Resultats de la cerca

Les campanyes de la guerra dels Cent Anys, en les quals participà des del 1350 al servei de Joan II de França, li donaren fama de gran capità, fama que restà confirmada amb la victòria de Cocherel 1364 Nomenat camarlenc de Carles V, lloctinent seu a Normandia i comte de Longueville, l’any següent fou designat capità de les Companyies Blanques , que, per acord conclòs amb Pere el Cerimoniós de Catalunya-Aragó, havien d’intervenir al servei d’aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastàmara, pretendent al tron castellà, en la guerra contra Pere el Cruel de Castella Abans calgué rescatar Du…

D’origen humil i illetrat, treballà com a peó agrícola i ramader Identificat amb la lluita del peonatge indi contra els hisendats, organitzà una partida de guerrillers 1909, s’uní a la revolta maderista i gràcies a la mobilització de les masses índies ocupà la ciutat de Cuautla Després dels acords de Ciudad Juárez 1911, que reconegueren la dimissió de Porfirio Díaz, refusà de seguir el president Francisco León de la Barra, i, acorralat a les muntanyes de Puebla, tampoc no reconegué la presidència de Francisco I Madero, a qui l’acusà de no aplicar la reforma agrària promesa en el pla de San…

Estudià filosofia i lletres Fou secretari del Foment del Treball Nacional des de la seva fundació 1889 i, per tant, un dels líders del proteccionisme català D’actituds federalistes, evolucionà cap al regionalisme i finalment cap a un conservadorisme, partidari del centralisme espanyol, especialment a partir dels seus articles a la “Revista Nacional de Economía” Escriví a “La Economía Nacional”, “El Trabajo Nacional” i “El Monitor”, entre altres revistes El 1908, en plena etapa regionalista de la seva vida, presidí el Congrés d’Economia de Barcelona Des de la càtedra d’economia social i…

Fill i successor del comte Joan I i de Joana d’Albret Durant la seva minoritat estigué sota la tutela del seu oncle el comte Mateu I de Comenge El 1434 es casà amb la infanta Elionor d’Aragó, filla del rei Joan II, i aquest els declarà successors al tron de Navarra 1455, després de desheretar el príncep de Viana i la infanta Blanca Abans de la mort 1464 d’aquesta, que retingueren al castell d’Ortès, ja s’intitulaven prínceps de Viana El 1436 renuncià, a petició del rei de França, a la qualificació de comte per la gràcia de Déu El 1453 expulsà els anglesos de la Guiena, i en recompensa el rei…

Pompeia fou fundada pels oscs i sotmesa a les influències grega i etrusca al llarg dels segles VI i V aC Ocupada pels samnites vers el 425 aC, rebutjà un atac de la flota romana ~310 aC, però a partir del 290 aC s’alià amb Roma Poc després del setge de Sulla 91 aC fou elevada a colònia sota la denominació de Colonia Veneria Cornelia Pompeianorum La ciutat, que arribà a comptar uns 25000 habitants, servia de port a les poblacions de l’interior i, des del final de la República, era lloc d’estiueig per als romans opulents Ciceró hi tenia una villa L’amfiteatre de Pompeia Wendy CC BY-NC-ND 20…

L’església romànica de Sant Iscle, avui totalment perduda, era situada a l’antiga vall de Brocà i depenia eclesiàsticament del bisbat d’Urgell La primera notícia del lloc de Molnell és a l’acta de consagració de Sant Miquel i Sant Andreu del Paradís de l’any 948, concretament com un dels termes d’aquesta església et de alia in termino de Mulnello vel de ipso Puio L’any 1003 Ató donà una part d’un alou situat a la villa de Molnell, a l’apèndix de Bagà, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà ipso alaude in comitatu Cerdaniense in valle Bucuranense in apendicio de Bagazano in villa que vocant…

Fill d’un cuiner de la Royal Navy i d’una prestamista, es graduà en ciències i enginyeria a les universitats de Malta 1937 i 1939 i Oxford 1941 Després d’exercir a la Gran Bretanya com a enginyer, el 1943 retornà a Malta Ingressà aleshores al Partit Laborista, del qual esdevingué aviat un membre destacat, i el 1949 líder fins l’any 1984 Després de la Segona Guerra Mundial fou diputat al Parlament autònom des del 1947, i també ministre per a la reconstrucció i vice-primer ministre El 1955 esdevingué primer ministre, i, des d’aquest càrrec, pressionà la Gran Bretanya amb l’objectiu d’obtenir…

Antiga església de la parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll, avui desapareguda Era situada al veïnat d’Escardacs, a llevant de Can Pep, al costat del camí del Vilar d’Urtx Vers el 1850 l’Ajuntament autoritzà els amos de Can Cornet a utilitzar-ne les pedres per a la construcció d’un porxo Cal cercar l’esment més antic d’aquest temple en la seva acta de consagració del 2 de juny de 913 El bisbe Nantigís consagrà l’església a petició del sacerdot Guadamir i de tots els parroquians que, segons el document, l’havien fundada El prevere Guadamir dotà l’església, ensems amb Igila i Sunifred, amb terres…

El lloc i l’església de Sant Pere de Gavet consten entre els béns suposadament donats a l’abat Ató de Gerri pel comte Isarn i la seva muller, l’any 930, i ratificats en el testament del comte del 953 Els documents que contenen aquestes informacions són els falsos VI i VIII de Gerri , redactats en realitat al final del segle XI El primer esment segur del topònim de Gaveth , situat al terme de Llimiana, és de l’any 1012, en una donació de terres a Llimiana feta pels comtes de Pallars Jussà al monestir de Gerri La comtessa Valença, muller de Ramon V, en data desconeguda féu donació al monestir…

Vida Últim membre d’una important nissaga nobiliària, fou príncep de Venosa i comte de Conza La seva formació musical es desenvolupà en el marc de l’acadèmia musical fundada pel seu pare a Nàpols amb la participació de músics com Giovanni de Macque o Pomponio Nenna Es casà dues vegades, primer amb la seva cosina Maria d’Avalos, a qui feu matar juntament amb el seu amant el 1590 L’escàndol que provocà aquest fet obligà el compositor a deixar la ciutat de Nàpols i s’installà a les seves terres de Gesualdo Amb tot, a partir de llavors es prestà una major atenció a la seva música, per la qual…