Resultats de la cerca

La casa forta de Recs, juntament amb la de Mata i potser la de Romagueres, era una de les domus de la vall d’Osor Els seus propietaris eren cavallers o donzells i tenien la propietat alodial sobre diverses terres o persones La família Recs era una de les més importants de la vall Entre els anys 1316 i 1318 trobem documentat Berenguer de Recs El seu fill Arnau casà amb Blanca de Torroella, la qual aportà un dot considerable la família Recs comprà masos i boscos El pare, Berenguer de Recs, s’uní en segones núpcies amb Saura de Bosquerons, la qual el 1317 arrendà a Arnau de Vilar la…

El succeí, a Millau, el seu fill Berenguer I mort vers el 1000 El net d’aquest, Ricard II mort el 1050, heretà 1029 el vescomtat de Gavaldà del seu oncle valencià Esteve I Berenguer II mort el 1080/97, fill de Ricard II, ajuntà Millau i Gavaldà amb els vescomtats de Lodeva i Carladès, pel seu matrimoni amb la vescomtessa Adela Fou succeït per llur fill Gilbert de Millau mort el 1110/12, que es casà amb la comtessa Gerberga I de Provença a Arle Llur filla, la comtessa Dolça I de Provença , heretà el vescomtat i l’aportà al seu marit, el comte Ramon Berenguer III de…

La casa monacal, tanmateix, no hauria sobreviscut si no hi hagués ingressat el convers urgellès Protasi, el 854

Al segle XIII, pertanyia a Vallés de Bergua, el qual adoptà el cognom d’Antillón Una neta seva, Blanca de Antillón, fou amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó L’hereva de la baronia, Constanza de Antillón, hereva també del comte d’Urgell, es casà amb Gombau d’Entença, i llur filla Teresa aportà aquests feus al seu marit, l’infant Alfons, futur rei de Catalunya-Aragó En ésser confiscats tots els béns del darrer comte d’Urgell per Ferran I, aquest monarca concedí la baronia d’Antillón a Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, baró de La Almolda, justícia d’Aragó i un dels compromissaris de…

Estudià a la facultat de belles arts de Bilbao En el seu treball utilitza la fusta i el ferro com a elements bàsics i la pintura aplicada sobre l’estructura escultòrica, la qual cosa confereix a l’obra un aspecte molt característic que s’allunya de l’estètica industrial Artista clau en la renovació de l’escultura basca dels anys vuitanta Ha presentat exposicions a la galeria Joan Prats de Barcelona i a la galeria Soledad Lorenzo de Madrid L’any 2002 aportà una peça en l’exposició collectiva Conceptes d’espai 2002 a la Fundació Joan Miró de Barcelona El 2004 exposà una sèrie de dibuixos,…

Fill del noble Joan Baptista de Mata i Soler, capità general de l’artilleria d’Aragó, cavaller de Montesa i senyor de la torre de la Mata, a Sant Cebrià de Vallalta Fou capità de la coronela de Barcelona 1697 El 1705 fou un dels primers a reconèixer el rei arxiduc Carles III, i aquest el féu comte de la Torre de la Mata 1707 Membre del consell del braç militar de Catalunya, tingué una notable intervenció al setge de Barcelona, on resistí fins al juliol 1714, i li foren confiscats els béns S'havia casat amb Caterina de Copons i d’Armengol, que li aportà les senyories del Llar, Tosal,…

Fill del duc Carles III El 1545 passà al servei de l’emperador Carles V, car França, rival de l’imperi, havia pres Savoia 1536 Lluità a Mühlberg 1547 i a Metz 1552 El 1553 fou nomenat cap de l’exèrcit imperial a Flandes i, més tard, lloctinent general dels Països Baixos Felip II l’en féu governador 1556 Com a tal derrotà França a Saint-Quentin 1557 i a Gravelines 1558 L’any 1559 recobrà el ducat i es casà amb la germana d’Enric II de França, Margarida de Valois, que aportà el ducat de Berry com a dot Abolí la servitud de la gleva als seus estats 1560, dels quals aconseguí, el 1574, que es…

Durant 15 anys dirigí colònies de reeducació de joves Dedicà els seus últims anys a escriure Pedagogičeskaja poema ‘Poema pedagògic’, 1933-35, Kniga dlja roditelej ‘Llibre per als pares’, 1937, Flagi na bašnjakh ‘Banderes sobre les torres’, 1938 És autor de narracions curtes, assaigs de crítica literària i articles diversos Propugna la collectivitat, nucli reduït de la societat on els joves han d’aprendre a relacionar-se entre ells, i el treball, procés mitjançant el qual l’home transforma la natura cadascú aporta els seus valors personals a la collectivitat i els comparteix la…

Conreà diversos gèneres la narració Z kraju milczenia ‘Des del país del silenci’, 1946 les novelles Dni klęski ‘Dies de derrota’, 1952 i Skąpani w ogniu ‘Banyats en foc’, 1961, testimonis de la lluita contra l’ocupació nazi, que proven la gosadia patriòtica de l’autor i el ritme dinàmic del seu estil Una estada a Àsia aportà a la seva temàtica motius exòtics i fantàstics i una visió sensual de la realitat Wędrówki z moim guru ‘Aventures amb el meu guru’, 1960, Nieśmiały narzeczony ‘Un nuvi tímid’, 1964 i Szczęściarz ‘Un amb sort’, 1967 Kamienne tablice ‘Taules de pedra’, 1966 és una novella…

Fill i hereu de Guillem de Montcada i de Cardona Lloctinent i capità general de Mallorca 1576-78 i virrei i capità general de Sardenya 1578-84 i 1586-90 Al primer període de Sardenya convocà parlament general 1583 i féu diverses crides prohibint de portar armes de foc i l’extracció de monedes d’or i argent de l’illa, i féu tres pragmàtiques destinades al foment de l’agricultura Absent de l’illa en 1584-86, de retorn ordenà, per disposició de Felip II, l’erecció de torres litorals per a la defensa de l’illa, i es preocupà de la reorganització administrativa del regne Es casà amb Lluïsa Bou i…