Resultats de la cerca
Es mostren 429 resultats
Néstor García Canclini
Antropologia
Antropòleg i especialista en els processos de canvi i hibridació intercultural argentí.
Estudià a la Universidad Nacional de La Plata i es doctorà en filosofia a la Universitat de Nanterre el 1978 amb una tesi sobre Merleau-Ponty, dirigida per Paul Ricoeur Des del 1990 és professor i investigador d’antropologia a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on dirigeix el programa d’estudis sobre cultura Ha efectuat recerques entorn del paper de la cultura en la mundialització, la qual cosa l’ha dut a estudiar les cultures populars i les cultures transnacionals, principalment a l’Amèrica llatina De les seves obres, cal destacar-ne Las culturas populares en el capitalismo…
Aaron Victor Cicourel
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Llicenciat en psicologia el 1951 i doctor en filosofia per la Universitat de Cornell el 1957, és professor de sociologia a la Universitat de Santa Bárbara Califòrnia Considerat —juntament amb HGarfinkel— el principal representant de l’etnometodologia, la seva contribució comprèn aspectes de la lingüística, l’antropologia i la psicologia social i es basa en el principi de reflexivitat que estudia les condicions socials del mateix coneixement sociològic En els seus estudis posa èmfasi en la vida quotidiana, amb mètodes d’observació sobre el terreny entrevistes en profunditat,…
Mercè Vilanova i Ribas
Historiografia
Historiadora.
Estudià a la Universitat de Barcelona, de la qual actualment és catedràtica d’història contemporània Ha estat fellow del Wilson Center de Washington, visiting schollar de la Harvard University, professora de la Boston University i investigadora de l’Institut d’Histoire du Temps Présent, de París Fou fundadora de la revista Historia, Antropología y Fuentes Orales , que dirigeix, i des del 1996 és presidenta de l’Associació Internacional d’Història Oral Les seves recerques s’han centrat en els estudis electorals i en la creació de fonts orals Les seves principals publicacions són Atlas…
José Janini Cuesta
Cristianisme
Liturgista.
Metge cirurgià, es doctorà en teologia i es féu sacerdot Estudià a València, Comillas i Roma, i fou professor al seminari i a la Universitat de València Els seus treballs sobre antropologia i medicina en sant Gregori de Nissa, el dejuni en sant Jeroni i sobre litúrgia patrística, suscitaren polèmiques a nivell internacional Posteriorment es dedicà a la publicació de còdexs i fragments de sacramentaris romans i de texts de litúrgia visigòtica, especialment del Liber misticus Com a fruit d’un Iter hispanicum a la moderna publicà inventaris de manuscrits litúrgics de Poblet, Girona…
Pedro Dorado Montero
Literatura
Història del dret
Jurista, catedràtic i escriptor.
A Bolonya entrà en contacte amb l’escola positivista italiana Catedràtic de dret polític i administratiu a Granada i de dret penal a Salamanca, la seva producció científica fou molt extensa Precursor ideològic del grup Defensa Social , les seves teories, basades en el correccionalisme, preconitzen que el dret penal perdi el seu aspecte repressiu i sigui un dret tutelar del delinqüent És autor de La antropología criminal en Italia 1890, Problemas de Derecho penal 1895, De Criminología y Penología 1906 i El Derecho protector de los criminales 1916 Donà un curs a Barcelona, als Cursos…
etnomusicologia
Música
Branca de la musicologia que estudia la música primitiva i tradicional de tot el món i la música culta de les civilitzacions no europees.
Aparegué a mitjan s XIX i al seu sorgiment contribuïren, d’una banda, els contactes amb cultures exòtiques a conseqüència de l’expansió europea i, d’altra banda, l’interès pel folklore de les nacions i pobles europeus característic del Romanticisme En un principi, els seus conreadors provenien de camps molt diversos antropologia, música, psicologia, etc i, de fet, encara avui conserva aquest caràcter multidisciplinari No obstant això, no s’establí com a disciplina independent fins el 1886, en tant que “musicologia comparada” El 1950 JKunst li donà el seu nom actual Entre els…
Historia y Fuente Oral
Historiografia catalana
Revista semestral del seminari d’història oral del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Municipal d’Història, apareguda l’any 1989 sota la direcció de la professora Mercè Vilanova.
Desenvolupament enciclopèdic A partir del número 15 la revista passà a anomenar-se Historia, Antropología y Fuentes Orales Fins a l’actualitat se n’han publicat 26 números La publicació volgué omplir un buit en el panorama de les revistes d’història dedicades a l’època contemporània, i respondre a la marginació soferta pels historiadors de parla hispana en la VI Conferència Internacional d’Història Oral organitzada per Paul Thompson, a Oxford, l’any 1987 Alguns dels historiadors, antropòlegs i especialistes d’arreu del món que han publicat en la revista són D Bertaux, Fina Birulés, Johanna…
Posidoni
Filosofia
Filòsof hel·lenístic.
Estudià a Alexandria i, establert a Rodes 101 aC, hi obrí una escola en què foren conreades sobretot la geografia, la física, les matemàtiques i l’antropologia Representant de l’anomenat estoïcisme mitjà, juntament amb el seu mestre Paneci 185-110 aC, heretà d’aquest tendències enciclopèdiques i sincretistes a la barreja d’estoïcisme, platonisme i aristotelisme, hi afegí elements heraclitians, tot concebent el real com a oposició harmònica de contraris en evolució, tant ascendent com descendent, i tipificant en el foc el caràcter dinàmic del procés còsmic Bé que per ell l’home és…
Marvin Harris
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Féu treball de camp al Brasil i a Moçambic, i fou professor de les universistats de Colúmbia 1953-80 i Florida 1980-2000 Principal representant i formulador del corrent anomenat materialisme cultural, que considera les condicions tecnològiques i ambientals especialment en relació a la subsistència com a determinants en l’evolució de les societats, propugnà, així mateix, l’aplicació del mètode científic en les ciències socials i atacà els corrents que, a parer seu, partien de pressupòsits especulatius, emotivistes o directament obscurantistes De la seva extensa producció destaca The Rise of…
Museu Valencià d’Etnologia

Aspecte d’una de les sales de l’exposició “Secà i Muntanyà”
© Museu Valencià d’Etnologia
Museu
Museologia
Museu de la ciutat de València fundat el 1982 per Joan Francesc Mira.
Té la seu al Centre Cultural la Beneficència Els seus objectius són la investigació i la difusió en el camp de l’etnologia i l’antropologia Se centra en les pautes culturals de la societat tradicional valenciana i el seu procés de trànsit cap a la societat industrialitzada, tot i que també aborda l’àmbit general d’altres cultures, en particular de l’àmbit mediterrani La seva exposició permanent, renovada l’any 2011, se centra en tres àmbits geoculturals “Les ciutats”, “Horta i Marjal” i “Secà i Muntanya” A les seves colleccions d’objectes destaca la tecnologia agrícola i la indumentària Manté…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina