a París, el 1951 inicià la carrera com a solista de piano, amb gires per diversos països europeus i els Estats Units El seu repertori abraçava des de JS Bach fins a les últimes sonates de L van Beethoven, però també incloïa obres d’A Schönberg, A Webern i P Boulez, amb el darrer dels quals treballà molt sovint El…

Estudià composició i filosofia a la Universitat de Columbia, història de la cultura a la de Chicago i composició amb Stefan Wolpe i Aaron Copland El 1946 esdevingué membre del departament de música de la Universitat de Chicago, on posteriorment fou catedràtic 1961-75 i cap de departament 1961-70 El 1975 fou nomenat professor de música i d’humanitats a la Universitat de Pennsylvania Destacà en el terreny de la teoria de la música El 1971 fou professor d’Ernest Bloch, de Música de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i més tard fou membre sènior a l’Escola de Crítica i Teoria 1975–88 Fou…

Ernest Anthony Puente júnior, conegut per Tito Puente, aconseguí ser el músic més representatiu del jazz llatí amb la seva habilitat als timbals A tretze anys ja actuava com a professional Començà a despuntar els anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la coronació com a rei del gènere En aquest sentit, els seus discos Puente goes Jazz 1956 i Dance mania 1958 són bàsics per a entendre aquest gènere Els anys seixanta es consolidà collaborant sobretot amb Celia Cruz i component èxits com Oye como va , que després popularitzà Carlos Santana Fou…

Després dels estudis musicals i de cant que realitzà als Estats Units i a Itàlia, el 1938 entrà a formar part de la companyia del Metropolitan Opera House de la seva ciutat natal Hi debutà un any més tard amb Simon Boccanegra G Verdi, l’última òpera que cantà sencera en el mateix teatre abans de la seva prematura mort, ocorreguda en escena durant unes funcions de La forza del destino al Metropolitan En aquest escenari interpretà nombrosos papers d’òperes italianes -G Verdi, G Puccini, R Leoncavallo o A Ponchielli, entre d’altres-, i també intervingué en diverses temporades operístiques en…

Estudià música al Hunter College de la seva ciutat natal i el 1942 fou contractada a la New Opera Company, amb la qual debutà Del 1944 al 1974 actuà regularment al Metropolitan, on destacà en un repertori variat, des de WA Mozart fins a B Britten, passant per G Verdi, R Wagner, R Strauss i S Barber, entre d’altres Entre el 1953 i el 1961 cantà a Bayreuth Estrenà diverses òperes d’autors del segle XX a Amèrica i Europa i protagonitzà nombrosos enregistraments fonogràfics A la meitat dels anys setanta, la seva presència als escenaris es feu menys freqüent Continuà interpretant petits papers,…

Estudià cant amb WHermann a la seva ciutat natal El 1950 debutà a la Metropolitan Opera House com a Zerlina Don Giovanni i el mateix any fou contractada per la companyia d’aquest teatre novaiorquès, on desenvolupà gran part de la seva carrera 1950-85 i destacà en papers d’òperes de WA Mozart, G Verdi, J Massenet i G Puccini, entre d’altres També es presentà amb èxit a les òperes de Chicago i San Francisco i el 1951 cantà al Covent Garden de Londres L’any 1957 actuà en diversos teatres italians Fou La Reina de la Nit La flauta màgica al Festival de Salzburg el 1963, i el mateix any cantà a…

Investigà sobre les proteïnes i els aminoàcids, amb mètodes cromatogràfics Rebé el premi Nobel de química el 1972 pels seus estudis sobre l’estructura i l’activitat de la ribonucleasa, premi compartit amb ChAnfinsen i SMoore