Resultats de la cerca
Es mostren 299 resultats
cabeç del Quarter
Cim
Cim (1 035 m) de la serra ( serra del Quarter
) que separa la vall i terme d’Ibi (Alcoià) de la foia de Xixona (Alacantí).
la Santa Faç
Poble
Poble del municipi d’Alacant (Alacantí), a uns 6 quilòmetres al N de la ciutat, a l’horta d’Alacant, prop del barranc de Lloixa.
Té el seu origen en les primeres cases bastides al voltant del santuari de la Santa Faç
el Parc d’Ansaldo
Urbanització
Urbanització del municipi de Sant Joan d’Alacant (Alacantí), al NE de la vila i pròxima a la carretera que va de València a Alacant.
el Montagut
Muntanya
Muntanya (1 078 m) del municipi de la Torre de les Maçanes (Alacantí), a ponent de la vila, contrafort sud-oriental de la serra dels Plans.
les Cases del Far
Urbanització
Urbanització turística del municipi d’Alacant (Alacantí), prop del far i el cap de l’Horta, entre les platges de l’Albufereta i de Sant Joan.
Universitat d’Alacant (UA)
Historiografia catalana
Institució d’ensenyament superior creada a Alacant el 1979.
Els antecedents immediats d’aquesta universitat es remunten a la creació, en el curs 1968-69, del Centro de Estudios Universitarios CEU Sobre l’estructura acadèmica i administrativa d’aquest collegi universitari es començaren a impartir els primers cicles d’estudis de filosofia i lletres i ciències, i, al cap de poc temps, es crearen sengles facultats dependents de la Universitat de València-Estudi General D’aquí que quan la llei 29/1979 de 30 d’octubre BOE, 31-10-1979 creà la Universitat d’Alacant, les facultats amb què nasqué fossin les de Ciències i Filosofia i Lletres, a les quals s’…
El cicle cretaci inferior al domini beticobalear
El Cretaci inferior Aptià superior-Albià a la serra del Ferrer, en el Prebètic alacantí, des de la serra de Bèrnia Se n’observen les capes verticals, que a l’oest esquerra són calcàries capes que passen per la carena i en ascendir en la sèrie estratigràfica cap a l’est dreta, alternen amb margues Al peu de la serra, entren en contacte, de manera brusca, gràcies a una falla, amb calcàries oligocenes Francesc Sàbat Tant a les illes del promontori balear com a les zones externes bètiques, a la seva part més oriental, afloren força bé els materials del supercicle del Cretaci inferior Els…
la Canal
Districte rural del municipi de Xixona (Alacantí), al SW del coll de la Carrasqueta, al vessant meridional del cabeç de Corbó, separació amb la canal d’Alcoi.
les Alcoies
Caseria
Caseria del municipi de la Torre de les Maçanes (Alacantí), a la capçalera de la rambla de la Torre, al vessant meridional de la serra del Rontonar.
el Maigmó
el Maigmó
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya destacada (1 296 m), d’una característica cúspide cònica, situada a la partió de la foia de Castalla i l’Alacantí, dins el terme d’Agost.
El cim principal forma, amb el Maigmonet 1 188 m, al NW, un sinclinal penjat de calcaris dolomítics i margosos cenomanianoturonians que formen part del clap cretaci estès cap al S i l’W, redreçat pel Triàsic diapíric de l’estret de Roig La timba meridonal és anomenada el balcó d’Alacant , i continua a l’W per la solana de l’Aixau Les altures es prolonguen al NW, dins l’estructura subbètica, amb els materials miocènics de l’Empenyador 1 260 m, cobert d’un dens coscollar Per damunt dels 950 m hom hi pot trobar neveres o pous de glaç