Resultats de la cerca
Es mostren 2354 resultats
tíngids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters que comprèn individus de cos aplanat, amb el protòrax i els hemèlitres proveïts d’expansions vistoses i amb el cap sense ocels.
Fitòfags, habiten l’anvers de les fulles dels arbres fruiters a les zones càlides i temperades A la zona mediterrània és especialment important l’espècie Menosteria unicostata , que ataca els ametllers
paó de nit
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels satúrnids, que té una envergadura de 120 a 130 mm, el cos i les ales d’un color marró o gris i presenta taques ocel·lars a les ales.
La femella té una atracció molt forta sobre els mascles Es troben voleiant des de l’abril fins al juny, i les larves, fitòfagues, perjudiquen les pereres i altres arbres fruiters
Alcantarilla
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, prop del Segura, a la Huerta de Murcia.
La propietat de la terra és molt repartida horta i arbres fruiters Indústria derivada de l’agricultura fàbriques de conserves, aiguardents i alcohols, maquinària agrícola Hi ha una escola de paracaigudistes
Albalate del Arzobispo
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al Bajo Aragón, vora del riu Martín i al peu de la Sierra de los Arcos.
Pins a la zona muntanyosa Oliveres, arbres fruiters, cereals, vinya i, al fons de les valls, hortes Indústries derivades de l’agricultura molins d’oli, destillació d’alcohol Filatures de llana
páramo
Geobotànica
Tipus de vegetació pròpia dels altiplans dels Andes septentrionals, entre 3.000 i 4.500 m d’altitud, per damunt de l’estatge del bosc.
És caracteritzat per l’absència d’arbres i per l’abundància de gramínies i també de mates Hi tenen importància les compostes del gènere Espeletia , estipitades i de fulles en roseta apical
tentredínids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de dimensions petites o mitjanes (de 3 a 15 mm), antenes de 7 a 11 artells i oviscapte en forma de serra dentada.
Larves fitòfagues, de tegument nu i potes ben desenvolupades, neixen dels ous que dipositen sobre les flors de nombrosos arbres fruiters del gènere Prunus Són molt abundants les espècies del gènere Hoplocampa
Filemó
Mitologia
Pastor frigi, marit de Baucis; ambdós són protagonistes d’un episodi de les Metamorfosis, d’Ovidi.
Demanaren la gràcia d’acabar plegats llur vida, per la qual cosa foren convertits en arbres per Hermes i Zeus i foren posats per sempre l’un al costat de l’altra
Clairà
Clairà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca, a l’esquerra de l’Aglí; el terme és drenat, a més, per la riera de Clairà, afluent, per l’esquerra, de l’Aglí, i, al sector meridional, per la riera de Torrelles.
La superfície agrícola és de 1 052 ha hi predomina la vinya 849 ha de denominació d’origen controlada, els arbres fruiters 175 ha d’albercoquers, presseguers, pereres i pomeres i les hortalisses 80 ha Darrerament hi ha un lleuger augment de la vinya i les hortalisses a camp obert o hivernacle en detriment dels arbres fruiters La població, després d’un màxim de 1 871 h el 1886, disminuí fins a arribar a 1 280 h el 1946, que s’inicià una recuperació El poble 1 330 h agl i 85 h diss 1982 8 m alt és prop d’un km a l’esquerra de l’Aglí, a la carretera de Perpinyà a Sant Llorenç de la…
Xot
El xot Otus scops és gris i menut 17-19 cm, de posat simpàtic i escabellat, majorment els individus joves a la dreta L’iris de l’ull és de color groc llimona, com el dels mussols, als guals s’assembla, bé que la coloració i el posat són diferents altrament, el xot té uns bigotis ben marcats i unes "orenetes" semblants a les del duc plomes erèctils damunt del cap, que aixeca en estat de vigília a baix, exemplars procedents de Sant Just Desvern, Baix Llobregat Crida de manera característica, planyívolament, durant tota la nit Xavier Parellada i Xavier Ferrer El xot és una espècie nidificadora…
màquina estricadora
Indústria tèxtil
Màquina d’estirar les troques tenyides o adobades.
Consta de dos arbres parallels, muntats sobre una bancada, i dos muntants de fusta, dotats de moviment alternatiu d’acostament, i allunyament, en els quals hom posa les madeixes per a estricar-les
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina