Resultats de la cerca
Es mostren 838 resultats
Santa Magdalena (Verdú)
Art romànic
Aquesta petita capella era situada al nord de l’actual vila de Verdú, al peu de les muralles, per la banda per on transcorre un torrent, a la vall del Cercavins Se’n tenen poques referències documentals hom sap, però, que tenia un beneficiat amb rendes pròpies, el qual tenia cura del culte i del manteniment de la capella En una visita pastoral del 1609, el bisbe de Solsona recomanà al beneficiat que fes arranjar les goteres de la coberta de l’església La capella de Santa Magdalena, ja arruïnada, encara era visible a la darreria del segle XIX o al principi del XX La devastadora riuada de Santa…
Santa Llúcia de Pujol Guià (l’Arboç)
Art romànic
Aquesta desapareguda esglesiola, dedicada a santa Maria en un primer moment, era situada al sud-oest del nucli de la vila, molt a prop del paratge conegut com el turonet de Santa Llúcia, en el lloc on avui hi ha l’església del barri de Santa Llúcia El lloc de Pujol Guià és conegut des de l’any 1136 i la capella des del final del segle XIII En la visita pastoral del bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, a l’Arboç l’any 1305, es diu que l’esglesiola era dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança i que posteriorment fou coneguda amb el nom d’ermita de Santa Llúcia Durant molts segles tingué ermità…
Sant Miquel de Calbera (Gerri de la Sal)
Art romànic
Del lloc de Calbera i de la seva església de Sant Miquel, situats prop de l’estany de Montcortès, només en resten les ruïnes d’una capella barroca, totalment abandonada En el document conegut com a fals XI de Gerri , datat entre el 1017 i el 1035, en què el comte Guillem restitueix al monestir de Gerri una sèrie de béns, se cita el lloc de “ Calvaría cum fevo ab integro ab ipsam parrochiam ” El primer esment fiable quant a la datació és de la fi del segle XI i del principi del segle XII, en l’inventari dels moltons que cobrava el monestir de Gerri al pla de Corts, per raó del…
Sant Vicenç de Tordera
Art romànic
Antiga capella, ara en ruïnes, situada a poc més de 3 km de la vila, dos dels quals per la carretera de Tordera a Fogars de Tordera, vers la part oriental del terme, a la dreta del riu És una de les capelles més documentades del terme gràcies al fet que el monestir de Roca-rossa hi tenia béns a prop així, en el seu Cartoral, el 1199, s’esmenta una donació de terres “ in plano Sancti Vincentii ”, un altre document del 1201 especifica més clarament “ in plano subtus ecclesia Sancti Vincencii ”, i el 1253 es fa esment de terres “ apun ecclesiam Sancti Vicencii ” Més endavant, a partir del 1390 i…
Santa Maria de Gimenells (Gimenells i el Pla de la Font)
Art romànic
El nucli medieval de Gimenells, amb el seu castell, es trobava a uns 3 km aproximadament al nord de l’actual poble de Gimenells, en un tossal que neix del vessant occidental de la serra del Coscollar La primera menció de Gimenells és de l’any 1092, en què apareix com un dels límits del terme del castrum de Montsó De fet, era un dels nuclis situats estratègicament sobre la falda oest de la serra del Coscollar, com Almacelles, Sucs, Raïmat
Segons aquest mateix document, Pere I d’Aragó es retingué “ meum alaudem Gemenels ”, entre altres nuclis La conquesta definitiva d’aquest sector sembla que…
Santa Magdalena d’Ulldemolins
Ermita
Antiga ermita del municipi d’Ulldemolins (Priorat), al S del poble, al vessant septentrional del Montsant.
Refugi d’ermitans a mitjan segle XVI, igual que les veïnes de Santa Maria, Santa Bàrbara , Sant Bartomeu i Loreto, fou fundada per fra Llorenç Julià Els plans del santuari són, com els de l’església parroquial d’Ulldemolins, obra de Jaume Amigó, que li dona una traça força similar, encara que molt més reduïda, a la de l’església del poble L’edifici es bastí cap al 1579 pel mateix temps s’hi construïa una casa de l’ermità i un convent al seu redós, on es volien establir dos monjos basilians, que no fou autoritzat pel comú del poble, allegant la pobresa del lloc Entre…
Sant Marçal de Montseny
L’església romànica de Sant Marçal de Montseny (s XII)
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia i després priorat benedictí, situat al coll de Sant Marçal
(1 100 m), entre els massissos de les Agudes i del Matagalls, a la capçalera de la Tordera, dins el municipi de Montseny (Vallès Oriental), al límit amb els de Viladrau (Osona) i Arbúcies (Selva).
A l’origen, pertanyia al bisbat de Vic i fou consagrada pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny La seva fundació degué esser entre el 1050 i el 1060, quan el seu prior Guifred obtingué les primeres demarcacions Estava sota el patronat de la família Agudes-Montseny El 1095 s’uní a Banyoles en qualitat de priorat i els seus monjos intentaren de deixar el Montseny i establir-se a l’església de Santa Magdalena, prop de Mosqueroles, on edificaren una gran església de tres naus, però el bisbe de Vic els obligà a tornar al Montseny, on féu una nova consagració de Sant Marçal el 1104, senyal evident…
Sant Llorenç de la Salanca
Un carrer de Sant Llorenç de la Salanca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca (de la qual és el centre), estès entre l’estany de Salses (un sector del qual pertany al terme) i l’Aglí (límit meridional, des de Juegues —a l’altra riba— i el mas de la Torre de Bell-lloc, l’antiga torre de Bell-lloc, de defensa de la costa).
La vinya és el conreu predominant ocupa 615 ha en regressió la destinada a vins corrents, 274 de les quals destinades a l’elaboració de vins amb denominació d’origen controlat Hi ha 334 ha d’arbres fruiters 316 ha d’albercoquers, 14 de presseguers i 2 de cirerers i 170 ha d’hortalisses, en progressió 44 de carxofes, 29 d’api, 46 d’espàrrecs, 16 d’enciams, 10 de tomàquets, 4 de coliflors, 1 de productes primerencs i 1 de julivert Amb la desaparició de la ramaderia ovina, ha estat abandonada la utilització dels prats propers a l’estany Hi ha una important cooperativa vinícola i una…
Santa Maria de l’Antiguitat (Casserres)
Art romànic
L’església de Santa Maria de l’Antiguitat devia tenir uns orígens molt antics car la documentació del segle XI l’enregistra ja d’aquesta manera Situada dins l’antic terme del castell de Casserres, al comtat de Berga, i dins la jurisdicció episcopal d’Urgell, l’església és molt poc documentada L’any 1061 Ramon “Duerasan” feu testament en el qual escull com a marmessors el vescomte Dalmau, la vescomtessa Arsen i el seu fill Bernat entre moltes de les deixes fetes a diferents esglésies del baix Berguedà, cal especificar la de Santa Maria de l’Antiguitat Ed ad lumine Scte Maria Antiqua aureo 1…
Sant Miquel de Montornès (Vallromanes)
Art romànic
La capella i el terme del castell de Montornès, dit també castell de Sant Miquel per raó de la capella, es troben en un contrafort de la serra de Sant Mateu el límit entre els municipis de Montornès i de Vallromanes passa a frec de la torre bé que tradicionalment es diu que el castell pertany a la demarcació de Vallromanes El castell és documentat el 1109 quan Bernat Ramon el va llegar a la seva filla Estefania L’any 1122 en la donació d’un alou de Martorelles i de Palau d ‘Almanla a la seu de Barcelona, se cita com a límit la serra on hi ha la capella de Sant Miquel, que ha d’ésser…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina