Aquesta petita capella era situada al nord de l’actual vila de Verdú, al peu de les muralles, per la banda per on transcorre un torrent, a la vall del Cercavins. Se’n tenen poques referències documentals; hom sap, però, que tenia un beneficiat amb rendes pròpies, el qual tenia cura del culte i del manteniment de la capella. En una visita pastoral del 1609, el bisbe de Solsona recomanà al beneficiat que fes arranjar les goteres de la coberta de l’església.
La capella de Santa Magdalena, ja arruïnada, encara era visible a la darreria del segle XIX o al principi del XX. La devastadora riuada de Santa Tecla del 1874 la cobrí de sediments del riu, de tal manera que per a accedir-hi calia entrar per un dels seus finestrals. En aquell moment ja era abandonada i exposada a tota classe de depredacions. Per testimonis verbals d’algunes persones que encara veieren aquestes ruïnes, cal pensar que feia uns 8 m de llargada i tenia, a l’interior, tot un repeu de pedra a manera de seient que voltava el perímetre dels murs interiors.