Resultats de la cerca

Féu un viatge a Venècia per tal de conèixer la tècnica musiva, i de tornada s’especialitzà com a mosaïcista seguint els encàrrecs dels arquitectes Lluís Domènec i Montaner i Josep Puig i Cadafalch Entre les seves obres més importants figuren els mosaics de l’Hospital de Sant Pau, de l’Hotel La Rotonda, de la casa Lleó Morera i del Palau de la Música Catalana, tots a Barcelona, així com els del Palau March, de Palma, molt posteriors A l’exposició internacional d’arts decoratives de París 1925 obtingué la medalla d’or

Fundà l’empresa Escofet i Fortuny , especialitzada en paviments hidràulics 1886, per a la qual feren dissenys arquitectes com Gaudí la reedició d’un d’aquest, del 1903, fou premiada amb Delta d’Or el 1962 Continuada la casa pel seu gendre Emili Farré i Escofet 1878 — 1937, hom publicà al sisè catàleg 1905 un gran aplec de formes modernistes Amb el fill d’aquest, Josep M Farré-Escofet i Escofet 1910, l’empresa incorporà les lloses de paviment aglomerat, vibrat i premsat i estengué les seves activitats al formigó arquitectònic

A Barcelona féu alguns hotels, el Teatre Tívoli, el Banc Hispanoamericà del carrer de Fontanella 1914 i el xalet d’Araceli Fabra del carrer de Muntaner 1916 Té també obres a Arenys de Munt i a Palma Mallorca, on el 1899 fou premiat el seu projecte del Cercle Mallorquí —en collaboració amb Pasqual Sanz i Lluís Callú—, obra que dirigí des del 1913, dins un eclecticisme proper a Domènech i Estapà Presidí l’Associació d’Arquitectes 1922-25, i ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1926

Format a la casa Dietrich de Barcelona, portà més tard la direcció artística de la casa Espinagosa S'establí pel seu compte i treballà, entre altres, per als arquitectes JMRaspall, JMJujol i CMartinell La casa Oriach té obra a les seus de Vic, Santa Maria del Mar, el Pi i a parròquies de Solsona, Banyoles i Andorra El seu fill Antoni Oriach i Rovira Barcelona 1888 estudià a Bèlgica i França i fou el continuador del taller Des del 1936, la casa treballà per a diverses esglésies de Guinea Equatorial i d’Egipte

Fill i net dels arquitectes  Pere Domènech i Roura i  Lluís Domènech i Montaner , respectivament, es doctorà en arquitectura Fou arquitecte municipal de Lleida 1950 Interessat des de petit per la natura, s’especialitzà en l’estudi dels lepidòpters diürns, dels quals reuní una collecció d’uns 15000 exemplars que donà al Museu de Zoologia de Barcelona 1987 També donà al museu una collecció de 376 ocells dissecats Presidí la Societat Catalana de Lepidopterologia d’ençà de la seva fundació 1978-87 Publicà en revistes especialitzades nombrosos articles sobre els lepidòpters ropalòcers

Catedràtic a l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona, fou membre del Grup R i secretari del Collegi d’Arquitectes de Catalunya i Balears Amb Joaquim Gili obtingué el premi FAD 1961 pel projecte de la seu de l’Editorial Gustau Gili, a Barcelona Amb Gili projectà també el cinema Atenes de Barcelona 1960 i els magatzems Galerías Preciados de Saragossa 1971, entre d’altres Especialista en el càlcul de formigó armat, collaborà en el projecte del nou camp del Futbol Club Barcelona Fou membre d’honor de l’Associació de Consultors d’Estructures

Convencionalment, el període comprès entre els anys 1944 i 1963 s’ha anomenat de reconstrucció Es tracta de la reconstrucció en el sentit més ampli del terme, física i moral, material i intellectual, dels vençuts, si és que aquest terme pot acceptar-se encara, ja que una minoria influent de catalans havia ajudat a guanyar la guerra als rebels Reconstruir pobles arrasats i centres històrics malmesos, redibuixar, amplificant-lo, el mapa de les parròquies a les principals ciutats i recondicionar edificis d’equipaments imprescindibles per a la normalització de la vida, foren les primeres tasques…

També conegut com Pavelló de l’Espanya Industrial , fou construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 per a acollir les proves d’halterofília Fou dissenyat pels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanàbria, i inaugurat el 7 de desembre de 1991 Les seves installacions, de més de 10000 m 2 , disposen d’una pista poliesportiva, piscina de 25 m, gimnàs i tres sales de bàdminton Des del 1993 és gestionat pel Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta Es troba situat a l’antic solar que havia ocupat la fàbrica tèxtil l’Espanya Industrial, al districte de Sants-…

Dissenyat pels arquitectes Esteve i Robert Terrades, fou inaugurat a l’abril del 1992 Es construí per albergar les proves de tir olímpic i les específiques de tir en la prova de pentatló modern als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 S’hi ha disputat el Campionat d’Espanya de clubs i de seleccions, la Copa President, el Campionat i la Copa de Catalunya, així com la Lliga Catalana per equips Disposa d’un polígon de tir de precisió, que forma part de les installacions de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, i de quatre camps de tir al plat

Si des de l’arquitectura grega es parla d’organisme en molts moments i estils, l’accepció fa referència bàsicament al corrent del segle XX A Europa, Alvar Aalto i Eric Gunnar Asplund, amb les escoles finlandesa i sueca, són els dos arquitectes que tipifiquen aquesta tendència i els que han tingut més influència en les joves generacions Però l’obra organicista més important és la realitzada pel nord-americà Frank Lloyd Wright, que, a través de la seva escola d’arquitectura de Taliesin i els seus escrits, adquirí una gran repercussió A Itàlia, la propagà i s’imposà l’historiador…