Resultats de la cerca

Collir sense plantar La selva plujosa equatorial proporciona un ampli ventall de recursos vegetals útils que han satisfet tradicionalment les necessitats bàsiques dels seus habitants D’altra banda, i cada vegada més, també els proporcionen sovint una font d’ingressos mitjançant el comerç local dels productes de la selva Alguns d’aquests productes que són comercialitzats internacionalment poden ser articles rellevants per a les economies nacionals dels països que els exporten Tot i que bona part de la riquesa vegetal encara està per explorar, hi ha un reconeixement creixent del gran potencial…

Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…

A mitjan segle XIX coexistien a Catalunya dos tipus d’agricultura una agricultura comercialitzada, moguda i estimulada pel comerç d’exportació o per una forta demanda interior i una altra agricultura estacionaria, preferentment dedicada al consum local o comarcal A dalt, portada de la revista d’agricultura “El Cultivador”, Barcelona, 1849 A baix, dibuix de J Pahissa “La Ilustració Catalana”, 1899 L’aspecte que oferia Catalunya a la darreria del segle XVIII era el d’un país eminentment agrícola Segons el cens del 1799, la meitat dels ingressos fiscals del Principat procedia de l’agricultura,…

El pes de la història A tot el bioma de les boscanes decídues, l’impacte humà ha estat ininterromput d’ençà de temps molt remots Aquest impacte ha estat la causa de la desaparició total del bosc en grans superfícies, dels canvis d’ús de l’espai de les boscanes per destinar-lo a la pastura i a la producció de farratge, de canvis en el règim hídric, de la sobreexplotació de determinades espècies arbòries, de vegades fins a portar-les a frec de l’extinció en algunes àrees, de la introducció d’espècies exòtiques, etc En qualsevol cas, els humans han transformat les boscanes decídues amb més…